Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, patrimoni, passos de Setmana Santa, restauració, Lourdes López, Berna Garrallà, Mercè pjuol, Sant Iscle, Sant Corneli, Josep Oromí
Andorra, patrimoni, passos de Setmana Santa, restauració, Lourdes López, Berna Garrallà, Mercè pjuol, Sant Iscle, Sant Corneli, Josep Oromí

Oromí i l’‘arte povera’


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: La restauradora Lourdes López, al juny, treballant amb un dels fragments del pas d'Oromí, al dipòsit de l'Avançadet (Foto: Àlex Tena)

Feia cap a deu metres de llarg i fregava els cinc d’alçada, més l’àtic semicircular que encaixava a l’absis de la parroquial de la Massana. I parlem en passat perquè el monument de sant Iscle es conserva des del 2001 fins avui al magatzem de Patrimoni desmuntat en sis parts, com un trencaclosques que a causa de les seves proporcions només s’ha pogut reconstruir –ho tenen aquí al costat– de forma virtual. De fet, és molt probable que no s’hagi armat més des del desglaç que va portar el Concili Vaticà II, allà cap al 1965, amb la simplificació de la litúrgia, així que només els més veterans el recordaran en tota l’esplendor. La peça, ja desarmada, va anar a parar a un magatzem del Comú, i a principis del decenni passat va baixar a l’Avançadet.

Aquí és on s’havia estat tranquil·lament fins que a mitjan juny li va arribar el torn: Patrimoni ha començat a preparar el trasllat al Rosaleda, i cal documentar exhaustivament totes les peces. Entre elles, el monument d’avui, el més gran i més complet entre els que es conserven al país –n’hi ha fragments de dos més, procedents de Sant Corneli d’Ordino i de Santa Eulàlia d’Encamp–, que és el nom que rebien aquesta mena d’escenografies que simulaven elements arquitectònics i que s’aixecaven per Setmana Santa. El moment culminant era la nit de Dijous Sant: després de dir missa el mossèn retirava les formes consagrades –les hòsties, vaja– del sagrari i les portava a l’altar del monument, per poder repartir la comunió l’endemà. I els feligresos hi feien vetlla per rigorós torn.

El monument de la Massana, com els seus altres dos germans, va sortir del taller de Josep Oromí, prolífic artesà urgellenc de gust neobarroc (Coll de Nargó, 1836-1915) amb obra a Pal, Sispony i la Mosquera, a banda d’una important col·lecció de quadres de tema religiós procedents de Santa Eulàlia i de Casa de la Vall avui repartits entre el Museu d’Art Sacre d’Encamp i Patrimoni. El monument de Sant Iscle és en realitat –ho dèiem més amunt– una escenografia, un trompe-l’oeil arquitectònic pintat sobre tela i muntat sobre una estructura de bastidors de fusta. I encara gràcies, perquè diu la historiadora Mercè Pujol que aquests elements es podien arribar a construir amb estopa, cartró, paper, cal i escaiola.

Pura arte povera, religiosa i avant la lettre, que té especial interès –ara parla la cap de conservació de Patrimoni, Berna Garrallà– no tant des del punt de vista artístic com des de la funcionalitat i la raresa: eren estructures efímeres per definició, construïdes amb materials molt humils, que s’armaven i desarmaven cada Setmana Santa i que quan van caure en desús van acabar en el millor dels casos criant pols en un magatzem. Així que és quasi un miracle que la de Sant Iscle hagi sobreviscut fins a nosaltres. Ho ha fet, això sí, en condicions “lamentables”, diu Garrallà, i amb el repertori habitual de lesions més o menys aparatoses: la pintura havia perdut el lligam fins a convertir-se pràcticament en pols, i havien proliferat els aixecaments de la policromia. Així que les restauradores hi han practicat un tractament més de conservació que de restauració per fixar els pigments i facilitar la manipulació. És a dir, el trasllat al Rosaleda, que és on aniran a parar els centenars, per no dir milers de peces que avui es conserven a la reserva de l’Avançadet. Ja ho saben: l’estiu del 2018, si es compleixen els terminis anunciats pel ministre Torres.

El que està clar és que el monument es guardarà desmuntat. L’únic dubte, diu Garrallà, és si es conservaran els bastidors de fusta, molt corcats, o bé si es desmuntarà la tela i s’enrotllarà com si fos un tapís. Com és reglamentari, el monument de Sant Iscle incorpora escenes de la Passió: Pilat demanant als jueus qui –Jesús o Barrabàs– acabarà a la creu, la flagel·lació, el petó de Judes, l’oració de Getsemaní, el joc de cartes amb què els soldats es juguen la roba de Jesucrist i finalment la crucifixió, amb la cort d’angelets de l’àtic, que s’enduen la creu al cel. Un resum, en fi, del gust carregat i neobarroc d’Oromí, farcit de cortinatges, núvols, garlandes, sanefes, medallons i cites textuals.

Andorra
Patrimoni
passos de Setmana Santa
restauració
Lourdes López
Berna Garrallà
Mercè pjuol
Sant Iscle
Sant Corneli
Josep Oromí

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte