Diari digital d'Andorra Bondia
Dia de ball, una corranda, a la plaça Benlloch, que encara no es deia així perquè som al 1904: a l’esquerra, els porxos de cal Cintet.
Dia de ball, una corranda, a la plaça Benlloch, que encara no es deia així perquè som al 1904: a l’esquerra, els porxos de cal Cintet.

Ordre i concert a cal Cintet


Escrit per: 
A. L. / Foto: Guillem de Plandolit / Arxiu Nacional

L’Arxiu Nacional conclou la des-cripció i classificació del fons documental i el restaurarà i digitalitzarà per fer-lo consultable.

Va ser el primer magatzem com l’entenem avui que va obrir les portes per aquí dalt. S’hi venia de tot, com als de l’Oest americà: des de queviures fins a roba, tabac i naturalment eines. Era el 1861, unes quantes llunes abans del boom comercial. Jacint Rossell va llogar els baixos del casalot que Guillem de Plandolit, el baró de Senaller, havia fet construir dos decennis abans per instal·lar-hi el Pyrénées del tombant de segle XX, en l’afortunada descripció de la historiadora Vela quan el fons documental de cal Cintet, com va ser després coneguda, va ingressar fa tres anys a l’Arxiu Nacional. Si en parlem avui i aquí és perquè l’Arxiu acaba de culminar la classificació i descripció d’aquell oceà de papers (5.289 documents de text i 183 fotografies, per ser exactes) i ara nomé falta que se’n restaurin els més malmesos i que es digitalitzi tota la col·lecció perquè el fons es posi a disposició d’investigadors i diletants.

Potser els semblarà poca cosa, o d’interès estrictament acadèmic. Però és molt més que això, perquè es tracta d’un fons únic i sense parangó a les col·leccions de l’Arxiu que aportarà per tant informació inèdita sobre la vida comercial de la segona meitat del XIX i la primera del XX, perquè cal Cintet va sobreviure fins al 1956: sabrem quins eren els productes més sol·licitats, els més cars, els proveïdors, com es pagaven i com evolucionava la moda a l’època dels nostres rebesavis, aspectes fins ara negligits en la nostra historiografia precisament per la inexistència de documentació.

Com es veu venir, el gros del fons està format per la correspondència comercial generada pels negocis gestionats per la família Rossell, i que a més de Cal Cintet incloïen serradora, casino, fàbrica de mistos i de tabac. Hi ha també els llibres de comptes i també documentació familiar, carnets d’identitat, títols acadèmics, testaments, herències... I retalls d’història que havien quedat en l’oblit i que ara veuran la llum gràcies als documents inventariats: la contribució dels Rossell a la construcció de la carretera d’Arinsal i de l’enllumenat públic de la capital, així com –atenció– l’edicte del Tribunal de Corts que va decretar la dissolució del Consell insurrecte (!) del 1933, episodi que donarà peu a la irrupció del gran Borís, i fins i tot el posicionament polític de la família en els convulsos anys de la Guerra Civil espanyola, en què es posen sense embuts del costat de la República i arriben fins i tot a qüestionar els moviments del síndic Cairat.

Un fons, en fi, decisiu per conèixer una mica millor la història econòmica del país just abans del boom, i que coincideix amb la restauració integral de cal Cintet, que la propietat va impulsar el febrer del 2019 i que ha de concloure a finals de l’any que ve. Només se’n conservarà la façana i la galeria o cimbori que coronava l’edifici, que es va tirar a terra però s’ha reconstruït de nou. 

El reverend Guillem Giberga emergeix del fons de casa Raubert

L’activitat ordinària no s’ha aturat els mesos de pandèmia a l’Arxiu Nacional, i a més de classificar els fons de cal Cintet també s’ha inventariat el de Casa Raubert de la Massana: 138 documents que van ingressar-hi el 2016 i que cobreixen quatre segles d’història familiar, del 1499 al 1849. S’hi conserven els documents habituals en aquest tipus de fons (testaments, capítols matrimonials, compravendes) però a més, el molt peculiar llegat documental del reverend i notari Guillem Giberga, prevere d’Escàs i rector de Gavarra, que va viure i exercir a cavall dels segles XVII i XVIII i que inclou d’una banda documents notarials i, de l’altra, un manual d’escriptures públiques. La pregunta lògica és que hi fa aquesta col·lecció al fons de casa Raubert, i la resposta és que el bon prevere va instituir el 1737 una causa pia per a les filles de la família que va sobreviure, atenció, fins al 1935, segons es desprèn de la documentació conservada a l’arxiu de la parroquial de la Massana. Com en el cas de cal Cintet, el fons de casa Raubert es digitalitzarà i es posarà a consulta pública.

D’altra banda, i per concloure el balanç, aquest semestre han ingressat a l’Arxiu Intermedi Administratiu els llibres del Registre de comerç des del 1963, any de la seva fundació, fins al 2000, quan el registre s’informatitza. Serà una altra eina clau per als investigadors de la història econòmica del país perquè hi consta la biografia de tots els establiments comercials oberts entre aquestes dates, des del nom de propietari i la ubicació fins a l’inici i final d’activitat, els canvis de titularitat i l’objecte comercial. A títol de curiositat, el primer establiment que s’hi va registrar va ser el comerç Manresa d’Encamp, que hi figura amb el número 1, que havia obert, atenció, el 1888 i que va tancar el 1993.

Andorra
Arxiu Nacional
Cal Cintet
Guillem Giberga
Jacint Rossell
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic