Oriol Vilella, programador: “Aquesta edició és exactament el Jambo que havíem somiat”

Si toca Jambo és que tenim l’estiu a la cantonada. I toca, toca. Avui n’arrenca la 6a edició amb sessió d’autocine a l’aparcament de Govern, ‘Bohemian Rhapsody’ i Black Thrusday. Seguiran fins al diumenge una trentena de concerts repartits pel centre històric, amb majoria absolutíssima de bandes locals –atenció a Shuffle Express, que hi presenta ‘Old Man Blues’– i cita exclusiva amb Juan Perro, dissabte a les Arcades.

Això cada vegada és més gran. Es tracta de créixer i créixer?

Aquest any és exactament el Jambo que havíem somiat amb el Toni Colom. És a dir, una bateria de concerts en petit format repartits pels carrers i places del centre històric, i per rematar-ho, un concert principal que en aquesta edició serà el de Juan Perro. Segons el pressupost, el cartell serà un o altre, però el concepte és i serà aquest.

Això de presentar el Jambo a Barcelona, vol dir que cal?

La incorporació de San Miguel com a patrocinador ens ha donat l’empenteta que ens faltava. Hi ha hagut rebombori a les xarxes, aquesta setmana sortirem a mitjans catalans i fins i tot a MondoSonoro, la bíblia de la música independent i on és complicadíssim entrar.

Quant costa i qui ho paga, tot això?

El pressupost d’aquest any s’ha enfilat per sobre dels 100.000 euros, un pessic més que l’any passat, que vam fregar els 70.000. Els aporten el Comú, Andorra Turisme i San Miguel.

Històricament s’havien queixat que les bandes locals s’havien de considerar pagades només que les deixessin tocar. M’imagino que al Jambo els paguen caixet, oi?

I tant. A les vint-i-cinc bandes andorranes que hi toquen. De moment, el caixet bàsic són 100 euros. L’objectiu és que un dia les puguem pagar com paguem les de fora.

Però en canvi, el Jambo és gratis total. És un pelet contradictori.

És una opció. I no descartem que algun dia potser s’hagi de pagar per a aquest concert que diem principal, que acostuma a ser un artista de caixet elevat. Però el concepte del Jambo és ocupar el carrer amb música, i no tindria gaire sentit que a sobre féssim pagar una entrada perquè el ciutadà recuperi un espai que ja és seu.

Arribarà un dia que una banda del país serà cap de cartell?

T’anava a dir que el dia que una banda nacional ompli la plaça Guillemó, però nosaltres intentem no parlar de caps de cartell. Preferim parlar de grup principal, perquè arrossega més públic. I pensem que Shuffle Express compleix aquesta funció de cap de cartell. Presenten un primer disc, que és a més un molt bon disc. Per a nosaltres és el grup principal de divendres.

Què els falta als nostres grups perquè saltin la frontera i es prodiguin en els festivals estil Jambo que es fan a Catalunya?

Professionalitzar-se. La qualitat ja és professional, però són quasi totes amateurs, no viuen de la seva música. Ens falta aquest pas. Però no ens castiguem: estem on no havíem estat mai. Four Flags i Shuffle Express, per dir només les dues últimes, acaben de treure dos discos majúsculs: Virtus Unita Fortior i Old Man Blues. Però no se li pot exigir a ningú que deixi una feina estable i es llenci a l’aventura. Perquè no és evident. Però estem a punt, a punt.

Hi ha plantofades per tocar a segons quin espai? Perquè no és el mateix el Cap del Carrer que plaça Rebés.

Tothom s’ha adaptat a l’escenari que els hem adjudicat. Saben que no els distribuïm a la babalà, sinó que hi ha un raonament al darrere.

Un dels fets diferencials del Jambo són els artistes que estan a punt de donar la campanada, com Núria Grahame, Paula Valls i Joana Serrat. Quins són els 'tapats' d’aquesta edició?

Aliena, banda andorranourgellenca que practica un power pop, estil Green Day i dirigit a un públic adolescent que fins ara no havíem tocat, i Mareta Bufona, de Vilanova i la Geltrú, pop català molt ben resolt amb segon disc a punt de sortir del forn.

Hi continuen vetades les versions?

Vetades, no. Però sí que prioritzem les bandes que toquen temes propis. És el primer pas per impulsar una indústria de debò i amb aspiracions de jugar a la lliga professional. Un grup de versions no passarà dels hotels i festes majors, que està molt bé però és una altra cosa. Dit això, sí portem grups de versions, però amb una certa originalitat i una certa personalitat, com Love It i Punkers Lovers.

La programació del Jambo ha tingut històricament un biaix molt català, i una mica espanyol. Els grups francesos, com si no existissin.

És veritat. En part per desconeixement nostre, no sabem qui són els Mareta Bufona dels Pirineus Orientals, per entendre’ns. Amb San Miguel ja ens vam plantejar de sortir fora de les fronteres peninsulars, però no hi ha hagut temps, aquest any. El Midem de Canes, que és la major fira de música d’Europa, ens ha convidat l’any que ve. Aquest és el pròxim pas: anar més enllà del Mercat de Música Viva de Vic, que era fins ara el que teníem més a la vora i el que per pressupost podíem assumir.

Alguna proposta decididament arriscada?

Per primera vegada hem encarregat el concert vertical a una banda de fora, Anímic, electrònic i més aviat experimental, que pot recordar a Likantropika. És un risc i una aposta forta, perquè ells tampoc no sabien ben bé en què consisteix, i hi destinem molts recursos, perquè música i projecció estan escrites i produïdes ad hoc.

Quan fa un parell d’anys Alaska va tocar a les Arcades, van tremolar totes les finestres del barri. Passarà el mateix, dissabte?

Espero repetir-ho, com a mínim pel que fa a públic! Aquest any ens servirà per calibrar exactament quins riscos té un concert així en un entorn com les Arcades. No esperem tanta gent com amb Alaska, perquè Juan Perro no viu a les televisions. Pel que fa al so, ens han demanat un equip molt potent, sí, però no en watts, sinó en qualitat.

Podran dormir, els veïns?

A partir de les 2, segur que sí.

Per acabar: Juan Perro, no ve amb 20 anys de retard?

Feia tres anys que el teníem en cartera, i fins ara no s’ha concretat. I vindrà amb la banda al complet.