Diari digital d'Andorra Bondia
L'actriu catalana encarna Alba a l'obra homònima de Marc Artibau, que Raimon Molins dirigeix dimecres a Sant Julià.
L'actriu catalana encarna Alba a l'obra homònima de Marc Artibau, que Raimon Molins dirigeix dimecres a Sant Julià.

Montse Guallar, actriu: “Vaig desenterrar fotos de quan tenia 22 anys, i no m’hi reconeixia!”


Escrit per: 
A. Luengo

És una il·lustre veterana de la televisió i també dels escenaris catalans. Als 20 anys es va estrenar amb Dagoll Dagom, va ser la Dolors de ‘Secrets de família’ i la Maria Monclús de ‘La Riera’, però per a mols encara és l’amfitriona d’‘Amor a primera vista’, aquell ‘First Dates’ pioner. Dimecres desfilarà pel Claror amb ‘Alba’, drama futurista amb androide inclòs en què comparteix elenc amb Lluís Marco i Clàudia Riera.

Tenint en compte que Jota és un androide perfecte, es podria agermanar amb la Ra-chael de ‘Blade Runner’?

Em temo que no. Alba ens parla d’un futur pròxim i possible, però a partir de les emocions i dels sentiments, més que de l’embolcall tecnològic que acostuma a acompanyar la ciència-ficció.

Per què una senyora com l’Alba compra una rèplica, però amb 40 anys menys? Què hi busca, en Jota?

Una companyia pràctica més que no emocional. Però sobretot, un disc de memòria. Alba ho té clar: Jota no és ella, sinó els seus records. I per això la fa com va ser ella en un moment de la vida –als 22 anyets– en què va ser molt feliç. Però té clar que és un robot. Només un robot.

No hi busca tampoc un company sentimental.

En absolut. L’obra el que fa és contraposar dues maneres d’afrontar la vellesa.

Quines?

Fer-te gran en companyia d’algú, encara que no t’hi entenguis gaire. O fer-ho sol.

Alba decideix fer-ho amb ella mateixa. Ningú no la comprendrà millor. Molt Woody Allen.

Alba és una dona pràctica: necessita algú que li encengui la calefacció, que li apagui el llum, que li faci les feines... A ella ja l’han abraçat molt, a la vida. No és això el que necessita. Però l’autor no és categòric, no aposta pel meu personatge. Hi ha espectadors que surten més identificats amb el personatge de Lluís Marco.

Que no té ni nom, el pobre: és l’Home i prou. Hi fa de pura comparsa?

En absolut. Són dues persones que s’estimen, tot i que ja no estan junts. L’Alba el necessita, però... Però res, perquè si continuo faré un espòiler.

L’obra, hauria funcionat igual si fos ell qui busqués un company cibernètic, i la dona qui preferís viure la vellesa junts?

Ara generalitzaré, ja ho sé, però la posició de l’Alba podria ser més masculina. I l’autor ha fugit probablement d’aquest estereotip. El cas, com diu el Lluís, és que posat en la tessitura ell no s’hauria fet fer un company, sinó una companya com la Jota!

És el més probable. Tot i que amb l’empoderament femení i tota la pesca ja no està tan clar.

L’obra és un fragment de la vida dels personatges. L’Alba és una dona aparentment forta però en realitat molt fràgil, es resisteix a perdre els records de la seva etapa de plenitud.

S’hi ha arribat a identificar?

L’entenc que es planteja: què en queda, de la passió amb què fas les coses quan tens 22 anys? I no parlo només de l’amor, també de la intensitat amb què descobreixes el món. Hi ha coses que no em tornaran a passar, o que ja no les tornaré a viure d’una forma tan absoluta.

Woody Allen, de nou, ho va resumir molt bé: un record, deia, què és? Una cosa que tenim, o una cosa que hem perdut?

Exactament. També diu que envellir és un mal negoci, t’ho miris com t’ho miris, i que és mentida que com més gran més savi. Aprens quatre cosetes pràctiques que no saps als 20, és clar, però en les essencials continues sent igual d’ignorant.

Haurà fet l’exercici de posar-se al lloc d’Alba i intentar veure’s amb 40 anys menys.

L’he fet. Vaig desenterrar fotos velles i va passar una cosa curiosa: les mirava i no m’hi reconeixia... gaire. Vaja, que si em veiés convivint amb una Jota que fos la Montse Guallar als 23 anys, no sé si tindria la sensació que realment soc jo.

Hauria triat vostè com a company el personatge de Marco amb 40 anys menys?

Triaria un ésser humà, tot i que en el futur que imagina Artibau els robots són quasi, quasi humans, tenen carn, pell i empatia, evolucionen segons les relacions i les circumstàncies.

I tenen sentiments?

Aquesta és una de les qüestions que es plantegen: fins on arriba, aquesta capacitat d’empatitzar. Perquè de l’empatia a l’estima hi ha un saltet molt petit.

Tots estimem objectes, i també animals. Però un sentiment generat per un programa –amistat, carinyo, amor–, pot ser genuí?

Crec que sí, que és possible. I aquest és el conflicte de l’Home, que no ho veu gens clar, al contrari de l’Alba.

No ho veurà clar, però quan vegi l’Alba amb 40 anys menys li caldrà molta circumspecció.

Tanta, que l’acaba perdent! Hi caben, atenció, altres lectures, com que hi ha algun toc de perversitat, camí que jo no he explotat. La meva Alba es mou més per la necessitat de compartir.

I al revés: es pot arribar a estimar, una ‘cosa’ que sembla humana però és un robot?

Estic convençuda que sí, tot i que a l’obra no ho arribem a veure. Segurament l’Alba acabarà desenvolupant un sentiment semblant al carinyo per Jota.

Un altre dels temes d’‘Alba’ és com el pas del temps oxida les relacions. És llei de vida?

Les relacions llargues evolucionen, és inevitable. No són el mateix als 22 que als 70. La gràcia és tenir prou elasticitat perquè resisteixin els canvis.

I si algú pretén tornar al minut zero?

És que això és impossible. Mai no ho viuràs amb la mateixa intensitat que la primera vegada. Als 70 no tens ni l’energia ni la ingenuïtat ni la inexperiència dels 20. Tot i que avui una relació de més de cinc anys ja és de llarga distància. Ens cansem de tot de seguida. Ens falta paciència.

Ens meravella el debut de Clàudia Riera amb 22 anys, però vostè va debutar amb 19, al ‘Despertar de la primavera’ de Jordi Mesalles!

És l’edat que et passin coses. I no és per fer-li la pilota, però la Clàudia està preparadíssima, ha creat un personatge rodó, una filigrana, té el cap molt ben posat. Atenció, que ara surten així! Saben de tot: ballar, cantar, actuar.

Andorra
Sant Julià
temporada
teatre
Montse
Guallar
Clàudia
Riera
Artigau
molins
Alba
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic