Diari digital d'Andorra Bondia
La novel·lista valenciana s'ha endut la VII edició del Carlemany; la meitat del guardó del guardó serà per a l'Obra Social Sant Joan de Déu.
La novel·lista valenciana s'ha endut la VII edició del Carlemany; la meitat del guardó del guardó serà per a l'Obra Social Sant Joan de Déu.

Muriel Villanueva, novel·lista: “Tots els adolescents tenen secrets; el de la Rut és la cicatriu del càncer”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Mar Bernáldez

Té 16 anys, estudia batxillerat i oculta un secret: de petita va tenir un càncer que la va deixar sense ronyó, i amb una cicatriu que no vol que ningú més vegi. I és la protagonista de ‘Rut, sense hac’, la novel·la amb què Muriel Villanueva (València, 1976) s’ha endut el Premi Carlemany per al foment de la lectura, dotat amb 8.500 euros, que decideix un jurat integrat per estudiants d’entre 14 i 16 anys, i que publicarà al maig Columna.

Diu que 'Rut, sense hac' està inspirada en un cas real.

Efectivament. De fet, la novel·la surt d’aquí. No és que volgués escriure sobre el càncer i busqués testimonis per documentar-me. Literàriament funciono al revés. Ros Perea, la meva amiga, em va explicar la seva història i vaig sentir la necessitat d’explicar-la.

Fins a quin punt Rut és Ros?

En un percentatge elevadíssim. És clar que la protagonista de la novel·la té 16 anys, i la meva amiga ja passa dels 40. Però a les dues els detecten un càncer als 4 anys i això condiciona tot el que vindrà després. Sobretot, l’adolescència. Perquè Rut, sense hac més que una novel·la sobre el càncer és una novel·la sobre l’adolescència.

Ficció? Biografia novel·lada? Autoficció?

Rut, sense hac està basada quasi fil per randa en la història de la meva amiga. Hi ha tocs de ficció, és clar, perquè l’he escrit jo, no ella, i els diàlegs –per exemple– són de collita pròpia.

De quin càncer estem parlant?

A conseqüència de la malaltia acaben perdent el ronyó. Mèdicament no acabo de tenir clar si es pot parlar amb propietat de càncer de ronyó. Però això tampoc no té major transcendència.

Fa tota la fila de ser una novel·la de superació. Ens equivoquem?

Diria que és una novel·la de creixement i de maduració, molt més que una novel·la sobre la malaltia. Sobre l’adolescència, de fet.

Una adolescència una mica especial.

Sí, és clar, perquè tenir un càncer és una experiència límit. Però també diria que és una novel·la sobre totes les adolescències. Totes són complicades. I a la de la Rut se li suma una malaltia greu que li ha deixat unes seqüeles –aquest ronyó que li falta– i unes revisions periòdiques que li recorden contínuament que està viva de miracle. Aquesta cicatriu és el secret de la Muriel, però tots els adolescents tenen secrets, coses o cosetes que duen a sobre i que es resisteixen a compartir per vergonya, i que els fan patir. Això és el que em va atrapar en aquesta història.

Per exemple?

Que la Rut estigui disposada a deixar passar l’amor de la seva vida perquè no s’atreveix a treure’s la samarreta per por de mostrar la cicatriu. O que no es vegi amb cor d’explicar la malaltia.

Novel·la amb missatge, doncs?

El càncer que Ros va tenir fa 40 anys la va marcar, és clar, ha condicionat tota la seva vida, però és una persona superalegre, amb molta vida. Segurament perquè ha vist la mort de cara. Missatge? Carpe diem. Aprofita el moment. Viu la vida, i viu-la en present.

La forma com Ros va haver d’afrontar el seu càncer fa, com diu, 40 anys devia tenir poc a veure amb la manera com una experiència similar es viu avui. M’imagino, és clar.

Aleshores rarament transcendia la intimitat familiar, mentre que avui el primer que farien els pares seria parlar amb el tutor, compartir-ho amb els amics, fins i tot amb els amiguets del nen. No es viu d’una manera tan secreta, per descomptat.

Però la novel·la transcorre en l’actualitat.

Així és. En aquest sentit la història té una mica més de llum que la que va viure la meva amiga.

La posem també al sac de la literatura juvenil, que li va com anell al dit al Premi Carlemany?

Vull pensar que sí. Però també que la pot llegir sense problemes un lector adult, com m’ha passat amb novel·les infantils. Intento sempre que la problemàtica, el to i l’estructura vagi una mica més enllà. Però és cert que Rut, sense hac està escrita pensant en el Carlemany.

La referència a 'Polseres vermelles' és inevitable. Hi té alguna cosa a veure?

En la meva opinió, no. He vist la sèrie, però el cert és que no soc lectora d’Albert Espinosa. Polseres vermelles es basa molt en la malaltia i en la vida a l’hospital, mentre que a Rut, sense hac aquesta part de la història queda molt enrere. La Rut l’evoca, és clar que sí, però de passada. La malaltia encara la condiciona, però l’ha superat. Per això dic que en realitat, tot i les aparences, és una novel·la sobre l’adolescència.

I amb la resta de la seva obra literària destinada al lector adult, des de 'La gatera' fins 'Nines'?

Ben poc, la veritat. Normalment parteixo molt de mi mateixa: quan provo de fer ficció, sempre acabo caient en l’autoficció. Em costa molt sortir de mi. Què ha passat, en aquest cas? Que hi havia una persona real que m’ha estirat per explicar la seva història, no la meva. Això sí, amb el meu to.

Perquè, quin és l’univers de l’'altra' Muriel?

A mi em preocupen les problemàtiques que tenen a veure amb el gènere, la maternitat, la família... Rut, sense hac és una altra cosa perquè és el contrari de l’autoficció que he practicat fins ara, precisament perquè la vida que novel·lo no és la meva.

Andorra
novel·la
Literatura
premi
Carlemany
Foment de la lectura
Muriel Villanuieva
Rut sense hac
Número de vots: 119
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic