Natxo Tarrés: “Avui dia és molt difícil dir que no t’agrada la música en català”

El grup català Gossos acaba de publicar nou disc, ‘Dia 1’, que es converteix en el seu desè treball i que presentaran aquest mateix dijous en un concert que es farà a la Sala Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, organitzat per la cadena 40 Principals Andorra i el Comú d’Escaldes.

El disc Dia 1 és el vostre darrer treball, ¿quin balanç feu de la vostra tasca fins ara?
És un balanç molt positiu. Després de disset anys i amb l’experiència que representa haver pogut continuar amb el somni de quan només teníem 18 o 19 anys i vam crear el grup, ara es tracta de renovar aquestes il·lusions. Es pot dir que al llarg d’aquest temps els Gossos han passat per diferents etapes. Una primera se centrava més en l’estil acústic; una altra es va iniciar amb el fitxatge de Santi Serratosa, que va representar un canvi de sonoritat per al grup, i després, amb la publicació del disc Oxigen, es podria dir que també es va crear un punt d’inflexió en el grup. Va ser precisament amb Oxigen que vam rebre la collita que havíem sembrat durant molt de temps, un reconeixement de tota la nostra carrera.

¿El títol del disc fa referència a un punt i a part en la vostra trajectòria?
En aquest treball es podria dir que és la primera vegada que s’ha tingut clara la idea abans que les cançons. Dia 1 té molt a veure amb el moment de crisi que estem vivint tots plegats. A més, Dia 1 parla d’un canvi, que es viu tant col·lectivament com individualment. Estem immersos en una època en què sembla que hi ha una sèrie de coses que no funcionen, en què costa trobar una solució i una sortida, i no val la pena tenir tants maldecaps. De vida, només en tenim una i val la pena viure-la. Vivim en una crisi permanent i nosaltres, a través de Dia 1, fem una crida perquè la vida es visqui amb il·lusió. Amb aquest disc volem fer un crit de positivisme i fer evident que aquests moments difícils es poden superar amb la creativitat. És el moment de deixar coses enrere i pensar en tot allò nou. Per això l’hem batejat com a Dia 1.

La gira de Dia 1 ha començat fa ben poc. ¿Com es presenta?
De moment ha començat amb molt bon peu. Ens vam proposar el repte d’iniciar-la a la sala Razzmatazz de Barcelona i vam tenir una resposta del públic formidable. Hem anat actuant, i comprovar que feia poc que havíem tret el disc però la gent ja se sabia les cançons, és una molt grata sorpresa. I és que no és una tasca fàcil, i veure que la cosa funciona t’omple de més ganes d’actuar.

En el concert de dijous, ¿què escoltarem?
Ens centrarem força en les noves cançons de Dia 1, perquè tenim moltes ganes d’ensenyar què acabem de fer, però també hi haurà lloc per als temes d’Oxigen i per a alguns clàssics.

Al llarg dels disset anys que porteu en el món de la música teniu prou eines per analitzar el panorama de la música en català...
Sí, actualment hi ha una escena molt plural. Avui dia ja no es pot dir “a mi, la música en català no m’agrada”. No, no es pot dir, perquè segur que trobes algun grup que pertany a algun tipus d’estil que a tu t’agrada i amb qui et puguis identificar. Estem en una època molt bona, de molta creativitat de tots els estils, des del hip-hop fins a la música més indie o als cantautors. Possiblement ara és el moment que estan començant a néixer nous grups, grups que es van fent un lloc gràcies en part al fet que els mitjans de comunicació o la gent que està en la indústria de la música finalment ha començat a parar l’orella i a dir que aquí s’hi fa alguna cosa interessant. De fet, el més normal és que en un país es faci música amb la llengua pròpia i en tots els estils.

Quina és la clau de l’èxit per mantenir-se al llarg de disset anys?
La clau està en la il·lusió. Nosaltres no som gent que treballi amb objectius a llarg termini, sinó que anem pas a pas, disc a disc. I no deixem de treballar. És una tasca constant, però que ens dóna moltes satisfaccions.