Miquel Huguet, editor i bibliòfil: “Afegim al facsímil l’olor del pergamí original, però amb el temps es perd”

Fa tres cursos es va estrenar amb ‘Andorra Aeterna’, joieta bibliogràfica a què li acaba de sortir un germanet: ‘Cathalonia Aeterna’, una vuitantena de facsímils que recorren la sobirania catalana des del segle IX i fins al 1714. Ahir es va presentar el primer volum, que conclou el 1333. L’any que ve, el segon, junt amb el ‘Llibre d’estudis’.

És 'Cathalonia Aeterna' un llibre sobiranista?

El que demostren els documents que hem recollit és que Catalunya exercia, a l’Edat Mitjana, una sobirania real i efectiva que alguns s’han dedicat a qüestionar.

Quin, per exemple?

La pràgmàtica de Jaume I, que data del 1244 i que estableix els límits territorials de Catalunya; actes de sobirania com el nomenament de cònsols a “ultramar”, com fa el mateix Jaume I el 1266, i acords diplomàtics amb altres potències per aixecar una armada contra els sarraïns –Ramon Berenguer III, el 1128.

Li han fet la campanya de màrqueting?

Crec que no, perquè aquest projecte arrenca fa tres anys, i el perfil del bibliòfil és molt concret; no actua per impulsos i molt menys per conjuntures polítiques. Però és possible, sí, que ens doni una mica més de visibilitat.

Si la tirada de l’obra és de 714 exemplars, per la mateixa regla de tres, de l’Andorra Aeterna n’haurien d’haver fet una de 288 exemplars. Ho dic pels Paretages...

Ens hauríem quedat curts. Per això la vam fer de 400.

Han exhumat algun document inèdit, com va ser el cas de les capitulacions matrimonials d’Ermessenda de Castellbò a l’Andorra Aeterna?

Més que inèdits, són documents coneguts, però que no s’havien transcrit fins ara. Això té un valor historiogràfic evident.

Per exemple?

L’acte de constitució de la confraria dels mercaders de Tàrrega, del 1269, que ho té tot: no s’havia transcrit mai, inclou una miniatura sensacional i, a més, és enorme, una pell de be sencera!

A qui interessa, un llibre que, més que un llibre, és un objecte de luxe, i a un preu de luxe?

Els documents procedeixen d’una vintena d’arxius. I n’hem consultat cap a seixanta. Mai abans s’havien recollit junts i buscant aquest fil conductor que és comprovar l’exercici de la sobirania des del segle IX. Més que de la sobirania, la singularitat catalana.

Fa un parell d’anys sostenia que el facsímil del 'Manual Digest' que acabaven de publicar era una còpia tan clavada que –a ull nu, atenció– ni un especialista el distingiria de l’original.

Doncs ara hem fet encara un pas més. Alguns dels pergamins estan molt deteriorats, així que, després de l’escanejat en alta resolució, en fem la maqueta del perfil, inclosos els foradets que puguin haver fet els corcs. Amb un software especial, aquest perfil el traslladem a la màquina que practica el tall làser, que el reprodueix amb exactitud micromètrica. En això, Cathalonia Aeterna és superior a Andorra Aeterna.

Més diferències?

Més enllà de les qüestions tecnològiques, Catalunya era a l’Edat Mitjana una potència al Mediterrani. Els seus comtes no escatimaven mitjans i recorrien a pintors especialitzats per il·luminar els documents importants. Això els dona una riquesa –no són estranys l’or i la plata en les capitulars– inèdita en un país pobre i de muntanya, com era Andorra a l’època, en què els documents públics s’aixecaven en un pedaç de pell de be.

Han reproduït forma, color i textura dels documents originals. El pròxim pas consistirà a capturar l’olor del pergamí original?

Ja ho hem fet, tot i que amb el temps va desapareixent. Però passa també amb el pergamí original. Però això d’afegir al facsímil una certa fragància es fa habitualment. No és cap innovació.

El seu preferit, entre els 42 documents del primer volum?

Em tenen fascinat les miniatures del jurament de fidelitat a Ramon Berenguer III per part dels homes de Carcasona, del 1112. És una pàgina del Liber Feudorum en què hi ha la primera referència escrita al gentilici català.

La donació del teloni i de la lleuda dels mercats que el 1048 fa el comte Ermengol III al bisbe d’Urgell tampoc no està malament.

Ni el contracte d’aprenentatge del jove Bernat Soler, de Puigcerdà, per aprendre l’ofici de teixidor al taller de Jaume de Vilallobent, que també té regust local. Però poden amb mi els pergamins il·luminats, com el capítol 62 dels Usatges de Barcelona que regulen l’encunyació de moneda, un altre sobirà. I parlem del 1070. La capitular és espectacular.

Existeix el facsímil perfecte... la falsificació perfecta, vaja?

El pergamí no es pot clonar. Bé, sí, pots fabricar pergamí, però amb una prova de carboni 14 n’hi ha prou per determinar que és contemporani. I per desgràcia no s’ha trobat un estoc de pergamins del segle X en blanc.