Miquel Huguet, editor d''Andorra Aeterna': “Poseu el ‘Manual Digest’ al costat del facsímil: no sabreu dir quin és quin”

La tirada d’'Andorra Aeterna' va ser de 400 exemplars. ¿De veritat que hi ha 400 col·leccionistes disposats a desembutxacar 6.000 euros per la còpia de 40 documents de l’any de la picor?

I tant. I més encara. Però vam fer una tirada sensiblement inferior al mercat potencial per generar una demanda insatisfeta.

¿Sadisme bibliogràfic?

No, vista empresarial: es tracta d’una edició no només limitada, sinó sobretot irrepetible: no hi haurà una segona edició, així que quan s’exhaureixin els exemplars, el valor augmentarà.

Per nacionalitat, ¿com es distribueixen, els compradors?

El 80% és gent del país. El percentatge que ens esperàvem.

¿I quin és el perfil, a banda d’un poder adquisitiu altet?

No necessàriament: em consta que hi ha gent amb ingressos normalets que ha fet un esforç per adquirir aquest volum. D’altra banda, no tenim un retrat robot del comprador: hi ha homes i dones, de mitjana edat i d’una certa edat. De tot.

Però és un luxe. I un pelet elitista. Potser és el que pretenien.

Alguns dels documents no se sabia si existien, ni on: hem hagut de negociar amb vuit arxius, i cada document s’ha escanejat in situ. En aquestes condicions, els costos es disparen. Hauríem pogut fer una edició de 10.000 exemplars i el preu de venda hauria sigut menor, però hem optat pel contrari.

Un facsímil a preus populars, ¿és factible?

Es poden fer còpies més o menys correctes; però un facsímil d’aquestes característiques, no.

¿Com el distingim d’una còpia ben feta?

El facsímil reprodueix exactament el contingut però també el suport físic, material inclòs, buscant la màxima fidelitat a l’original: la mida, el gramatge i la textura del paper; en el cas del Manual Digest, la portada està feta en pell de xai, com el que es conserva a l’Arxiu.

El facsímil perfecte, indistingible, ¿existeix?

Existeix. I l’hem fet nosaltres: amb el Manual Digest i el Politar, íntegres, que completen Andorra Aeterna.

Un repte: ¿s’atreviria a posar-los de costat amb els originals, i que Susanna Vela li digués quin és la còpia, i quin, l’original?

M’hi atreviria. Quan vulguis fem la prova. Segur que no sabríeu dir quin és quin: ni Susanna Vela ni el lector.

El mercat del facsímil local, ¿està ja cobert amb 'Andorra Aeterna'? ¿O és factible una altra aventura d’aquest estil?

Andorra Aeterna conté la reproducció dels 40 documents cabdals de la història del país. No s’havia fet mai un esforç editorial com aquest. Fins ara s’havien publicat facsímils de llibres concrets, però no una col·lecció de documents tan àmplia i definitiva. Enlloc. Això és difícilment repetible, perquè no hi ha una col·lecció de documents comparable.

Han trigat tres anys a treure al mercat el primer producte, aquesta 'Andorra Aeterna'; ¿aquest serà el ritme?

En endavant serà molt més ràpid; el pròxim sortirà el 2016.

¿Un llibre concret, o una altra col·lecció de documents?

Una col·lecció de documents que aspiren a recollir amb la màxima fidelitat la identitat d’un país.

Com que no pot ser Andorra, perquè ja està fet, ens olorem que serà de temàtica catalana...¿Ens equivoquem?

En absolut.

Confessi: fa cincs anys no havia sentit a parlar de la carta de poblament de Carlemany...

La veritat és que no, però és que tampoc els historiadors sabien on eren les capitulacions matrimonials d’Ermessenda de Castellbò i Roger Bernat de Foix. Les hem trobat nosaltres als arxius dels Pirineus atlàntics: hem fet autèntica arqueologia documental!

¿On ha quedat aquell projecte d’obrir una llibreria —la Llibreria Impossible!— consagrada exclusivament al facsímil?

Els projectes evolucionen, i no hi renunciem, però comencem editant els nostres facsímils, que és ara la prioritat.

¿Quan es vendrà per separat, el 'Llibre d’estudis'?

De moment només es distribuirà als clients que van adquirir Andorra Aeterna. És una deferència mínima. Però l’objectiu és que més endavant es posi a la venda independentment.

¿Quins facsímils hi té, a la seva biblioteca, 'Andorra Aeterna' de banda?

Tinc una vena bibliòfila, i si puc compro originals. I encara és possible trobar peces increïbles.

¿Per exemple?

L’últim que he adquirit: un pergamí del 1500 amb un privilegi que la Inquisició concedeix a una família sevillana. Amb tres miniatures: una joia.

¿El seu tresor?

Unes tauletes d’argila sumèries amb escriptura cuneïforme, escrites, del 2500 abans de Crist.

¿Suposo que no les guardarà a casa?

A la caixa forta del banc, perquè les asseguradores s’atreveixen a taxar-les. No perquè valguin una milionada sinó perquè el preu és literalment incalculable.