Moles: “El ‘land art’ és per definició efímer”
Balanç de baixes: finalment van ser dos els braços de la instal·lació Help víctimes de l’acte vandàlic de diumenge al camí ral de la Massana. Moles va contactar ahir amb els autors i és possible –però no segur– que reconstrueixin les dues extremitats. I la veritat és que s’ho va prendre esportivament: “Estem parlant de land art, d’instal·lacions plantades en plena natura i que per tant estan exposades a aquests perills.” I el land art és per definició efímer. Una altra cosa és que Help només hagi resistit íntegra tres dies. Tres. Potser és un concepte d’“efímer” massa restrictiu, admet. La cosa seria diferent si estiguéssim parlant d’una obra permanent, en què s’acostumen a prendre algunes mesures de seguretat. Però els braços de Help són a peu de camí, una mica més enllà de la capella de Sant Antoni, i per tant una temptació de les grosses per als incontinents. La periodista Marisol Fuentes, que va fer dilluns la fotografia d’aquí dalt, sospita que la instal·lació va ser víctima d’una competició de tir al blanc i que les destrosses es van fer a pedrades. Conclou Moles: “No hi donem més importància i no ens estressem, perquè tenim desenes d’obres escampades per la muntanya; aquestes coses poden passar i les hem de donar per descomptades.”