Diari digital d'Andorra Bondia
El novel·lista canillenc, a la rambla Molines de la capital.
El novel·lista canillenc, a la rambla Molines de la capital.

Michael Ende que esteu en el cel


Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

Arrabal debuta en la fantasia juvenil amb un homenatge a l’autor de ‘La història interminable’

Ella es diu Lana, estudia posem que 1r d’ESO i viu a la molt prosaica ciutat de Leganés. Per què Leganés, precisament? Doncs perquè és per on pul·lulava el canillenc David Arrabal quan va escriure aquesta història. I ell respon al nom de Tarin i viu en un lloc literalment fantàstic que es diu El Bosc de la Lluna. Resulta que un dia d’excursió, el gos de Lana –Rufo, ja està dit– es perd en la boira i apareix, taxan, al Bosc de la Lluna. No pateixin, perquè oportunament se’n farà càrrec el bon Tarin, que exercirà de guia en aquest nou món i intentarà tornar la bèstia a casa seva. No li resultarà tan fàcil, perquè Lana, que veu que cada vegada que la boira compareix passen coses meravelloses, se n’hi vol anar, cap al Bosc de la Lluna. I hi acabarà anant, és clar, perquè som al regne de la fantasia i així ho ha decidit Arrabal a La luz durmiente, la seva quarta novel·la i la primera concebuda específicament per al lector juvenil.

Si en la brevíssima sinopsi del paràgraf anterior hi han flairat ressonàncies de Bastian, Atreiu i l’Emperadriu, la Filla de la Lluna, no són imaginacions. En absolut, perquè diu Arrabal que amb La luz durmiente ha volgut escriure exactament el tipus de relat que fornia les seves lectures adolescents, amb lloc de privilegi, és clar, per al gran Michael Ende. La història interminable és la referència òbvia, és clar, però és possible que també hi trobin els ecos d’altres obres mestres del gènere, des de La princesa prometida fins a Lady Halcón, quines records gloriosos per a qualsevol que hagi sigut teen als anys 80!

Però és clar, Arrabal no s’ha limitat al Copy/Paste. A La luz dumiente ha creat un univers fantàstic però personalíssim, per on pul·lulen éssers més aviat inquietants com els Hocicudos –bèsties semblants a senglars, diu, però més grans i amb més mala idea– i també els Chilladores, que com el seu nom indica profereixen uns crits que paralitzen de pànic tota criatura. Però els pitjors de tots són els Foscos, els humans que habiten al Bosc de la Lluna, que com és lògic tindran la molt mala pensada d’envair el món real.

Com hauran endevinat, el bon Tarin i la intrèpida Lana miraran d’impedir-los-ho, amb l’ajuda d’Ahily, la fada bona, de Rufo, és clar, i d’alguns poders màgics que practica, per sort, l’estirp de Tarin, com ara la facultat de comunicar-se amb animals, plantes i, en fi, fins i tot amb les pedres. Per posar-los les coses una mica difícils, hauran de desactivar a la vegada la Maledicció del Somni, que obliga els habitants del Bosc de la Lluna a dormir de dia i vetllar a la nit.

Com és habitual en la literatura d’Arrabal –recordin El final de todos los inviernos, El sueño inefable i En comunión con el infierno, aquella de zombis–, La luz durmiente és una honesta, legítima proposta que tan sols aspira que el lector s’ho passi bé, com si això fos tan fàcil, i com si això tan poca cosa. I de passada, colar-li un missatge conservacionista –perquè els Foscos no dubtaran a trinxar la Terra si salten de l’altre costat del Bosc, encara que sigui a Leganés–, al costat de la importància de la família, de l’amistat, de la lleialtat i d’un sentit aventurer de la vida, que al final són els accessoris més útils amb què podem equipar els nostres nens. Pura Sesión de tarde. Qui hi pogués tornar, oi?

Per cert, la presentació, demà al Fòrum FNAC (19 hores).

Andorra
Literatura
novel·la
ficció
juvenil
fantasia
Ende
Arrabal

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte