Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Norman Westby, 101 esquadró, RAF, pathfinder, Oor Wullie, Lundfor Magna, Lancaster, Bomber Commanc, B-17, The Mighty Eight
Andorra, Norman Westby, 101 esquadró, RAF, pathfinder, Oor Wullie, Lundfor Magna, Lancaster, Bomber Commanc, B-17, The Mighty Eight

Norman Westby: el bombarder penedit


Escrit per: 
A. Luengo / Arxiu N. Westby

El lauredià evoca la seva trajectòria bèl·lica al 101 esquadró de la RAF: va sobreviure a 57 missions de combat a la II Guerra Mundial.

El record més esgarrifós de tota la guerra –i això és molt dir, de seguida veuran, quan parlem del lauredià Norman Westby (1923)– és de l’11 de maig del 1944. S’havien enlairat a les 22.30 hores de la base de Lundford Magna a bord del Lancaster que era casa seva des del novembre del 1943, quan s’havia incorporat al 101 esquadró de bombarders de la RAF. La missió era llançar l’única bomba que embarcaven –un monstre de 4.000 lliures, per dir-ho a la manera imperial: quasi dues tones de pes– sobre la localitat belga de Hasselt, però les coses es van torçar de seguida que van tocar el continent. Era negra nit, no s’hi veia res i en algun lloc sobre el territori belga –diu Westy arrepapat al sofà del que des de fa tres decennis és casa seva de veritat, a la carretera de Nagol– el seu Lancaster es va anar acostant perillosament al del costat. O al revés, diu. Però és igual.

El cas és que el llom del Lancaster de Westby va acabar passant per sobre de l’altre, que les hèlix en van segar la cabina –i els caps dels seus pobres companys d’armes– i que immediatament l’avió va caure a plom i va desaparèixer en la nit. El teaser de The Mighty Eight, la pel·lícula perduda d’Steven Spielgberg i Tom Hanks –no se’l perdin– relata un episodi similar, amb dos B-17 de la USAF en lloc dels dos Lancaster britànics: “No va ser culpa de ningú, pensa que volàvem en formacions molt tancades, entre 400 i 600 aparells, i que no s’hi veia res. Però res. El mínim error resultava fatal”. El seu avió va patir per comparació desperfectes menors: dos dels quatre motors de la nau van dir prou però van continuar endavant amb la missió; van llançar la bomba a quatre milles de l’objectiu i van tornar cap a casa. Missió (més o menys) complerta.

Així és com ho recorda i així és com ho explica, de forma telegràfica, el diari de bord que va portar durant la seva llarga carrera militar –es va retirar del servei al 1966– i que encara avui conserva. Un document que fa certa sensació de fullejar perquè hi apareixen amb tota naturalitat els temibles flaks, els antiaeris alemanys del calibre 88 erigits en malson de les tripulacions aliades –i que a Westby quasi li costen un braç: en una operació sobre Mainz, el febrer del 1945, un fragment de metralla se li va incrustar al bíceps i encara avui escriu amb dificultats a causa d e les seqüeles– i també tota la panòplia de caces nocturns de la Luftwaffe, des del Focke Wull 190 fins al Junkers 88, i fins i tot un Messerschmitt Me-262, el primer avió a reacció de combat de la història: s’hi van topar ja cap al final de la guerra, en un raid sobre la ciutat saxona de Leuna.

Dos 'tours' i un medaller

En van sortir indemnes, és evident, perquè si una cosa no li va faltar mai a Westby és fortuna. Molta fortuna. Tanta com per sobreviure a les 57 missions en què va participar en els seus dos destins “operatius”. És a dir, de combat: el 101 esquadró de bombarders, des del novembre del 1943 fins al 31 d emaig del 144, i al 35è esquadró de pathfinders, els aparells que obrien la formació i que marcaven amb bengales els objectius. Segons Westby, “el lloc més perillós per servir de tota la força aèria; de fet, el més perillós de totes les armes de l’exèrcit”. I sap del que parla: dels 125.000 homes que van servir al Bomber Command de la RAF, 55.500 van morir en acte de servei, prop de 8.500 van resultar ferits, i quasi 10.000 van caure presoners dels alemanys. Facin comptes.

L’esperança de vida d’una tripulació, en fi, oscil·lava entre les cinc i les deu missions. Quan completava un tour de trenta missions –així se’n deien, recordin Memphis Belle– l’afortunat podia retirar-se a destins més tranquils; habitualment, l’entrenament de noves tripulacions. Westby va completar el primer tour el 31 de maig del 1944, amb un raid sobre la localitat de Trappes, al nord de França –“No enemy opposition. Encountered violent thunderstorms. Good trip to finish the tour”, diu el quadern. Tan sols ho van aconseguir el 27% dels homes que van desfilar pel Bomber Command. Una proesa que li va valer una Distinguished Flying Cross, la màxima condecoració de l’arma aèria britànica. No és l’única medalla que enllustra les parets de casa seva. També hi ha la MBE, Member of the British Empire, al final de la seva carrera, i l’AFC, l’Air Force Cross, al valor en missions, ai, no operatives. I la de caveller de la Legió d’Honor, és clar, que l’exambaixadora de Matha li va imposar l’any passat.

Però no en tenia prou i de seguida s’hi va reenganxar: ara, al 35è de pathfinders, amb base a l’aeròdrom de Graveley. Per què? “Era jove, m’agradava el risc i diguem-ho tot, potser estava una mica sonat. Calia estar-ho, per enrolar-te com a voluntari a la RAF. Perquè tots érem voluntaris, a la força aèria.” Doncs Westby encara va completar aquí un segon tour i una miqueta més –a la segona només calien quinze raids: ell en va fer dotze més dels reglamentaris– abans de la fi de la guerra, que per ell va acabar el 30 d’abril amb una missió –qui ho havia de dir– humanitària: bombardejar amb aliments la localitat holandesa de Valkenburg.

Ell és, com es veu, un supervivent per partida doble: a la guerra i a l’edat, perquè als 93 anys, camí dels 94, encara és capaçde mirar enrere i de fer-ho a més amb una mirada crítica, i de res serveix que li recordis que no va ser ell qui va començar la II Guerra Mundial; que una vegada va esclatar, l’única opció era derrotar Hitler, i que ell hi va contribuir amb tres anys de la seva joventut, 57 missions de combat i molta, molta por. De res perquè les imatges dels bombardejos d’Alep ordenats per Putin –diu– “amb la rècula de nens sense pares, sense casa i sense futur”, li van fer obrir els ulls, ni que fos amb 70 anys de retard, a tot el sofriment que ell va causar als nens de les ciutats alemanys que va bombardejar entre el 1943 i el 1945: “Era el meu deure, és veritat, i vaig fer el que havia de fer; però la meva consciència em diu que vaig fer malament”.

Deixem-lo doncs amb la seva consciència i els seus remordiments –el que va fer va ser sens dubte terrible, però imaginin l’alternativa, que no era altra que una victòria de Hitler– i tornem al seu periple militar: sempre com a navegant i sobretot, bombarder –ell era l’home que premia el botó i llançava la bomba sobre l’objectiu– a bord d’un Lancaster: Oor Wullie, es deia el segon, el que els van adjudicar després de l’incident de Hasselt. Westby va sobreviure, sí. Però no ho atribueix a cap mèrit personal. Ni tan sols del pilot. “Va ser sort. Pura sort i només sort. Quan volaves a 20.000 peus d’altura en una formació de 500 o 600 aparells i apareixia una esquadrilla de FW 190, la perícia del pilot o dels artillers hi tenia poc a veure: era sort. Hi havia tripulacions a qui Déu cuidava, pel motiu que fos; i altres que no. Res més”.

Un últim exemple: la missió sobre Nuremberg del 29 de març del 1944, la més mortífera que recorda: “Hell of a trip. The huns sent up everything and more”. I tant, que sí: la RAF va perdre 97 dels 790 bombarders que hi va enviar; i el 101 esquadró de Westby, set de 26. Ell va ser naturalment un dels afortunats supervivents: “Quan vam tornar a la base, després de set hores de vol, ens esperava com és habitual l’àpat de benvinguda. L’operational meal, amb un ou fresc, que a l’època era un autèntic privilegi. Les noies que servien al menjador, que ens coneixien, en veure que faltaven prop d’una seixantena de nois no van tenir esma de sortir; es van quedar plorant a la cuina. Va haver de sortir el sergent a demanar que ens servíssim nosaltres mateixos. I que si volíem, ens mengéssim els ous que els havien preparat als companys caiguts. Evidentment, no els vam tocar”.

Andorra
Norman Westby
101 esquadró
RAF
pathfinder
Oor Wullie
Lundfor Magna
Lancaster
Bomber Commanc
B-17
The Mighty Eight

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte