Mireia Clua: “La vida de les roques és tan llarga i eterna que no ens n’adonem”

La nostàlgia per les seves arrels va ser el detonant de Mireia Clua a l’hora de compondre les dotze cançons que formen el seu primer àlbum en solitari ‘El futur de les roques’.

Fa poques setmanes va llençar el seu primer àlbum, ‘El futur de les roques’. 
Sí, és un àlbum que consta de dotze composicions pròpies per a violí elèctric amb pedals looper i efectes que es pot escoltar gratuïtament a les plataformes habituals d’streaming, a més de la meva nova pàgina web mireiaclua.com.

Violí elèctric amb pedals ‘looper’ i efectes. Podria explicar-nos en què consisteix? I quina diferència hi ha amb l’acústic?
El violí clàssic i l’acústic es toquen de la mateixa manera i la sensació és bastant similar. L’únic que canvia és que l’elèctric s’ha d’endollar a un amplificador per fer que el so s’escolti més lluny i amb l’acústic se sent vibrar a cau d’orella. Ara bé, la producció del so és la mateixa, simplement que amb el violí elèctric es pot combinar amb els pedals looper i efectes, fet que em permet explorar noves sonoritats.

Reprenent el seu nou disc, quina és la temàtica principal? 
Els temes estan inspirats en la natura i les muntanyes del Pirineu i en la connexió, l’amor i l’eternitat que vaig sentir quan vaig tornar a Andorra, després de viure uns quants anys fora.
 
Els oients trobarem referències a Andorra?
I tant! Per exemple, Neu nova, la segona cançó de l’àlbum, ens trasllada a les primeres nevades que cauen a Andorra quan arriba l’hivern. La melodia transmet la sensació de pau, calma i bellesa del moment, com si s’aturés el temps i contemplem el llenç blanc, impol·lut, que tots esperem de les primeres nevades. Quan vaig tornar al país, aquest va ser un dels moments màgics que vaig voler incloure al meu repertori. Un altre exemple és Petits brots, evoca la primavera, quan la natura  explota, els rius baixen plens d’aigua i les flors estan per tot arreu. Em ve a la imatge la vall de Sorteny quan s’omple de flors i es veu que la natura està desbocada.

Per què va titular-lo ‘El futur de les roques?’ 
El futur de les roques no només és el títol del disc, sinó també és un dels temes més abstractes de la composició. La temàtica gira al voltant de l’eternitat de les roques, que en el fons tenen una vida, que no sempre ha sigut igual. La vida de les roques és tan llarga i eterna que els humans no ens adonem d’aquest moviment, perquè tenim una vida efímera i curta. A més, les roques també tenen un futur que nosaltres no podrem veure. 

Per tant ens troben davant un àlbum forjat per la nostàlgia a les seves arrels?
En part sí, ja que quan vaig tornar a Andorra, el 2018, també vaig començar amb el violí elèctric i a experimentar amb el pedal looper i efectes per crear la meva pròpia música. Per això, el disc està organitzat per portar l’oient a un viatge d’emocions a través de l’ampli ventall de sonoritats i grooves que puc crear amb el violí.  

Totes les cançons estan inspirades en la natura?
No, també n’hi ha que estan inspirades en persones que estimo i admiro, com per exemple la cançó Sara, que està inspirada en una amiga meva que ja no està entre nosaltres. Vam créixer juntes tocant el violí, vam participar a la Jonca i va ser una persona que sempre em va motivar, amb el seu positivisme, i em va animar a improvisar i a deixar-me anar. Així que Sara és un tema en honor a Sara Pérez, violinista andorrana. 

A banda de la Sara, hi ha altres persones que l’han inspirat a crear les melodies?
Sí, els meus pares m’han inspirat molt a crear.  La meva mare és molt creativa a nivell artístic i el meu pare és un gran amant de la música amb qui sempre feia alguna Jam a casa. Va ser ell qui em feia buscar les melodies d’oïda, una activitat que em va estimular i em va permetre conèixer de primera mà com es fa música amb la imaginació i no només a partir d’una partitura com feia al conservatori.

Per tant, la passió per la música li ve de fa anys?
Vaig començar a tocar el violí  amb set anys a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals. Si bé la formació principalment va ser clàssica, sempre m’interessava per la improvisació i desenvolupar la creativitat per fer la meva pròpia música. 

I quan va fer el pas al violí modern?
Quan vaig entrar a l’Aula de Música del Liceu de Barcelona vaig conèixer dos violinistes moderns, Carlos Caro i Ernesto Briceño, van ser ells qui em van introduir al món de la improvisació del violí modern. Va ser gràcies a ells que vaig començar a tocar altres estils més enllà de la música clàssica.

De les dotze composicions, quina és la més especial per a vostè? 
Tot i que és difícil escollir-ne només una, penso que la de Sara és la que quan toco m’emociona més, perquè fa referència a aquesta persona que estimo. 

Ha pogut fer alguna actuació a Andorra per presentar el disc? 
Fa pocs mesos que estic vivint a Nova York, començant una nova experiència musical, i encara no he pogut fer una presentació a Andorra, tot i que totes les cançons s’hagin cuinat allà. El més similar que he fet a hores d’ara és el concert en streaming que vaig oferir a finals del 2020 i que vaig enregistrar als estudis de Flatcast, a Escaldes-Engordany.

Ha tingut l’oportunitat de tocar a Nova York?
Doncs sí, tant jo com la meva parella, David Reed, que és un guitarrista nord-americà autor del reconegut mètode d’improvisació Improvise for Real. Junts hem començat aquesta aventura, i, en el meu cas, a principis de juliol vaig tenir l’ocasió de tocar amb el grup andorrà Odara Trio a l’Organització de les Nacions Unides. El concert s’emmarcava en la presentació de les estratègies dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles d’Andorra que va dur a terme la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, acompanyada de l’ambaixadora d’Andorra als Estats Units, Elisenda Vives. 

Ha representat a Andorra en algun altre esdeveniment  internacional o nacional?
Sí, l’any 2019 vaig representar el Principat al Festival CibFest que es va celebrar a Madrid i per l’Organització d’Estats Iberoamericans. I més recentment, vaig tocar al festival que es va fer a la capital,  l’Ull Nu, on vaig actuar amb artistes visuals de Desilence.