Diari digital d'Andorra Bondia
Algunes de les novetats amb ADN andosí que han arribat aquests últims mesos a les llibreries.
Algunes de les novetats amb ADN andosí que han arribat aquests últims mesos a les llibreries.

Per Nadal, un llibre també s’hi val


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Repassem l’extraordinària collita editorial de l’últim trimestre, amb una vintena llarga de novetats d’àmbit local.

Que no saben què regalar? La solució és ben fàcil. Regalin Andorra. De tinta i paper, però Andorra. Perquè no cal esperar a Sant Jordi, i perquè per Nadal també s’hi val. Comprar llibres, és clar. De fet, és més fàcil que mai, perquè la collita editorial de l’últim trimestre ha sigut extraordinària, tant en quantitat com en varietat. I la qualitat? Això, que ho decideixi el lector. El que és indiscutible és que hi ha llibres per a tots els paladars: poesia, ficció i autoficció; clàssics de sempre i també clàssics contemporanis; biografia i memòries; còmic, llibre il·lustrat, assaig, mooolt d’assaig, i fins i tot un títol vocacionalment escandalós, Y la luz llegó a Andorra, el retorn de Joaquín Abad, el terrible. I tot això, amb ADN andosí. Passin, remenin... i regalin, regalin.

El nom propi del trimestre és sens dubte el de Borís Skossyreff: el nostre rei de fireta viu una segona joventut –la primera va ser als 80, quan Antoni Morell li va donar carta de naturalesa literària– i dos autors, dos, l’han convertit de nou en protagonista de ficció: el navarrès Miguel Izu, a El rey de Andorra, títol obvi en què la investigació d’un assassinat perpetrat a la Seu li serveix a l’autor per reconstruir de forma més aviat didàctica la peripècia del gran Skossyreff, i la portuguesa Ana Cristina Leonardo, que recrea a O centro do mundo el primer exili de Borís després del sainet andorrà, a la localitat d’Olhao, al Algarve.

Casualment, o no, aquestes dues novel·les han coincidit amb Rey de los andorranos, agente de los alemanes, la primera biografia més o menys acadèmica consagrada a Skossyreff, que posa negre sobre blanc els molts i sensacionals resultats de les recerques de Gerhard Lang per arxius de mig Europa, inclosa l’exsoviètica. Recordin només que és ell, Lang, qui ha va exhumar el rastre de Borís als arxius de la KGB, i qui va localitzar la seva segona esposa a Boppard.

Tornem breument a la ficció, i ho fem de la mà de Joan Peruga, dotat els últims temps d’un envejable do de llengües: La república invisible s’ha traduït al txec –i sona més o menys així Neviditelná republika– i Últim estiu a Ordino, al francès i al castellà. El canillenc David Arrabal, de la seva banda, s’estrena com a narrador juvenil amb La luz durmiente, voluntari homenatge als grans clàssics dels 80, des de La història interminable fins a La princesa prometida.

Història i assaig

Però com és habitual, els gèneres més prolífics han sigut l’assaig i l’històric. I començarem, per veterania i també per pedigrí, per la reedició diríem que definitiva del Manual Digest de les Valls Neutres d’Andorra, que Albert Villaró ha adaptat al català fabrià i que inclou una estupenda nota biogràfica sobre Antoni Fiter i Rossell. Un esdeveniment editorial que –sospitem– no ha tingut el ressò que mereix. Igualment ambiciós és Les Valls d’Andorra durant el Neolític, obra col·lectiva coordinada per Gerard Remolins i que per primera vegada posa ordre i concert en aquest apassionant període històric i que aporta revelacions com ara l’aspecte de la cabana excavada al jaciment lauredià de la Feixa del Moro, sense dubte la casa més antiga del país que mai hàgim pogut visitar. Els honors del trimestre han de ser, és clar, per a Pere Canturri, objecte d’una estupenda Miscel·lània que s’ha fet esperar dos anys però que finalment ha vist la llum. I la menció especial, per a Xus Lluelles, amb dos títols al sarró: Història econòmica d’Andorra: segles XX i XXI, a quatre mans amb Eva García, i Les ràdios andorranes: una qüestió de sobirania.

Tots dos, lectures imprescindibles per comprendre com hem arribat fins aquí, i que es poden complementar amb Andorra entre las guerras (1920-1940), obra també de Lang i que repassa de forma prolixa i torrencial, massa i tot, dos decennis decisius. I sense canviar d’època, el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, ha reconstruït a Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil la peripècia de Joan Castanyer, el director del documental Andorra: les six clés de trois vallées, una relíquia que poden consultar a l’Arxiu.

Autoficció i memòries

La casella d’autoficció l’hem obert especialment per a Albert Salvadó, que a Vols viure? reflexiona en veu alta, molt alta, sobre el nou Albert que li ha deixat com a llegat el càncer que el va dur a dos pams –i vint-i-quatre hores– de l’altre barri. I la de memòries, per a Per tenir casa cal guayar la guerra: ho són del poeta Joan Margarit, i que el títol no els desencoratgi, perquè hi relata detingudament, delicadament, l’estretíssima relació que van mantenir la seva família i la de Bonaventura Rebés a l’Andorra dels anys 50. Per repassar in situ els escenaris de les novel·les fonamentals de l’últim terç del segle XX, poden recórrer a Andorra literària. Rutes de novel·la, amb text de Roser Porta i fotografies (estupendes) de Tony Lara, i una excusa literària com qualsevol altra per practicar el noble art de llegir caminant, o caminar llegint, no sabríem dir: pot semblar difícil, però el poeta Antoni Caus ho fa com ningú, passeig del Valira amunt, passaig del Valira avall.

La raresa del curs és Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana, coordinat per Xavier Planas: són prop de 400 –entre els quals hi ha Canillo, Bartra, Seig, l’Hortó i Rat– i els proposa uns orígens entre indoeuropeus i vagament eusquèrics, i s’entreté especialment en el cas d’Andorra. Finalment, i perquè no hi falti de res, Xavi Casals recull a Mira’m a la cara la seva obra com a caricaturista; Oliver Vergés i Jordi Planellas especulen a Anníbal i els seus elefants a través de la Cerdanya sobre l’hipotètic pas del cartaginès i els seus plantígrads per aquí dalt, i Martín Blanco, cul d’en Jaumet, debuta com a poeta a Dos calaveras.

No diran que no han trobat res, però res, que no els faci tilín.

Andorra
Nadal
llibres
novetats
regal
Número de vots: 111
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic