Nova jardinera per al ‘Contrapàs’ de Sergi Mas a la placeta de Sant Esteve

La pregunta, òbviament, és com no se li havia acudit abans a algú, això de treure el carenat amb què es pretenia dignificar el monument al contrapàs de la placeta de Sant Esteve de la capital. Més que magnificar l’obra, el que aconseguia era empetitir un espai de proporcions més aviat justetes. El cas és que la reforma en curs del centre històric ha sigut l’ocasió per resoldre aquell nyapet urbanístic, i des de la setmana passada el Contrapàs de Sergi Mas llueix la nova jardinera, molt més discreta i que ha airejat considerablement la plaça, que sembla fins i tot més gran. Ocasió única per demanar-li a l’autor per una escultura transitadíssima però de la qual probablement el lector ho ignora quasi tot. Doncs bé, segons Mas, aquest va ser el projecte guanyador del concurs convocat de nou per l’associació de veïns del barri antic, activíssima com es veu a l'època, i de nou el 1977, per embellir la plaça. En va presentar dos, i l’organització va descartar una reinterpretació dels antics safareigs de la capital, amb font i teulada: “Els va fer més gràcia aquest del contrapàs, que per anar bé s’hauria d’haver fet amb pedra natural, però com que el pressupost era ajustadíssim –10.000 pessetes, inclosos el material, la mà d’obra i els meus honoraris– es va acabar construint amb pedra artificial”. Va ser, recorda, una carrera contra el rellotge: “La base del cilindre està feta d’obra, amb totxos, i les figures que ballen el contrapàs a la part superior de l’espiral les anava modelant a mesura que el paleta empastava sobre una ànima de filferro amb ciment Laforgue i pols de marbre. Calia ser ràpid, perquè una vegada sec ja no es pot treballar”. Una solució de compromís, admet Mas, “que vaig pensar que resistirà dos o tres anys, però no més. Evidentment, em vaig equivocar”. El Contrapàs, en fi, era originalment una font lluminosa, que de nit s’encenia i feia una llum blanca i blava: “Estava bé, però de seguida es va embussar i les llums es van fondre. Una llàstima”.