Diari digital d'Andorra Bondia
Esbós de la cambra principal del dolmen de la Llosa; al fons, la rerecambra que s’utilitzava com a ossari (Il·lustració: Olga Palma).
Esbós de la cambra principal del dolmen de la Llosa; al fons, la rerecambra que s’utilitzava com a ossari (Il·lustració: Olga Palma).

Morir fa 3.500 anys: instruccions d’ús


Escrit per: 
A. Luengo

Regirarocs recrea amb il·lustració arqueològica un enterrament de l’etapa final del dolmen de la Llosa, a Bescaran.

Era un home, tenia en morir entre 30 i 35 anys, i els membres de la seva tribu –o potser clan– el van enterrar de costat i amb les mans sota la barbeta, vestit i amb un humil aixovar que incloïa un anell de bronze i un parell de recipients de ceràmica. Al fons, un altre individu acaba d’enretirar cap a la rerecambra d’aquest espai més aviat claustrofòbic les restes d’enterraments anteriors: sobretot, fragments ossis –húmers, fèmurs, mandíbules i algun crani, glups– i una mena de collaret teixit amb unes peces planes fabricades amb os de cabra que recorda vagament les proteccions pectorals egípcies.

Som entre el Bronze Mitjà i el Final, posem que cap al 1500-1000 abans de la nostra era, i l’escena que acabem de descriure va tenir lloc al dolmen de la Llosa, a la localitat alturgellenca de Bescaran, que Regirarocs va acabar d’excavar a l’estiu. Si en parlem avui i aquí és perquè Regirarocs vol organitzar pròximament visites guiades en aquest singularíssim monument megalític –pel corredor d’accés i també per la rerecambra que servia d’ossari, ni l’un ni l’altre no tenen parangó en aquesta part del Pirineu– i el pas previ ha sigut encarregar a la dissenyadora catalana Olga Palma que reconstrueixi l’interior de l’estructura, amb les lloses al seu lloc, i en recreï l’escena.

El resultat és l’estupenda il·lustració arqueològica d’aquí al costat, que es diferencia de l’estrictament artística perquè Palma ha treballat a partir de les conclusions de l’equip d’arqueòlegs encapçalat per Gerard Remolins, que ha excavat i estudiat el jaciment en les tres campanyes que s’hi han dut a terme des del 2015. Es tracta, diu Remolins, de traslladar el discurs arqueològic a un llenguatge accessible per al gran públic però sense renunciar al rigor científic, així que la imaginació està supeditada a les restes exhumades i a les hipòtesis aixecades a partir d’aquest material.

Per això, l’home porta un anell de bronze al dit de la mà esquerra, encara que no el vegin; i per això hi ha dos recipients ceràmics distribuïts i una col·lecció de trossets d’os per l’habitació, tot plegat, recuperat jaciment i que –en el cas de l’anell i els gerros– formaven part de l’aixovar funerari dels difunts que s’hi van inhumar. També es van recuperar una trentena de peces planes i foradades –el collaret que sosté l’individu del fons– i 650 dents. Aquesta última dada els ha permès inferir que al dolmen de la Llosa s’hi van enterrar entre 22 i 25 individus: homes i dones; nens i adults.

El megalitisme cau en desús cap al Bronze Final, i és en aquest moment en què han situat l’escena: per això som davant de l’últim inquilí de la sepultura, diu Remolins. Tenint en compte que abans d’ell ja s’hi havien enterrat una vintena llarga d’individus, es comprèn que l’espai comencés a estar saturat i que, tot i els esforços de l’home que fa d’enterramorts per endreçar les restes al recambró del fons, l’habitacle tingui un aspecte més aviat tètric i, francament, ben poc acollidor.

La Llosa ha resultat una mina que proveeix molta informació. Però no tota, adverteix. Hi ha buits i qüestions que sorgeixen a l’hora de dibuixar l’escena: en quina posició va ser enterrat, el nostre difunt? De quin color podria haver tingut els cabells? Com vestia? Algunes d’aquestes preguntes es poden respondre recorrent a jaciments coetanis, com ara la posició lateral del cos, que és l’habitual, sembla, en enterraments d’aquesta època. D’altres són especulacions a partir d’indicis més o menys sòlids, com ara el vestit de pell de cabra que se suposa a un poble que vivia bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia ovina. Que l’últim inquilí de la Llosa fos un home de mitjana edat és una llicència, diguem-ne, poètica, perquè el cert és que al sepulcre s’hi van enterrar individus de totes les edats.

De la recreació que n’ha fet Regirarocs no en resulta –que diguem– un últim recer especialment acollidor, però dona una idea molt aproximada i accessible –conclou Remolins– de com devia ser un enterrament fa tres mil·lenis i mig. Una mica més amples que un dels nostres nínxols sí que ho eren.

Andorra
Bescaran
dolmen
la Llosa
arqueologia
megalitisme
Regirarocs
Gerard Remolins
Remolins
Olga Palma
sepulcre
Edat del Bronze

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte