Michal Markuszewski: “Pots tocar Bach al piano, però la forma més natural és a l’orgue”

Vint-i-dosena edició del Festival Internacional Orgue&nd, que es diu ràpid. Per al segon concert de la mitja dotzena previstos, el polonès Michal Markuszewski, un ‘nen prodigi’ de la improvisació. Ahir al vespre prenia el primer contacte amb l’orgue de Sant Esteve, l’agafava les mides per al concert d’aquesta nit. 21.30: cita més que recomanable. 

Què li sembla?
És fantàstic tocar un orgue de tradició francesa. A Polònia seguim la germana. Aquest no és molt gran però ofereix moltes possibilitats de crear so i amb l’acústica de l’església fa una combinació interessant. 

Què té d’atractiu l’orgue?
Aquest gran so que pots crear amb un sol instrument. Tens a les mans tot l’espectre de sons. I és tan poderós...

Això va pensar el primer cop que s’hi va posar?
Vaig començar amb el piano. A Polònia s’ha de fer així. Però sempre havia volgut ser organista. Vaig estudiar a Berlín i després ja vaig poder fer concerts arreu, des de la Xina als Estats Units, així que tinc experiència en tot tipus d’instruments: orgue romàntic, antic, modern, de concert, d’església... 

Tindrà un favorit.
Complicada elecció. Pots dir que un pot ser el millor, el més gran... el de Saint-Sulpice o el Silverman a Alemanya. Però el millor per a mi és el meu. 

El de Passau és imponent. 
El més gran a Europa, sí, que s’està renovant ara. Però als Estats Units, a Filadèlfia, hi ha el més gran del món.  

Què se sent tocant quelcom de tan imponent?
És una bogeria. Però sobretot perquè no està en una església, sinó a un centre comercial. La idea era portar la música a la gent. En principi necessites un temps per conèixer-lo, però després és un instrument molt confortable malgrat la grandària, és clar, agradable de tocar. 

Un lloc tan poc ortodox.
Sí, molt estrany. La primera qüestió a resoldre és l’acústica. A l’església tens el ressò i has de tocar amb ell, però l’acústica d’un centre comercial és totalment diferent. 

Què pensa de Cameron Carpenter, les seves maneres de ‘rock-star’ de l’orgue?
Ah, la nova generació!! Més jove que jo. Ofereix un xou més que un concert, però és interessant, una altra manera de ser un artista. Per què no?

L’orgue no té un Glenn Gould, un Lang Lang: li pot anar bé un Cameron.
Sí, és cert, perquè és un instrument que està a l’Església i hi ha la qüestió del futur de l’Església, que no està en el seu millor moment. Algú com Carpenter, que dona nova energia, nou interès, és important, sí. Potser després algú entra a una església per visitar i escoltar orgues, veure la diferència entre ells... 

És difícil atreure la gent a un concert en un temple?
És un problema per a l’instrument, sí, sí. Però igualment un atractiu: hi ha esglésies tan meravelloses que cal veure-les. 

Ens despistem: parli del concert d’avui. 
Tocaré música barroca, però no exactament Bach, sinó improvisació a l’estil de Bach. També música francesa, per la tradició d’aquest instrument. I alguna improvisació a l’estil modern. 

Improvisar...
...és crear una música que no existia abans del concert i que tampoc no existirà després. Així que només pots sentir-la durant un concert en concret. Aquesta combinació d’inspiració amb un temps concret, un instrument, un lloc i el seu esperit, és absolutament única en cada moment. 

Què fa que hom sigui un bon improvisador?
El meu professor, Wolfgang Seifen, a Berlín, diu que hi ha la temptació de copiar Bach però que com a organista has de trobar el teu propi camí, allò que vols dir, que vols crear com a músic. 

Es tracta de recuperar un hàbit que en temps de Bach improvisar era natural? 
Va canviar el llenguatge musical, sí, van aparèixer idees modernes, durant el romanticisme. Però pots agafar l’antic llenguatge, tocar a l’estil antic. No és fàcil al principi, no, perquè hi ha centenars de coses que no pots fer, has de ser curós. Però al mateix temps és excitant: per als organistes i espero que també per al públic, veure com al segle XXI es pot tocar a l’estil dels preludis de Bach. 

Deu ser més difícil improvisar amb un instrument que no és el seu i no el coneix.
És clar, és més fàcil amb el meu instrument, el que millor conec: tota la seva acústica, les seves combinacions. Però amb un de desconegut simplement has de veure com camina, quin so és bo, quin so t’inspira... Improvises però prepares elements, combinacions, idees. 

Com lliga la música contemporània amb un instrument tan antic?
Jo toco tota mena de música, també molta música folk, de tradició germana o italiana, o música clàssica, també romàntica, moderna... la música és tota la música, indiferentment d’estils i evolució lingüística. Estàs en un concert tocant Bach i oblides una part: pots improvisar al seu estil.  

El públic actual està més habituat a escoltar Bach al piano que a l’orgue. Atregui’ns.
La música de Bach, la música barroca, és sobretot polifònica. El piano és posterior i no és el millor instrument per a la polifonia. Pots tocar Bach al piano, però la forma més natural és a l’església, a l’orgue.  

Bach escrivia per a teclat.
Exactament, perquè no era possible tocar sempre a l’orgue, que era car, així que tocaven clavicordi, clavicèmbal... Però el piano és posterior.