Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Nacho Mayo, poesia llibre, Heterotermia, Marwan, Sastre, Andreu, Fada, Cantos amatorios, Gloria Fuertes,
Andorra, Nacho Mayo, poesia llibre, Heterotermia, Marwan, Sastre, Andreu, Fada, Cantos amatorios, Gloria Fuertes,

Nacho Mayo, poeta: “La poesia ens salva de la massa; ens ajuda a ser persones, no ovelles”


Escrit per: 
A. Luengo / El poeta massanenc acaba de publicar 'Heterotermia', el seu segon poemari; aquí posa al Poblet de Nadal de la capital (Foto: Màximus).

Fa tres cursos va debutar amb ‘Cantos amatorios’, poemari gairebé clandestí, i ara hi torna amb ‘Heterotermia’, la gran notícia lírica de la temporada –al costat del retorn de Manel Gibert. De Rafael Alberti, gadità com ell i “el Messi del llenguatge” –diu– fins a Marwan, passant per Gloria Fuertes, Bukowski i Sabina. Vet aquí l’heteròclit santoral poètic del nostre home d’avui, l’au més rara del panorama local.

Juan Ramón Jiménez dedicava els seus poemaris “a la minoría, siempre”. I vostè?

És que si els hagués dedicat a la majoria no hauria escrit poesia sinó best sellers, i segurament avui ni el recordaríem. En la meva opinió, i veig que també en la de Juan Ramón, la poesia és per definició minoritària.

Pelet esnob, potser?

A mi no m’ho sembla, però naturalment pots pensar el que vulguis. De fet, la meva dedicatòria preferida és: “Sigues diferent; regala poesia”. Esnob? Ho crec de veritat: la poesia ens fa diferents.

I ser diferent –sentir-s’hi– ens fa millors?

Com a mínim, ens salva del perill de diluir-nos en la massa, avui omnipresent. La poesia –la lectura, de fet– ajuda a estar sol i per tant a pensar i a contrastar. A prescindir del soroll ambiental. Ens ajuda, en definitiva, a ser persones; no ovelles.

Li citaré a Gloria Fuertes, que veig que és sant de la seva devoció: “Todo el mundo puede escribir versos y no ser poeta; solo el poeta puede no escribirlos, y serlo”. Vostè, escriu versos o és poeta?

Escric poesia, això és indubtable, i o sé si això m’inhabilita per ser poeta que d’altra banda és una cosa molt gran que fa com vergonya dir-ho d¡un mateix. Però m’encantaria ser-ho, és clar. Dit això, és evident que té tota la raó: ser poeta és abans que tot una actitud; i de fet conec molts poetes que no han escrit ni probablement escriuran mai un sol vers.

Per cert: el centenari ha rescatat Gloria Fuertes dels llimbs. Content?

A mitges: s’ha posat de moda. Com vagi a més, deixarà de molar. És broma, és clar. Una oportunitat per descobrir la seva poesia eròtica, que tocava l’homosexualitat d’una forma subtilíssima. Als de la meva generació, que probablment la recordin per les aparicions televisives de l’última època, els sorprendrà molt gratament.

Ens recita uns versos (de Gloria Fuertes, no seus)?

Facilíssim, els de Padre. “Mi padre nació/ hace cien años,/ como decía Gloria Fuertes/ de sí misma, ‘Cuando la Virgen de Fátima/ se apareció a los pastorcitos./ Cuando en Rusia/ empezó el comunismo./ Cuando en Eurpa/ se acabó la guerra’”. Gràcies a ella vaig poder escriure del meu pare, després de tants anys. Sense haver-la llegit ni molt menys ser poeta –havia estudiat Dret i Teologia– ell, que havia nascut el 1917, deia exactament el mateix: els podria haver escrit el meu pare, aquests versos.

Doncs aquests, que són seus, també els podria haver escrit Gloria Fuertes: “Prefiero un monte de Venus/ a un monte de piedad,/ un billete de tren/ a un billete de banco,/ dos mujeres besándose en un esquina/ a una sola en una esquina/ vendiéndose por un beso”...

Jo hauria dit que sonaven més a Sabina. Però no em queixaré, no.

Ja que en parla: “Mujeriego jubilado,/ sabelotodo insufrible,/ fetichista friki,/admirador de fracasos,/ coleccionista de errores...” Aquest paio de qui parla a la ressenya autobiogràfica, és vostè o el gran Joaquín?

Qui em conegui et donarà fe que el pobre home aquets soc jo. Humilment, ésclar.

"Es duro el oficio/ de poeta maldito,/ gastando la juventud/ en desabrochar sujetadores/ con una sola mano”. Conserva tan rara habilitat?

La veritat és que últimament practico molt menys. Però pel que recordo això és com anar en bicicleta, que una vegada n’aprens mai no te n’oblides. Això sí: sempre amb la mà esquerra.

Per motius ergonòmics o ideològics?

Per una qüestió de principis.

Es posa al sac de Pedro Andreu, Elvira Sastre i Marwan, els grans valors de la nova poesia en espanyol. Modèstia a part?

La poca poesia que llegia no em tocava, no em deia res. Fins que vaig descobrir aquesta gent, que em van semblar absolutament enlluernadors i que, per a sorpresa meva, parlaven el meu llenguatge. Si em demanes referències, són aquestes. Posar-m’hi al mateix sac ja són figues d’un altre paner.

Vocació de poeta 'underground'?

Més aviat de poeta maleït, que és molt còmode. A l’estil de Van Gogh, que ja saps que no va vendre ni un sol quadrre en vida: això et treu molta pressió de sobre.

“Mi úvula se entristece/ y te echa de menos/ si te alejas un poco/ así que se inflama para llamar tu atención”. El seu erotisme també pot ser subtilíssim.

De subtil, res. Em va passar certa tarda a Figueres. Una inflamació de la campaneta tan bestial que no podia parlar, i amb prou feines respirar. Per què li dic úvula? Pot sonar pedant però és que parlo així. Per deformació professional, suposo. Per això mateix li dic escàpula a l’omòplat.

Si m'ho permet, aquí van els meus versos preferits d’'Heterotermia': “Si no has conocido esto/ es porque te quiero”. De 'Preguntas', per cert.

Què puc dir-te més enllà que tens bon gust?! Són dos versos senzills, sense artifics, com entenc jo la poesia, que sintetitzen una idea. La resta és literatura.

Ja que el tinc aquí, diria que Lewin és una elegia al desaparegut cantautor argenti...

...bon amic meu, i la persona més creativa que he conegut en la meva vida. Un geni. El que dic al poema –“Volverás cada noche a mis oídos/ en cuanto las lágrimas/ me permitan ver/ la pantalla del reproductor”– és literal: durant molt de temps no podia escoltar la seva música sense posar-me a plorar.

Descobrir-hi 'Lewin' és una de les coses rares que poden passar a la Fada.

Una altra és conèixer-hi la teva futura dona: és el que em va passar la primera vegada que hi vaig llegir els meus poemes. Ella era entre el públic. I fins ara.

Els poetes, ja se sap, ho tenen fàcil.

A mi em va funcionar. Això sí: una vegada i mai més. Potser perquè des d’aleshores sempre m’acompanya...

Andorra
Nacho Mayo
poesia llibre
Heterotermia
Marwan
Sastre
Andreu
Fada
Cantos amatorios
Gloria Fuertes

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Nacho es uno de los grandes, se sienta maldito o no. Y como dice él: Regalad poesía.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte