Diari digital d'Andorra Bondia
Fotomunattge amb el projecte del mural (o la instal·lació): al mur de la rotonda hi va una versió sensiblement modificada, amb una enginyera en lloc d'un enginyer (a l'esquerra de l'escena).
Fotomunattge amb el projecte del mural (o la instal·lació): al mur de la rotonda hi va una versió sensiblement modificada, amb una enginyera en lloc d'un enginyer (a l'esquerra de l'escena).
Estat del mural aquest dimecres: al mur central només falten dos personatges, i els retocs finals.
Estat del mural aquest dimecres: al mur central només falten dos personatges, i els retocs finals.
Quadrícula de l'escena, que ajuda l'artista a traslladar el dibuix al mur.
Quadrícula de l'escena, que ajuda l'artista a traslladar el dibuix al mur.

No és un mural, és una instal·lació


Escrit per: 
A. Luengo / Fotomuntatges: S. Bosque / Fotos: Màximus

Sam Bosque acabarà per la Puríssima la primera fase de la intervenció a la rotonda inferior del Dos Valires.

No poden no haver-lo vist, pujant cap a Encamp. S’hi va posar a principis d’octubre, i té previst enllestir-lo pel pont de la Puríssima. És la primera fase del que Sam Boque en diu una instal·lació, millor que un mural. L’ha titulat El país el construïm les persones, i consisteix a il·lustrar els murs, laterals, columnes i baixants, en fi, totes les estructures que hi ha sota la rotonda del Dos Valires. És un encàrrec d’Ordenament Territorial, disposa d’un pressupost de 35.000 euros, i en total freguen els 1.300 metres quadrats. Però això serà quan acabi la segona fase: es tornarà a enfilar a la bastida per Setmana Santa i s’allargarà fins a l’estiu.

De moment, el que té quasi al sac i ben lligat és el pany de mur que queda a mà dreta, venint d’Escaldes: 450 metres quadrats que permeten fer-se una idea de com quedarà tot plegat. Es tractava, diu Bosque, d’il·lustrar amb imatges el concepte del títol i a partir de les estructures industrials que esquitxen aquest sorprenent espai: la veïna central de Fhasa i, és clar, el mini-Scalextric que traça en aquest punt la carretera: “Va ser gràcies a FEDA que es van construir als anys 30 les primeres carreteres, i va ser gràcies a les carreteres que Andorra va anar creixent fins a convertir-se en el país que tenim avui. Però tot això ho van fer les persones, els obrers, els enginyers i les seves famílies.”

Aquesta era la idea; el repte era aplicar-la en un espai tan poc amable i tan hostil, colonitzat pel formigó i l’asfalt, i “humanitzar” la rotonda. I el va resoldre sembrant de personatges el mur central: una dotzena, amb els heroics pioners dels anys 30, en blanc i negre i vestits amb elegantíssimes mudes, que alternen amb treballadors dels nostres dies, amb els seus cascos, els seus arnesos i les seves armilles.

En la segona fase es concentrarà en les estructures diguem-ne menors: columnes, laterals i baixants. És l’espai que ha reservat a les generacions que vindran, les que hauran de prendre el relleu. I són, és clar, nens nenes que sostenen literalment les columnes de la rotonda elevada, i metafòricament el país de demà. Amb alguna sorpresa, com la reproducció d’un autobús històric –endevinin quin– que pintarà precisament a la parada que hi ha a la sortida. L’ocurrència és sensacional.

Bosque està legítimament satisfeta amb la criatura. I també que s’acabi la marató –provisionalment– d’aquests últims mesos: s’ha passat des de principis de maig, quan va començar el mural de la fira del bestiar a la casa Vilalta d’Andorra la Vella, enfilada en una bastida i treballant a la intempèrie. Després va encadenar amb l’escalador XXL del parc del Riu, a Canillo, i les façanes de l’encampadana casa Viliella i de l’hotel Roc Blanc, a Escaldes.

No tot ha sigut flors i violes, és clar, perquè amb el fred han sorgit problemes inesperats. Com el matí que es va trobar el material –pinzells i esponges– petrificat. Des d’aleshores ho protegeix tot amb draps, quan plega. I si fa menys de 5º, descansa: per sota d’aquesta temperatura, la pintura no s’adhereix bé. Contra el fred fa servir les tovalloletes escalfadores que utilitzen alpinistes i corredors de muntanya, a part d’unes quantes capes de roba. I tot, per construir el que més que un mural és, diu, una instal·lació: “No es tractava només d’intervenir un mur per integrar-lo en l’entorn, sinó que l’automobilista que entra a la rotonda, que no es pot aturar a contemplar la paret, senti que ha entrat en una escenografia.” La setmana que ve, quan retiri les bastides, en tornem a parlar.

Andorra
escaldes
mural
Sam
Bosque
Rotonda
Dos Valires

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Magnífic

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte