Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Soldeu, Peacock, Benet, Remolins, excavació, passadors, Núria Armentano, Santa Coloma, Armentano, tombes reials, Santes Creus
Andorra, Soldeu, Peacock, Benet, Remolins, excavació, passadors, Núria Armentano, Santa Coloma, Armentano, tombes reials, Santes Creus

Núria Armentano, antropòloga: “L’húmer d’un adult incinerat es pot confondre amb el d’un nen”


Escrit per: 
A. Luengo / L'antropòloga catalana, al laboratori escaldenc de Regirarocs on aquesta setmana ha analitzat les restes exhumades a Santa Coloma (Foto: Màximus).

Es va emocionar amb l’obertura del panteó reial de Santes Creus, on reposaven les restes de Pere el Gran: havien resistit vuit segles sense ser profanades. I a la menorquina Cova des Pas va exhumar un esquelet amb evidències d’un tumor cancerigen prehistòric. Els últims temps s’ha prodigat en l’excavació de fosses de la Guerra Civil espanyola, i ha participat en l’operació Peacock i en la recent campanya de Santa Coloma.

Que el difunt de Soldeu no fos Peacock, és una decepció?

Era una història rodona i hauríem acabat de tancar el cercle. El que vèiem a nivell esquelètic quadrava amb el que sabíem de Peacock: un home jove, alt, amb uns determinats objectes associats. Era coherent. Però l’estudi antropològic, assenyaladament la dentadura, va determinar que no.

Honestament, que fos Peacock hauria sigut com si ens toqués la loteria.

Gairebé. Però és que identificar una persona concreta, amb nom i cognoms és dificilíssim. Decebuts? Una mica, la veritat. Però ara tenim un altre repte: si no és Peacock, qui és?

Diu que les dents d’or podrien ser d’origen alemany.

L’odontòloga forense que hi ha treballat relaciona aquest tipus de pont amb els països de l’est d’Europa i sobretot amb Alemanya, i a partir dels anys 40. Coincideix per tant amb la forquilla cronològica de les restes exhumades a Soldeu.

Especular que fos un refugiat jueu, és massa?

No tenim prou dades com per poder-ho proposar.

Examinant les restes del fals Peacock, pot intuir com va morir?

Sabem que no va morir d’una patologia òssia perquè no té cap alteració a nivell esquelètic. Cap traumatisme. Però hem de ser molt prudents. Hi ha molts tipus de mort que no deixen cap registre a nivell esquelètic. I com que rarament tenim teixits tous per examinar, només podem avaluar anomalies que hagin afectat els ossos. És una limitació molt important.

Per l’alçada, més de 1,75, podria ser foraster?

En general, la població local de l’època no era tan alta. Però això no vol dir que no hi pogués haver individus d’aquesta alçada, naturalment.

Què n’ha pogut saber, sobre el seu estat de salut?

No presenta lesions degeneratives. El que sí que li hem trobat és un petit tumor al crani. Res d’important, molt probablement asimptomàtic i que molta gent té sense ni tan sols saber-ho.

A Santa Coloma han sortit moltes restes humanes. Però és el que passa quan excaves en un cementiri.

Quan excaves prop d’una església, surten esquelets. Molts. Aquí i a tot arreu. Les restes s’han de retirar abans que les màquines que fan una rasa les trinxin, per estudiar-les i conservar-les com correspon. Un cementiri no deixa de ser, també, la fotografia d’una població en un moment determinat. Si en algun moment s’amplia l’excavació tindríem més restes i això ens permetria extreure’n un perfil paleodemogràfic.

Alguna troballa especialment interessant, a Santa Coloma?

La d’un nen d’aproximadament deu anys que patia raquitisme. Tenint en compte que tan sols hem exhumat set individus, ho podem considerar excepcional.

I què ens diu, això?

Sabem que, els segles XVIII i XIX, el raquitisme era una afecció relativament estesa, associada a una escassa exposició a la llum solar que dificulta l’absorció de determinades vitamines. El problema és que no coneixem la cronologia de les restes.

Perdoni, però sembla que com pitjor ho hagi passat en vida el seu individu, millor per a vostès. Un pelet sinistre.

No exactament, perquè el fet que no apareguin patologies també ens està dient moltes coses, i positives, sobre la salut d’una població.

Davant d’un crani, vostè es pot fer una idea de la fesomia del propietari

La reconstrucció facial no és la meva especialitat, però sí que intento posar-los cara... amb una mica d’imaginació.

El fals Peacock, com era?

De faccions més aviat fines.

Amb l’examen dels ossos, què pot arribar a saber?

Directament, l’edat, l’estatura i el sexe de l’individu. I, com ja he dit, les malalties que han afectat els ossos. També podem inferir quina podria haver sigut la seva activitat física, si era dretà o esquerrà: el braç que fem servir més està més desenvolupat. Pensi en el braç esquerre de Rafa Nadal.

I què és el que raonablement no podem esperar que ens diguin unes restes òssies?

La causa de la mort. El nen de Santa Coloma és molt probable que morís d’una infecció, que era el més habitual. No de raquitisme. El que veiem en els ossos pot no tenir res a veure amb la causa de la mort. El que sí que podem és aproximar-nos a les circumstàncies de la mort: un esquelet amb traumatismes múltiples a les costelles ens pot dir que va patir un accident. Però la causa última és molt difícil de saber-la. Fins i tot per a un metge forense.

L’alimentació, la pot intuir?

La dentició ens pot donar alguna informació: una acumulació de càlcul dental, sobretot si és general en una població, ens indica que consumien una dieta rica en proteïnes, en carn. La càries es relaciona amb ingestes riques en cereals. Per això es disparen al Neolític.

Avui morim de càncer i de malalties coronàries. De què morien, els rebesavis?

Bàsicament, d’infeccions: un refredat mal curat et podia dur a la tomba; una diarrea, també. I això va ser així fins a la irrupció dels antibiòtics. Durant quasi tota la història de la humanitat! Que malgrat tot hàgim arribat fins aquí em sembla extraordinari.

Si s’hagués universalitzat la cremació, no tindria feina.

Fals. Els íbers ja incineraven en pires. Com els romans i els víkings. Cremaven el cos, però el que en quedava no eren cendres, sinó fragments més o menys petits que podem identificar, tot i que és més difícil perquè, sotmès a altes temperatures, el cos es deforma i els ossos es contrauen, de manera que l’húmer d’una persona adulta el pots a confondre pel d’un nen.

Andorra
Soldeu
Peacock
Benet
Remolins
excavació
passadors
Núria Armentano
santa coloma
Armentano
tombes reials
Santes Creus
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic