Montse Riu: “No resulta atractiva una frase com ‘rancur-me de I bou de Oliba d’Ares’?”

Els filòlegs David Paloma i Mònica Montserrat, amb l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, són al darrere d’aquesta segona Ruta de la Llengua que se celebrarà el proper dia 10, de Cabó a Organyà i des d’allà a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell per conèixer els ets i uts d’aquells primers textos escrits en català que es conserven a la comarca. Els detalls els explica Montse Riu

Primers textos en català?
Però vinculats a l’Alt Urgell. La llengua escrita diguem que es genera entre els segles xi i xii. Aquell català arcaic. Hem pensat que a Organyà i Sant Serni de Cabó estan museïtzats, diguem-ne, en format facsímil, les Homilies i els Greuges de Guitard d’Isarn, i a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell hi ha originals, però no és tan habitual per al públic general accedir-hi. 

Els documents...
A l’Arxiu hi ha una traducció d’un fragment del Llibre Jutge; els Greuges de Sant Pere de Graudescales, del segle xii, i un jurament feudal del comte del Pallars al bisbe d’Urgell, de finals de l’xi. 

A un no filòleg, per què li ha  d’interessar?
Precisament la visita està pensada perquè pugui venir un no filòleg: hi farem explicacions a l’abast de tothom, tant en la part de llengua com en la històrica. Crec que l’atractiu rau en què expliquem un aspecte molt interessant d’aquests primers textos i el territori on es van generar. Penso que entre la mateixa població pirinenca no se’ls ha acabat de donar la importància que tenen. 

Potser ens costa copsar-ne la importància?
Cert, un document, si no te l’expliquen, pots pensar “mira, un tros de paper o pergamí”, no com una pintura romànica, per exemple, que pots apreciar a simple vista. O un castell: jo soc molt fan del castell de Mur. Per al document, cal el context. Així pots submergir-te en un món tan proper i tan llunyà alhora: són els primers textos en la nostra llengua. 

Són objecte d’una recerca que s’actualitza cada dia. 
Tothom havia sentit a parlar de les Homilies o el Llibre Jutge, però no tant dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, per exemple. Els documents ja s’havien estudiat i difós, però com que no són literatura sinó documentació de caire feudal, no s’havien difós tant. Josep Maria Salrach en va esbrinar la datació i Jesús Alturo en va precisar recentment també, a base de comparativa i com a bon paleògraf que és, qui el va escriure. 

Ajuden vostès a posar els documents en context: què ens acaba quedant?
Crec que aconseguim sobretot que el ciutadà d’aquestes comarques aprengui a valorar-los. Tret de les Homilies, que no deixa de ser el sermó d’un capellà, per així dir-ho, la resta són textos feudals, juridicoadministratius, gens literaris. La gent hem de saber coses bàsiques: per què es van originar i es van fer en català i no en llatí. I que es vegi que són llengua i són història, història del Pirineu. 

Els ‘Greuges’...
Estan redactats en un català arcaic que predomina sobre la part escrita en llatí. A Cabó els tenim exposats en plafons i a la gent li fa gràcia veure que una frase com “Rancur-me del bou de Oliba d’Ares e no li vol redre” vol dir “Em queixo d’un bou d’Oliba d’Ares, que no li vol tornar”. És a dir, Guitard Isarn es queixa d’un bou que el seu senyor feudal no li vol tornar. Veieu? No són textos que parlin de ves a saber què, sinó dels problemes del moment. 

Ben arran de terra. 
Un altre exemple: “Rancur-mequardesmentist ma mulierantemee, de las folias que li dexist davant me”. És a dir, “Em queixo ja que vau desmentir la meva dona al meu davant i de les bogeries que li vau dir davant meu”. 

Un altre exemple.
“Et són rancurós de toltes e de les forces que fa en la meaonor del servici del kastel et del Pug, que ad illum non debentfacere”. 

Que vol dir...
“I soc queixós de les recaptacions injustes i de les accions violentes que fa en la meva propietat del servei del castell i del Pui, que no les havia de fer”. I en veure els facsímils us adonareu, a més a més, que no sols estan escrits en aquest llenguatge arcaic sinó en una grafia a la qual no estem acostumats. 

Se sap per què no els van escriure en llatí?
Aquí els filòlegs tenen diverses hipòtesis: pel que fa als textos feudals, van ser escrits en un moment en què hi ha nous valors, nous conceptes, per als quals es necessita una altra llengua, la que parlava la gent. Un document com els Greuges, redactat per un sotsdiaca que podia escriure en un llatí perfecte? Potser va triar el català pel fet que eren documents relacionats amb la vida diària: són unes queixes de Guitard Isarn perquè es van incomplir els pactes establerts. Com que la intenció és que l’interlocutor ho entengui, en català ho entendrem tots, tant senyors com vassalls. 

Entesos.
I és molt important tenir en compte que són documents de conflicte. Juridicoadministratius i de conflicte: si no volem que vagi a més, potser que ho fem en català i ho entenguem bé tots. Resumint-ho.

Els primers cops que es parlava clar i català, doncs. 
Exactament. Als Greuges de Sant Pere de Graudescales, a mitjans del segle xii (i Solsona formava part aleshores del bisbat d’Urgell), és la població que es queixa al bisbe, que era el senyor feudal, de les malifetes d’un altre senyor, laic en aquest cas. Demanen protecció al bisbe. 

Ens ha posat la mel als llavis. 
Convidem a veure un patrimoni interessantíssim i la ruta ajuda a posar-lo en context.