Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, exposició, fotografia, Artalroc, Aguareles, retratsmusicsandorra, Verdaguer, Casahuga, Otero
Andorra, Escaldes, exposició, fotografia, Artalroc, Aguareles, retratsmusicsandorra, Verdaguer, Casahuga, Otero

Música per veure, fotos per escoltar


Escrit per: 
A. Luengo / Els pares de ‘retratsmusicsandorra’: José Otero, Pep Aguareles, Robert Verdaguer i Lluís Casahuga. (Foto: Jonathan Gil).

Artalroc exposa ‘retratsmusicsandorra’, monumental sèrie que radiografia el sector a través de 66 fotos d’autor.

Es veu que Tete Bazán va dir que el seu somni –musical, és clar– era fer un concert a la lluna. S’ho pintarà probablement a l’oli, les coses com són, però perquè se’n faci la idea de com podria haver sigut, una experiència sideral com aquesta, li van muntar un set al Cap del Port, que és el més semblant al Mar de la Tranquilitat que tenim per aquí baix, amb ell disfressat d’astronauta i la bateria tunejada com si fos l’Eagle, el mòdul llunar de l’Apol·lo XI: “Tot plegat quadrava, perquè Tete és tot un personatge”. A Roger Casamajor li van endossar una corbata amb l’estampat d’un teclat, un barret de filferro amb un alfabet en miniatura u una bobina de cine de les que molt probablement ja no en quedin: més kitsch, impossible, però il·lustra la triple faceta –músics, actor de cine i també de teatre– del teclista d’Hysteriofunk. La històrica Dolors Bellera, professora de quasi tots els músics avui en actiu al país i que es va jubilar just abans que l’Institut de la capital es mudés a la Llacuna, l’han retrat en una de les aules on no va arribar a ensenyar, projectant a la vegada ombra i llum sobre aquest espai. I el guitarrista David Sanz el van fer pujar fins a Pessons, el van despullar –a pèl– i el van fer tocar al mig del llac, assegut en un tamboret. Rebuscat? “No; zen, com és ell.”

Doncs així podríem seguir fins a completar les 66 fotografies, exactament, que conformen retratsmusicsandorra: així, tal com raja i que és el títol que li han posat en aquesta monumental sèrie Josep Aguareles, Lluís Casahuga, José Otero i Robert Verdaguer. Ho podran veure –i molt probablement, reveure– a Artalroc fins al 7 de gener, i el cas és que l’exposició constitueix tan sols la primera pota d’un projecte sense gaires precedents entre nosaltres. Per no dir cap: l’exposició es completa amb un llibre de grandíssim format i un concert –el primer de la nova temporada de l’Auditori– que tindrà lloc el 13 de gener i en què una vintena llarga dels músics que s’han involucrat en aquesta estupenda aventura s’ajuntaran per una nit en vuit bandes aparentment aleatòries que repassaran l’andorranitat musical, des del Gran Carlemany fins al Jugarem a estimar-nos. Dit així pot sonar carrinclonet, és veritat, però no s’enganyin perquè l’Andorrana del mestre Roure, passada pel túrmix d’Ishtar Ruiz, Efrem Roca, Oriol Vilella, Òscar Llauradó, Toni Gibert, Robert Verdeguer i Lluñis Casahuga “sonarà a qualsevol cosa... menys a la sardana que és”. I ho diu el mateix Gibert, que és qui s’ha encarregat de cooridnar aquesta mena de Frankenstein musical.

retratsmusicsandorra té alguna relació concepetual amb aquelles Sessions Piaf amb què Aguareles i companyia van deixar testimoni fotogràfic de les tribus urbanes que pul·lulen pels nostrs carrers. Però allò era quasi un experiment, mentre que aquí la voluntat és obertament totalitzadora: l’objwectiu era radiografia la música d’aquests país en un moment donat a través dels seus protagonistes. Tota la música, i (quasi) tots els músics, perquè adverteix Aguareles que el projecte es va començar a gestar el 2013, els retrats es van disparar entre el 2015 i el 2016, i en aquets lapse de temps han sorgit nous talents que han fet tard “perquè en algun moment havíem de tallar”. A tots els participants se’ls va enviar un qüestionari de vint preguntes que va servir els fotògrafs per aixecar un relat per a cadascun. Amb dues premisses: a tots els retrats hi havia de sortir l’instrument, i totes les fotografies havien de ser dirfectes, sense retocs. Totes... excepte una: la de Josep Martínez Reinoso. Al violinista de l’ONCA, amb flotador, se li va haver d’eliminar el fons amb Photoshop per imperatius tècnics. En fi.

retratsmusicsandorra és un autèntic qui és qui de l’ofici per on desfilen totes les generacions i tots els gèneres, des de Natàlia Solà, Catherine Metayer, els germans Claret, Jordi Roure, Roser Palomero i Josep Maria Escribano fins a Marc Canturri i Jonaina Salvador; Toni Fernández i Lluís Cartes; Míriam Manubens i Alexande Arajol; Fano Pallarès i Otilio Pinto; Landry Riba i Jordi Albelda; Ester Peralba i Lídia Parat; Laura Estiarte i Filipe Baldaia; Jan Cartes i Nina Rossell; David Micó i Àlex Bagaria; Migue Guerra i Carlos Lzano; Marc Martins, Joan Hernández i uns quants més que no hi caben. Les noves generacions les encarna la violoncel·lista Olga Palou, la jove promesa de l’Institut de Música que tanca el llibre. I si la idea els ha fet tilín, sàpiguen que Aguareles i la seva tropa ja tenen entre cella i cella dos projectes germans més: retratspolíticsandorra i retratsartistesandorra: “Fer-los, els farem; el que no sabem és quan”. A veure.

Andorra
escaldes
exposició
fotografia
artalroc
Aguareles
retratsmusicsandorra
Verdaguer
Casahuga
Otero
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic