Montse Guiu: “Al Pirineu hem d’apostar per anar a munyir vaques amb bata blanca”

Ha rebut premis com ara l’Eurokids a Suècia o el de millor exhibidora dona atorgat pel seu gremi. Montse Guiu se sent molt satisfeta amb una trajectòria on, per damunt de tot, valora la feina amb l’equip del Picurt. La mostra, que ha de tornar, assegura, és la via d’expressió de la cultura de muntanya, també el seu conductor ideològic, qui parla d’un Pirineu que ha d’apostar per la I+D.

El sector de l’exhibició cinematogràfica ho tenia ja pelut... i ve la pandèmia.
Estem tancats des del març, excepte unes setmanes al juliol i agost. Quan va acabar l’estat d’alarma vam rebre una mena de compensació econòmica, un ajut que hem correspost en forma d’invitacions als col·lectius més implicats, com són policia i sanitaris...

Ah, no sabíem.
Durant el confinament es buscava tenir la població distreta, amb continguts televisius, audiovisuals, i aquest ha estat el gran moment de les plataformes, que ja existien, però van assolir un públic massiu.

Això els ha repercutit.
La pandèmia ha accelerat el que hauria estat una implantació de les plataformes progressiu, més espaiat en el temps, i les sales d’exhibició ens hauríem adaptat als canvis. Però ara  ens hem trobat que des del juliol les estrenes, que és el que ens nodreix a nosaltres, o s’han ajornat o la distribuïdora les ha fet a les seves plataformes.

Molt negatiu per a vostès.
Ha estat un negoci rodó per a elles: si els cines aportaven cinc milions d’espectadors, aquí amb un cost molt inferior, perquè eviten tot l’engranatge per fer arribar el producte a les sales, arriben de cop a cinquanta milions. Han tingut barra lliure i a nosaltres ens han apartat: no tenim estrenes. O a penes. Ens hem quedat a dos velas.

Pinta un panorama fosc.
Si sumem les restriccions necessàries a quedar-nos sense el nostre producte estrella, els cines estem abocats a un canvi de model profund.

Què faran?
Estem en conferència permanent, diguem-ne, al gremi. Estem en un punt d’inflexió, mirant com reconduir la situació. Són equipaments d’un cost altíssim, també per la ubicació. Hem de negociar amb les distribuïdores. En quin punt estem? Doncs no ho sabrem fins que no sortim de la pandèmia.

Necessiten complicitat de l’espectador.
Igual que l’Ada Colau o la Hidalgo han sortit a dir “no compreu a Amazon, compreu al comerç de proximitat” jo també demano si us plau, per Nadal torneu al cinema. És més que sols veure una pel·lícula, tot això no es pot perdre. Aguantarem, però moltes sales cauran.

Els Guiu corren cap perill de desaparèixer?
La veritat és que ara mateix soc l’únic cine privat que hi ha al Pirineu. El de Tremp és municipal, com el de la Vall d’Aran, i el de Puigcerdà, a mitges. Aquí també tenim ajudes de l’Ajuntament. Tancar? No es pot permetre que equipaments que donem un servei social i cultural es perdin. Per això estan municipalitzats en llocs petits.

Un cine amb més de mig segle de recorregut.
Els va fundar el pare el 1965, amb la intenció de fer cine i teatre. Després de morir ell va estar llogat a un empresari que el va portar fins als vuitanta i arribat el moment, m’hi vaig encarregar. Em va venir en diagonal, perquè jo havia fet filologia anglesa. Havia vist molt de cinema, però de gestió no en sabia res: en vaig haver d’aprendre a base de bufetades.

Contenta?
Estic molt satisfeta de la meva trajectòria, em sento molt realitzada, sobretot pel Picurt. També per la decisió de la sala 2, dedicada al cinema europeu i  d’autor: sempre he entès el cine com un mitjà de militància social, no només d’oci.

...?
He treballat molt la temàtica de cinema i dona, el cine a les escoles, i sobretot el Picurt, un projecte tremendament interessant, amb una enorme transcendència social.

Està en ‘stand by’.
Amb onze edicions és una mostra molt consolidada, molt important per a la nostra cultura de muntanya, amb produccions que ningú no havia portat i que parlen de les nostres arrels, de la nostra idiosincràsia. Ara està en procés, tres anys en stand-by però  l’equip té ganes de tornar a posar els motors en marxa.

El 2021?
Deixem-ho que comencem a posar els motors en marxa. No és tan fàcil.

En tot cas, a vostè el té enamorada, per com en parla: segur que vol recuperar-lo.
La gent de muntanya estem molt castigats per la cultura urbana, no tenim espais on manifestar-nos i Picurt ha estat aquest espai. És un tema identitari i avui estem de moda.

A causa de la pandèmia?
La gent mira cap a la muntanya després d’aquests mesos tancats entre ciment. També hem d’aconseguir que el talent del Pirineu es quedi al Pirineu, hem d’atreure la gent formada, hem d’apostar per l’I+D: munyir vaques amb bata blanca.

D’això anava el Picurt.
Això ho promovia el Picurt, aquesta gran transcendència tenia. Era un gran conductor ideològic.