Òpera d'Andorra: 'La Traviata'... i ja veurem

Diu Jonaina Salvador, soprano, directora artística i ànima de la temporada d’òpera, que La Traviata, a més d’un dels títols majors del gènere, és el muntatge ideal per iniciar-se en la lírica perquè totes les cançons –àries, duos i trios– són estupendes i quasi no hi ha els sempre perillosos recitatius. I tenim la sort que el Claror n’acollirà el 4 i el 5 de març dues funcions, dues: amb la mateixa Salvador com a Violetta i tres artistes de caixet internacional a la resta de papers protagonistes: el tenor hispanoveneçolà Alain Damas (Alfredo), el baríton georgià Otar Nakashidze (papa Germont) i la mezzo espanyola Marta Körr (Flora). Serà una Traviata amb tots els ets i uts, en gran format –a diferència de La Traviata de cambra que la mateixa Salvador va protagonitzar el 2013 a Les Fontetes–, direcció musical del mestre Nikola Takov i, atenció, direcció escènica a càrrec d’Allex Aguilera, que ha treballat amb Plácido Domingo.

Doncs ja ho poden aprofitar perquè no és evident, gens evident, que hi torni a haver una oportunitat com aquesta, i és ara quan ens començarem a adonar del privilegi inaudit que era disposar d’una temporada lírica a casa. Com passa a la resta dels països civilitzats, d’altra banda, però que aquí semblava impossible. En qualsevol cas, La Traviata serà el segon i últim gran muntatge del curs. Ha caigut del cartell Così fan tutte: de Mozart, ja ho saben, i un altre megaclàssic del repertori. Els motius? La falta de patrocini, que fa inviable programar-lo perquè, diu, “el que no farem és rebaixar la qualitat dels muntatges ni dels artistes; el cert, però, és que per mantenir el format de La Traviata, Carmen i La viuda alegre cal més suport. Amb el que tenim no en fem prou, i si hem pogut aixecar aquesta Traviata ha sigut gràcies al Comú de Sant Julià”.

El cas és que el pressupost d’un muntatge com La Traviata s’enfila fins a 50.000 euros, que pot semblar una quantitat elevada però que és, insisteix Salvador, una xifra ajustadíssima, i que la taquilla només cobreix la cinquena part; la resta procedeix del patrocini, que –Comú de banda– fins ara ha sigut principalment privat. I el Govern? Ni rastre. Andorra Lírica, que és l’entitat que organitza la temporada, va sol·licitar el curs passat la corresponent subvenció i, diu Salvador, no hi va haver resposta. Ni motius coneguts. Aquest any ho tornaran a intentar, però sobta que una iniciativa com la temporada, que compta les funcions per plens (o gairebé) i que ofereix un producte únic i fins no fa gaire inimaginable en el panorama artístic nacional no mereixi ni una engruna de suport públic.

No hi haurà Così fan tutte al juny, i només això ja hauria de fer reflexionar els mateixos que destinaran 82.000 euros a la programació de l’Auditori Nacional, que és conceptualment calcada de la d’algun festival que tots tenim al cap i que –curiosament– també patrocina el ministeri. Però que ens quedem sense Mozart no vol dir que la temporada d’òpera s’acabi amb La Traviata. N’hi haurà més, ja veurem quina, però de petit format. No és el mateix, però és més, molt més que res. Salvador no desisteix –“Seguirem buscant solucions perquè hem demostrat que existeix un públic per a l’òpera, creiem que és un projecte de país i que l’hem de tirar endavant”– i el conseller de Cultura lauredià, Josep Roig, confia a enrolar-hi els pròxims anys altres parròquies per fer-lo viable.

Mentrestant, la cita és el 4 i el 5 de març al Claror, amb l’elenc que ja hem dit al començament i, a més, el Cor de les Valls, el Cor Jove dels Petits Cantors, l’Esbart Laurèdia i l’Escola d’Art del Comú, que s’encarregarà com és habitual de l’escenografia. I un apunt final: tres dels secundaris aniran aquesta vegada a càrrec de tres cantants procedents del cor de cambra: la soprano Maria Soiler (Annina), el baix Gil Grandjean (Commisionario) i el tenor Ismael Freitas (Giuseppe). En total, una viutantena d'artistes, la immensa majoria del país. Quantes propostes escèniques poden dir el mateix?