‘No’ taxatiu de Patrimoni a senyalitzar la ruta del jaciment
Setmanes enrere plantejàvem aquí mateix la conveniència –o no– de senyalitzar la ruta que condueix al conjunt del roc de les Bruixes. L’arqueòleg Gerard Remolins ho reclamava, en primer lloc, per una qüestió de principi –es tracta de democratitzar el patrimoni, no de convertir-lo en vedat d’una elit d’entesos i connaisseurs– i, en segon lloc, a partir de consideracions més utilitàries: només es pot protegir el que s’estima, i només s’estima el que es coneix, venia a dir. I el vandalisme és un risc amb què s’ha de conviure i que mai no s’erradicarà definitivament. Ni tancant un monument. I l’exemple, diu, és el jaciment de la Margineda, envoltat d’una tanca que no ha impedit alguna incursió vandàlica. Doncs bé, tant Campmajó com Berna Garrallà, cap de l’àrea de Béns Mobles de Patrimoni, van ser taxatius. Segons el primer, “la millor manera de preservar un jaciment és no obrir-lo al públic; si qualsevol hi pot accedir, el que estem fent és obrir les portes al vandalisme”. Opinió que comparteix Garrallà, que ahir es remuntava a la història recent per avalar el tancament del roc de les Bruixes: “El 1995, el Comú va senyalitzar l’accés amb tota la bona intenció. No havia passat ni un mes que ja hi van aparèixer els primers grafits. Una pintada es pot netejar, però un gravat és irreversible, i es tracta d’un patrimoni únic. Senyalitzar-lo seria un acte irresponsable, perquè la nostra obligació és preservar aquest patrimoni per a les pròximes generacions. I s’ha demostrat que no tenim prou educació com per obrir-lo al públic”.