Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, retaule, Çanou, Orcau, Casa de la Vall, L'art de l'època moderna, Boix, Miralpeix, frescos, Tremulles, pintures, murals
Andorra, retaule, Çanou, Orcau, Casa de la Vall, L'art de l'època moderna, Boix, Miralpeix, frescos, Tremulles, pintures, murals

Orcau i Çanou, a Casa de la Vall


Escrit per: 
A. L. / Àlex Tena ('L'art de l'època moderna')

La (diguem-ne) glòria mediàtica se la van endur ahir, millor o pitjor repartida, el Mestre de Canillo –en endavant, Miquel Ramells i Guiu Borgonyó– i el Mestre d’Ansalonga, que mentre no es demostri una altra cosa ja no serà, quina llàstima, Jeroni d’Heredia. Però tot això ja ho sabíem, o com a mínim ho intuíem: L’art de l’època moderna a Andorra, que els seus autors, Joan Bosch i Francesc Miralpeix, van presentar ahir ho posa negre sobre blanc. La gran novetat, fins ahir rigorosament inèdita i que ha passat quasi desapercebuda, són les atribucions que els historiadors proposen per a dos dels tres conjunts murals de Casa de la Vall: d’una banda, el cicle de la Passió, que posen al sac de Miquel Orcau; de l’altra, la Pietat, obra que segons ells va sortir de la mà i dels pinzells del Mestre Çanou, tots dos vells coneguts nostres, de seguida ho veurem.

Comencem amb Orcau, fill de Salàs, de qui fins ara constava fefaentment que havia policromat el retaule major de Sant Serni de Nagol, avui –per cert– al magatzem de l’Avançadet (1620), a quatre mans amb un dels grans del període: l’escultor Antoni Tremulles. Segons Miralpeix i Boix, “la fesomia del Jesucrist de la Casa Busquets és idèntica a les del sagrari de Santa Coloma” –una peça humil, diuen, “que passa gairebé desapercebuda”– i l’autor podria ser el mateix que el pintor de Nagol. És a dir, el nostre Orcau. No n’existeix el document que permeti tancar la discussió de forma definitiva, però argumenten que l’autor de les tres obres “usa una paleta de color idèntica, amb uns peculiars blaus cobalt per al fons i vermell escarlata, i ressegueix les formes amb una visible línia negra”. Exactament igual, diuen, que al retaule del Roser de Sant Joan d’Envill, avui a la Pobleta de Bellveí i que incorpora la firma d’Orcau: el va pintar el 1610.

Vet aquí un artesà modest, als antípodes de l’excel·lència de Ramells, Viladomat i companyia, “escàs de recursos i de preparació elemental”, diuen, però que, tot i un llenguatge simple i esquemàtic, “demostra un traç fluid i segur”. Un artesà amb personalitat, que va tenir a més la intuïció d’anar a buscar els seus models iconogràfics –i parlem ara del cicle de la Passió– en una de les patums del moment: el gravador holandès Hendrik Goltzius (1558-1617), autor d’una destresa prodigiosa, d’imaginació extravagant i d’una enorme originalitat compositiva que el 1596 va fer una sèrie de dotze estampes sobre aquest mateix tema. I d’alguna pintoresca i desconeguda manera, aquesta sèrie va acabar a les mans del nostre Orcau, que s’hi va inspirar obertament per pintar els frescos de la cambra del bisbe –avui, el saló dels Passos Perduts.

L’altre anònim de la Casa de la Vall que deixa de ser-ho –ho dèiem més amunt– és l’autor de la Pietat. El Mestre Çanou, des d’ara mateix, a qui també atribueixen Bosch i Miralpeix –atenció, novetat– el retaule i el baldaquí de la capella laurediana de Sant Bartomeu: “No tenim cap dubte que es tracta del mateix autor del retaule del Roser de Sant Julià de Ceuró, al Solsonès, identificat com a Mestre Çanou a l’inventari catàleg del Museu Diocesà de Solsona”, sostenen. Com és habitual, es tracta de moment d’una proposta sobre la qual, adverteixen, “caldrà mantenir alguna reserva perquè no la podem avalar amb cap document”. Com en el cas d’Orcau, els sorprèn que un pintor de “tan migrats recursos tècnics i expressius” busqués els seus models en els gravats internacionals. El de la Pietat de Casa de la Vall, per exemple, el va trobar en el flamenc Cornelis Cort. I si concedim que Çanou va treballar a Sant Bartomeu poc després que Miquel Rubiol en tallés el baldaquí –el novembre del 1606, segons el contracte que s’ha conservat–, és raonable suggerir que la Pietat la va pintar en aquella mateixa època. Ell i Orcau, especulen, “podrien haver treballat al mateix temps, i qui sap si formant companyia”.

Així que Orcau i Çanou. Seguirà en canvi als llimbs de l’anonimat l’autor del cicle del Calvari, el tercer de Casa de la Vall, pintat –diuen– cap al 1580 i atribuït de moment al Mestre de Tuixén. No tot podien ser flors i violes.

El Roser d’Encamp: un retaule autografiat

És –de moment– l’únic entre els artesans que van treballar per aquí dalt en època moderna que va tenir el detall –o la legítima vanitat– de firmar la seva obra: es deia Àngel Martí, i és el pintor que va policromar el retaule del Roser de la parroquial d’Encamp, tallat el 1620 per Antoni Tremulles, “sculptor del regne de Fransa” –segons el contracte que ha arribat fins a nosaltres– i de qui els autors no tenen manies de definir com un artesà “de maneres escultòriques més rudimentàries que elementals, mancat d’informació gràfica actualitzada i dotat d’uns recursos tècnics precaris”. El pobre Tremulles era, en fi, un humil fuster, “aliè als principis de versemblança anatòmica i proporcional, de flexibilitat i d’expressivitat”. Fins al punt, diuen, “que resulta difícil comprendre’n una trajectòria plena d’èxits i els nombrosos encàrrecs que rebé a Catalunya i a Andorra”. Un artesà capacitat, en fi, per construir retaules “però no per treballar-ne els elements figuratius”. Suspès! Martí va camuflar la firma entre les sanefes del plafó de l’Anunciació, el primer per l’esquerra a la predel·la del retaule.

Andorra
retaule
Çanou
Orcau
Casa de la Vall
L'art de l'època moderna
Boix
Miralpeix
frescos
Tremulles
pintures
murals

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte