Diari digital d'Andorra Bondia
Estampa clàssica d’Antoni Morell al desaparegut cafè Sinquede, on mantenia tertúlia matutina i escrivia els seus articles.
Estampa clàssica d’Antoni Morell al desaparegut cafè Sinquede, on mantenia tertúlia matutina i escrivia els seus articles.
Primer esbós proposat per Jordi Casamajor.
Primer esbós proposat per Jordi Casamajor.
Escultura de Pessoa davant de A Brasileria, el  cafè del Chiado lisboeta que freqüentava.
Escultura de Pessoa davant de A Brasileria, el cafè del Chiado lisboeta que freqüentava.

Morell torna a les Arcades


Escrit per: 
A. L. / Foto: X. F. / Il·lustració: Jordi Casamajor

Xavi Fernández posa fil a l’agulla i convoca una comissió per tirar endavant l’escultura en homenatge a l’escriptor.

No era un farol, no. Va llançar la idea a l’octubre, quan arrencava l’homenatge institucional que la pandèmia havia acabat escapçant dos anys abans. Semblava una ocurrència, però de seguida s’hi van afegir una vintena llarga de personalitats del món de la cultura i de l’associacionisme, i Xavi Fernández en va tenir prou per convèncer-se que no estava sol i que calia tirar-ho endavant. Proposava Fernández, que a banda d’amic i company de tertúlies matutines va ser durant els últims anys de vida d’Antoni Morell (1941-2000) el seu amfitrió al bar Sinquede de les Arcades, una escultura en homenatge al pare de la ficció andorrana contemporània, amb dues novel·les fundacionals, Set lletanies de mort (1981) i Borís I, rei d’Andorra (1984) que ens van posar al mapa literari, i una tercera, La neu adversa (1999), que completa el cicle amb què retrata la transformació del país al llarg del segle XX.

Aquests són els mèrits que Fernández –i la vintena de fans que es va adherir a l’ocurrència– creu que mereixen ser reconeguts amb una escultura de l’estil de les que tenen Pessoa al barri del Chiado lisboeta, Machado a Segòvia, Woody Allen a Oviedo  i Joyce a Dublín, per no allargar-nos. Hi va haver certs dubtes sobre qui havia de liderar el projecte (una associació com la SAC, una institució com el ministeri de Cultura, un particular a iniciativa pròpia) ell mateix ha decidit posar-s’hi al davant i convocarà en breu una comissió per recollir idees i esbossar un primer projecte.

El punt de partida és una escultura de cos sencer i estil realista, amb Morell assegut a la taula del Sinquede on passava escrivint bona part del matí, realitzada en bronze i que idealment es podria ubicar a la plaça de les Arcades. Però no hi ha res de tancat, adverteix, i és el moment de plantejar alternatives: en el brainstorming que va seguir a la primera proposta de Fernández hi va haver qui es va decantar per solucions més conceptuals i de llenguatge contemporani, qui sostenia que un bust encarnaria perfectament els trets idiosincràtics de l’escriptor, i que potser caldria avaluar altres ubicacions significatives, com ara cal Giraut d’Escàs, la casa pairal de Morell, i la plaça Benlloch de la capital, espai cèntric, transitat i estretament lligat a l’obra de Morell, només cal pensar que és l’escenari central de les Lletanies.

Micromecenatge
Aquests són els extrems que la comissió s’ocuparà de definir abans d’encarregar-ne un esbós a diferents artistes perquè imaginin una solució. A partir d’aquí, diu, caldrà contactar els escultors perquè en proposin una maqueta i, és clar, un pressupost, decidir-se per la proposta que tirarà endavant i anar a buscar el finançament, que promet ser la part més feixuga i inhòspita de tot plegat. També aquí està tot per decidir: Fernández desconfia de les institucions, especialment en any electoral, “tot i que caldrà comptar-hi i buscar-ne la complicitat, tant econòmica com administrativa, perquè si pretenem ubicar una escultura a la via pública caldrà convèncer primer el Comú”. Veu més factible una combinació de mecenatge privat, suport institucional i subscripció popular, potser un micromecenatge.

Però tot això és potser córrer massa i ja es veurà. De moment toca posar totes aquestes bones intencions em marxa. Fernández insisteix que es tracta de recordar el Morell escriptor al seu hàbitat natural, de fer un exercici de memòria col·lectiva i a la vegada convertir l’escultura en una mena de reclam turístic –la cadira al costat del Pessoa del Chiado, a la terrassa del cafè A Brasileria que ell (o algun dels seus heterònims) freqüentava, és una postal obligatòria per a qualsevol lletraferit (o no) que visita Lisboa– i, qui sap, potser convertir-la en punt de partida d’una ruta pels escenaris de les seves novel·les, començant per la veïna plaça Benlloch.

Cal recordar que, a part de l’obra novel·lística canònica, les Lletanies, Borís i La neu adversa, Morell és també autor d’una considerable obra assagística (693 anys després, 52 dies d’ocupació, El llarg caminar d’un home bo, Passaport sense nom i De la governança d’un país, publicada pòstumament), que va tenir un paper destacat en el procés d’andorranització com a assessor pedagògic del Consell als anys 70, que va exercir com a secretari de Sindicatura i del primer Govern, i potser el més literari de tot, que va deixar una novel·la inèdita, Mort, qui t’ha mort?, que va aparèixer discretament oculta entre els fons que en custodia la biblioteca de la Massana (que no per casualitat du el seu nom) i que Anem té intenció de publicar.

Morell
Arcades

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte