Diari digital d'Andorra Bondia
Lara i Porta, a l’hostal Palanques de la Massana, un dels escenaris per on transcorre el llibre.
Lara i Porta, a l’hostal Palanques de la Massana, un dels escenaris per on transcorre el llibre.
L’avinguda Carlemany de la capital, la zona zero de l’empori comercial en què s’ha convertit Andorra en dues generacions.
L’avinguda Carlemany de la capital, la zona zero de l’empori comercial en què s’ha convertit Andorra en dues generacions.

Novel·les que es caminen, camins que es llegeixen


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Màximus / Tony Lara

Roser Porta i Tony Lara repassen el rastre del nostre segle XX en la ficció a ‘Andorra literària. Rutes de novel·la’.

Diu Roser Porta, i diu bé, que la presència d’autors andorrans als mapes literaris del català és estrictament testimonial, per no dir vicària, i es limita amb sort a algun fragment d’Últim estiu a Ordino –el trobaran a Endrets: geografia literària dels Països Catalans– i a la reglamentària i inevitable referència verdagueriana –a Deu rutes literàries. És això o res, i res és exactament l’espai que ens dedica el Mapa literari català 2.0.

Això tot sol ja constitueix un símptoma dels prejudicis, del centralisme i també –diguem-ho tot– de la ignorància que cultiven certes elits catalanes que tant rondinen quan elles són les suposadament negligides. Però encara era més simptomàtic que nosaltres mateixos haguéssim renunciat a una eina tan potent per divulgar no només la nostra literatura, sinó també la nostra història i la nostra idiosincràsia, com són els itineraris literaris que floreixen com bolets a tot l’Occident civilitzat. Amb dues honorables excepcions: les rutes pel centre històric de la capital que des de fa uns cursos organitza la Biblioteca Nacional, i l’itinerari que Ordino ha estrenat aquest estiu a compte, novament, d’Últim estiu a Ordino.

Doncs aquest buit clamorós és el que ve a omplir Andorra literària. Rutes de novel·la, que la filòloga i periodista Roser Porta i el fotògraf Tony Lara presenten aquest vespre a La Llacuna i amb què Editorial Andorra reprèn la col·lecció de guies que va engegar fa uns anys. Un volum que és, com augura el títol i sosté Porta, un recorregut pel país a través de la novel·la contemporània i que pretén explicar la “brutal i ràpida transformació experimentada al segle XX andorrà, des de la tradició més rural fins a la modernitat més urbana, des de l’economia de subsistència i l’emigració fins al boom turístic, comercial i immobiliari”. La gràcia de l’ocurrència és que Porta no es limita a revisar amb intenció divulgativa els autors i les obres que en la seva opinió reflecteixen la mutació d’aquest país nostre en el lapse de dues, com a molt tres generacions, sinó que –com diu ella– ha posat llibres i autors “en moviment”, traçant quatre grans itineraris temàtics que prenen com a punt de partida les novel·les proposades. Una estupenda excusa literària per sortir a explorar aquest país nostre amb unes ulleres fins ara inèdites.

Orobitg reivindicat

Que quedi clar que la intenció dels autors no ha sigut altra –ja s’ha dit– que il·lustrar a través de la novel·la la vertiginosa metamorfosi d’aquest racó de món. No és, per tant, un qui és qui de la literatura andorrana –si dir-ne així no és una hipèrbole fora de lloc–. La tria d’autors i de novel·les respon a l’objectiu confés del volum i dels quatre eixos temàtics que proposa. Que són exactament les vicissituds de l’art romànic, amb les molt novel·lesques peripècies dels frescos que van ser arrencats, venuts i exportats als anys 30 del segle passat; l’impacte demogràfic, econòmic i també cultural de la Guerra Civil espanyola, amb l’allau de refugiats de tots dos bàndols que van desfilar pel país i que en bona part planten amb les seves inquietuds la llavor de l’Andorra actual; la II Guerra Mundial, amb l’epopeia dels passadors com a fil vertebrador i en què Andorra juga per primera vegada un cert protagonisme en un esdeveniment històric d’abast universal, i l’adveniment de la modernitat, que arrenca amb Fhasa i Radio Andorra, i continua en la postguerra amb el boom comercial, demogràfic i urbanístic que li dona la volta al país com un mitjó.

Cada ruta té el seu mapa, les seves parades i les seves cites: la que Porta ha titulat Herois perseguits per la Gestapo –la ruta número 3 segons l’organització del llibre–, i que presta especial i merescuda atenció a la gesta dels passadors, arrenca al Serrat i acaba a la Peguera, punts d’entrada i de sortida dels evadits que fugien del nazisme, i passa per exemple per l’hotel Palanques de la Massana, centre d’operacions de la xarxa d’evasió dirigida per Antoni Forné i escenari del cèlebre raid de l’octubre del 1943 que Francesc Viadiu relata a Entre el torb i la Gestapo, una de les tres novel·les de què Porta se serveix per explicar aquest sensacional capítol, juntament amb La neu adversa, d’Antoni Morell, i atenció, de La pau dins la guerra, de Norbert Orobitg, que ha tingut molt menys sort mediàtica que la de Viadiu i que ella reivindica amb tota justícia.

Les altres novel·les àmpliament ressenyades a Andorra literària són Blau de Prússia, d’Albert Villaró, i La república invisible, de Peruga, a la ruta 1 (El romànic arrencat al segle XX); Frontera endins, de Josep Enric Dallerès, a la 2 (Andorra i la Guerra civil espanyola), i Set lletanies de mort i Borís I, de Morell, i El museu de l’elefant, també de Peruga, a la 4 (La transformació d’Andorra).

Andorra literària inclou també una breu però suculenta referència als autors forans que en algun moment han vingut a espetegar per aquí, amb més o menys entusiasme, i a la petja que aquestes visites episòdiques van deixar en la respectiva obra –des d’Amat-Piniella i Martí i Pol fins a Vázquez Montalbán, Joan Margarit i Cortázar, aquest últim encara de forma més aviat apòcrifa– des de la constatació que la relació d’Andorra amb la literatura universal “ha sigut més intensa del que sovint imaginem”. I només cal repassar la llista anterior per comprovar-ho.

Tot plegat ho acompanya Lara amb una col·lecció de fotografies que –diu– “no pretenen il·lustrar el text ni les rutes”, sinó “suggerir matisos i ambients, incitar a la lectura i a recórrer els escenaris del llibre”. Bon viatge.

Andorra
la Massana
Porta
Roser
Tony
Lara
Rutes de novel·la
Andorra literària
Editorial Andorra
Número de vots: 59
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic