Òpera: ‘Tutto Mozart’, per començar

L’estrena del curs, el 21 d’octubre al Claror; Jonaina Salvador impulsa un cor per a la Temporada.

La segona temporada va deixar un regust agredolç: val que el muntatge final consagrat a la sarsuela va arrasar i va demostrar l’ull i també l’audàcia de la directora artística, Jonaina Salvador. Però al preu de suspendre Così fan tutte, que molts teníem ja coll avall. Ja saben: problemes de pressupost. Doncs perquè no sigui dit, la tercera temporada arrencarà amb Mozart. Serà els dies 21 i 22 d’octubre al Claror, com és reglamentari, amb la doble funció ja habitual i un espectacle nou de trinca, concebut específicament per a la Temporada que sota el prometedor títol de Tutto Mozart recull en un muntatge “d’època” àries i conjunts de La flauta màgica, Don Giovanni, Les noces de Figaro i, és clar, Così fan tutte. El pòquer operístic del geni de Salzburg, amb el permís és clar d’El rapte del serrall i Idomeneo.

De moment no n’ha transcendit res més: ni el repartiment, tot i que no és gens arriscat augurar que Salvador es reservarà un dels papers principals, ni tampoc l’equip tècnic. Tots aquests detalls, com també la resta de la programació –dos muntatges més, amb la incògnita si aquest any hi haurà o no sarsuela– es desvetllaran la setmana que ve. Però vaticina sorpreses i “coses importants”. Ho comprovarem ben aviat.

Així que hi haurà una tercera temporada, cosa que no era del tot evident després de les estretors amb què va acabar la segona. Però arribats en aquest punt, Salvador considera amb tota legitimitat que el cartell ja està definitivament consolidat i que, per tant, ara es tracta de créixer. Com? De moment, amb la creació d’un cor estable amb l’objectiu que acompanyi els muntatges que ho requereixin. A Carmen, La viuda alegre, la Traviata i a la Festa lírica es va comptar amb la col·laboració del Cor de Cambra. No és que hagin partit peres, diu Salvador. Al contrari, l’invent va funcionar estupendament però la intenció és ara formar un planter de veus tant en tècnica vocal com en arts escèniques i que estiguin disponibles per a les necessitats de la programació.

Naturalment –insisteix Salvador, que impartirà les classes i dirigirà els assajos– els cantaires del Cor de Cambra tindran les portes del nou cor obertes de bat a bat. A ells, per exemple, no els caldrà passar la prova de veu que sí serà un requisit per als candidats nous. No es tracta d’un examen només apte per a potencials solistes sinó de garantir uns mínims vocals. De fet, diu Salvador, qualsevol persona que tingui el cuquet del cant i de la interpretació a dintre hi tindrà cabuda, des de –posem-hi– els 14 anys en amunt, perquè els muntatges operístics requeriexen de tot tipus de perfil. L’objectiu, en fi, és cobrir la vintena de places que considera el mínim perquè el cor sigui operatiu. I se’n sortirà, perquè de moment ja ha cobert més de la meitat de les places i les inscripcions estaran obertes durant tot el setembre; els assajos començaran a l’octubre –els dijous, de 20 a 21.30 hores al Centre cultural lauredià– i el debut es concretarà al segon muntatge de la Temporada, que previsiblement es programarà al febrer. A Tutto Mozart no hi haurà cor.

I ben aviat, escenògrafs

Doncs aquest serà la primera, però no l’única “acció formativa” que penjarà aquest curs de la Temporada. Més endavant es posarà en marxa un taller similar destinat a formar escenògrafs. Fins ara, per crear les escenografies dels muntatges es recorria a l’escola d’art, a artistes externs –Luna Troya, per exemple, que ja es va encarregar de la de La gata metamorfosada en dona i que ho tornarà a fer a Tutto Mozart– i a empreses especialitzades en lloguer d’aquest tipus de material. Es tracta, torna a dir Salvador, d’aprofitar la vocació interdisciplinària que és consubstancial a l’òpera –cant, teatre, dansa, arts plàstiques– per formar un planter local que a poc a poc es vagi incorporant als muntatges.

Aquest era un dels objectius fundacions d’Andorra Lírica i de la Temporada. I segons ella, anem pel bon camí: “Quan vam començar érem quatre gats, els que ens hi dedicàvem; però s’hi han anat incorporant moltes persones que hi han aportat tot el seu entusiasme”. I no es tracta només d’entusiasme: hi ha “molt bona matèria primera”. I posa l’exemple de Maria Soler, que va cantar un paper secundari a la Traviata i que va sorprendre tothom amb una estupenda veu de mezzo: “Ja m’hauria agradat a mi tenir aquesta oportunitat als 16 anys. És un luxe, de veritat”.

De fet, aquest és un dels efectes col·laterals que busca la Temporada: “Que l’equip artístic, però també el tècnic, comparteixi escenari i bambolines amb professionals de primer nivell”. Salvador, en fi, se n’ha sortit: si fa cinc anys, cinc, algú ens diu que tindríem una Temporada d’òpera, l’hauríem titllat d’il·lús. Com a mínim. Doncs avui és una sensacional realitat. I no ho ha tingut gens fàcil. Falten Jonaines.