Misteri al ‘museu’ de Casa de la Vall

L’entorn de protecció ‘arxivat’ passa revista a les escultures exteriors del recinte i en troba a faltar una.

L’entorn de protecció de Casa de la Vall i de l’arxiprestal de Sant Esteve és un sensacional pou de sorpreses. En vam parlar la setmana passada a compte del concurs per remodelar la part del darrere de Casa de la Vall, i hi tornem avui perquè el document –redactat segons la llei del 2003 i que, segur que ho recordaran, no es va arribar a aprovar– conté una suculenta relació de les peces i escultures que avui decoren els jardins del complex.

La més sorprenent de totes és precisament una que hi hauria d’estar, però que no hi és. Es tracta d’una ceràmica de Pilar Riberaygua, “relacionada amb el futbol” i que es trobava ubicada segons el document “sobre un parterre a la vora del colomer”. Resulta que va anar a espetegar al magatzem del Consell General “durant els treballs d’enderroc a la zona” –de la Casa del Benefici?– i que, atenció, “s’ha trobat a faltar”. Un misteri, ja veuen, a l’altura dels Turons d’Art escaldencs i aquella col·lecció d’escultura a l’aire lliure –amb obres de Baey, Cambin, Saralegui, Moscovici i Camino– que van volar amb la remodelació de l’espai, el 2004. Mai més no se n’ha sabut res. El que és segur és que no es van volatilitzar.

Doncs de la ceràmica de Pilar Riberaygua sembla que tampoc. Com a mínim, els tècnics de Patrimoni, que tampoc en consignen ni títol, ni foto, ni dimensions. Nmés aquesta curiosa temàtica futbolista. Josep Maria Ubach, que ultima un exhaustiu catàleg raonat de la nostra escultura a la via pública, creu recordar que es tractava d’una peça cònica o piramidal, que feia aproximadament 90 per 110 per 80 centímetres, d’un color marró a la base que s’anava degradant a mesura que ascendia, i que s’hi devia plantar a finals dels anys 80. I això és tot el que en queda.

Compartia espai, en fi, amb una desena de peces més: les òbvies són l’Homenatge a la Nova Reforma, de Viladomat (1967), el monument commemoratiu al 7è centenari del Pareatge, de Terrucci (1978), i l’Homenatge a la Constitució, d’Emili Armengol (1993). Potser es recordin també de les mesures bladeres, restaurades fa un any i avui conservades en espera de destí en un magatzem del Comú de la capital. L’entorn en diu que “la nova ubicació les ha de posar en valor, fent un esforç per comunicar-ne l’ús original; la peça pot estar a l’aire lliure però s’ha de protegir de la pluja”.

Més clandestina és la creu de terme de granit procedent de cal Teixidor, a l’antic camí de la Massana (“Peça interessant per posar-la en valor; és força probable que en un futur se n’hagi de fer una còpia per preservar-la de les condicions climàtiques adverses”), i no diguem ja la pica de granit avui davant del Constitucional i que es fa servir com a jardinera (com les mesures fins no fa gaire: quina mania a posar-hi flors a tot arreu) o les tres rodes de molí plantades davant de la porta principal de Casa de la Vall: hi són des de la reforma del 1962 i es recomana deixar-les in situ.