Obiols: teoria i pràctica de l’art brut

La Fàbrica Reig exposa les col·leccions del psiquiatre català, introductor de l’art psicopatològic i amic de Dau al Set.

Diu Joan Obiols fill que la col·lecció va aparèixer de sorpresa, anys després de traspassat el seu pare, Joan Obiols Vie (Granollers, 1918-Cadaqués, 1980), i quan remenaven el contingut d’unes caixes a la casa familiar del barceloní Passeig de Sant Joan. I que es van quedar de pedra: eren prop de 600 negatius amb els retrats de pacients internats als centres psiquiàtrics de Sant Boi, l’Institut Frenopàtic i l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, així com de l’Institut Pere Mata de Reus, on Obiols havia exercit com a psiquiatre als anys 40, 50 i 60 del segle passat. Manicomis, per dir-ho amb el gràfic llenguatge de l’època.

Una col·lecció única,  pel seu valor documental però també artístic, perquè reflecteix una de les passions que Obiols va practicar durant tota la vida: la fotografia. Les va tancar en un calaix sense datar ni identificar, diu Obiols fill que probablement per qüestions deontològiques, i és amb motiu d’Art i follia, la sensacional, inquietant exposició que fins al 26 d’abril es pot visitar al Museu Fàbrica Reig, que s’han pogut veure per primera vegada en públic.

Queden advertits que el mig centenar de retrats que s’hi exposen són especialment torbadors, entre un conte de Teresa Colom i Alguien voló sobre el nido del cuco. Una concepció de la malaltia mental i el seu tractament feliçment superada –diu Obiols fill, que també és psiquiatre i que el 1998 va posar en marxa la unitat de salut mental del SAAS– però que el nostre home d’avui va arribar a temps de documentar.

Doncs bé: aquesta és una de les quatre seccions en què es divideix Art i follia, que té la doble o millor dit, triple, quàdruple  virtut de descobrir al gran públic la vida i l’obra d’un psiquiatre eminent, amic íntim dels membres de Dau al Set i dels Setze Jutges, tocat per la dèria col·leccionista –ho arreplegava tot, des de càmeres fotogràfiques a màscares, nadales, pipes, icones russes, molinets de pebre (!), mans articulades (!!) i naturalment, obres d’art–, dinamitzador cultural que va arribar a estrenar a casa seva obres de Brossa (La Xarxa, el 1952, amb una joveníssima Julieta Serrano), i també de Sartre (La putaine respectueuse), O’Neill (Todos los hijos de Dios tienen alas) i Shaw (Santa Juana), i que com a psiquiatre va ser l’introductor a Espanya de les teràpies artístiques, des de l’art psicopatològic o art brut –ara en parlem– a la musicoteràpia i el psicodrama.

De totes aquestes facetes i d’altres –com la de reputat gastrònom, amb una penya de la qual formaven part sibarites eminents com Néstor Luján i Joan Perucho– n’hi ha un bon tastet a la Fàbrica Reig. La sala consagrada a l’art psicopatològic és el revers dels tenebrosos retrats: Obiols, que com s’ha vist era un humanista devot i confés, a més de psiquiatre, estava convençut del potencial terapèutic que tenia l’art en totes les manifestacions, i va incitar els pacients a expressar la seva creativitat a través de la pintura, de forma instintiva i tinguessin o no alguna formació artística. El resultat és la singular col·lecció d’art brut  –i també oníric, surrealista, en ocasions delirant– que Obiols va reunir al llarg de la seva vida, i que a Sant Julià es completa amb obres dels usuaris de la unitat de salut mental de l’hospital, que des del primer moment va aplicar teràpies artístiques introduïdes per Obiols fill.

Per acabar, en fi, no es perdin la dotzena d’obres de la col·lecció diguem-ne professional del psiquiatre, des de Picasso, Miró i Joan Ponç a Viliella, Perejaume, Tharrats i Zhus, Aulèstia i Tàpies. Amb aquests amics, perquè tots ho eren, potser no els sorprendrà tant saber que va morir d’un infart que li va sobrevenir a Portlligat, després d’haver passat consulta a un dels seus il·lustres veïns: Dalí. Desfilin per la Fàbrica Reig: ens juguem un peix que no han vist res de semblant.