Núria Amat s’enduu el premi Ramon Llull amb la novel·la ‘Amor i guerra’

El 31è premi Ramon Llull s'ha lliurat a Núria Amat, per l’obra Amor i guerra, la seva primera novel·la en català, que repassa una història de ”sentiments en temps de guerra” i en què la barcelonina retrata la figura de Ramon Mercader, assassí de Trotski i la seva família en l’època de la Guerra Civil.

El secretari del jurat Carles Pujol va destacar de la novel·la, en nom de tots els membres, la manera com l’autora tracta l’amor i els sentiments i, sobretot, la manera brillant de dibuixar els personatges femenins. En aquest sentit l’autora va assenyalar la gran capacitat que ha intentat transmetre de les emocions i els sentiments entre els personatges.
A banda de Carles Pujol, el jurat d’aquest 31è premi el formaven Leonello Brandolini (en representació d’Éditions Robert Laffont), Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons i Carme Riera. L’obra guanyadora serà editada en català per Planeta i traduïda al castellà i al francès. En castellà la publicarà també Planeta i en francès, l’editorial Robert Laffont.
Aquesta és la primera vegada que el premi s’entregava a Palma de Mallorca, concretament al museu d’art modern i contemporani Es Baluard. La decisió de lliurar-lo a Mallorca i no al Principat, tal com s’ha anat fent en les darreres edicions, és fruit de l’acord entre la Fundació Ramon Llull i l’editorial Planeta, que estableix que cada any variarà el lloc on es farà la concessió i els responsables de l’organització seran l’editorial Planeta i el Govern d’aquell territori.
L’organització aquest any ha anat a càrrec del Govern de les Illes Balears i el cap de presidència de l’executiu balear, Albert Moragues, va fer saber la satisfacció que representa per a Mallorca celebrar el lliurament del premi al lloc on va néixer Ramon Llull. A més a més, Moragues va assenyalar que un dels fets que van propiciar la decisió de fer-lo a Mallorca són les eleccions de Catalunya, que van impedir que es pogués celebrar allà.
De la seva banda, la guanyadora del premi es va mostrar ahir molt il·lusionada en rebre el guardó durant un sopar de gala en què eren presents autoritats del món de la política i les lletres i de tots els territoris de parla catalana.

Villatoro estrena càrrec
L’entrega d’aquest premi coincideix amb el recent nomenament de Vicenç Villatoro com a director de l’Institut Ramon Llull. Villatoro va comunicar que ben aviat es tornarà a celebrar una reunió entre els patrons de la Fundació Ramon Llull per establir les línies de treball. De fet, però, el nou director va assenyalar que farà una tasca continuista, en la línia de la tasca duta a terme per Bargalló, i va comentar que una de les característiques del seu càrrec serà aplicar un criteri d’austeritat d’acord amb la situació econòmica actual.
Entre altres coses, Villatoro també va assenyalar que Andorra “és una peça clau per a la Fundació Ramon Llull per a la difusió de la llengua i la cultura catalanes”. En aquest sentit, va assegurar que la seu continuarà sent el Principat, tal com ha estat fins ara.
Tampoc no es va fer públic quin dels territoris acollirà l’any que ve el lliurament del que serà el 32è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, però des del grup Planeta van assegurar que es podria desvelar aviat i que la continuïtat del guardó està garantida.

El guardó
Cal destacar que el premi Ramon Llull és el més important de les lletres catalanes i està dotat amb 90.000 euros. Hi concorren tant obres de ficció (novel·les, narracions) com de no-ficció (assaigs, memòries i biografies, entre d’altres) i han de ser originals i inèdites.
En l’edició celebrada l’any passat, l’obra guanyadora va ser Tenim un nom, de Vicenç Villatoro, actual director de l’Institut Ramon Llull. Els darrers quatre guardons es van entregar a Andorra, i a partir d’ara la itinerància del lliurament serà una mostra de la voluntat de fer partícips tots els territoris que fan possible la difusió de la llengua catalana.