Diari digital d'Andorra Bondia
La restauradora Mireia Vidal neteja l’escala que els soldats van fer servir per despenjar Crist de la Creu.
La restauradora Mireia Vidal neteja l’escala que els soldats van fer servir per despenjar Crist de la Creu.

Oromí ressuscita a Sant Serni


Escrit per: 
Redacció / Foto: Servei de Patrimoni

Patrimoni atribueix al pintor vuitcentista les restes pictòriques aparegudes a la Puríssima Sang.

Les restes van aparèixer ara fa dos anys, per culpa del retaule de la Puríssima Sang de Sant Serni de Canillo. Quan s’hi anava a recol·locar la peça –anònima, i del segle XVIII, ja que en parlem– sota l’arrebossat dels murs van començar a emergir fragments en un precari estat de conservació del que amb tota probabilitat eren escenes de la Passió i de les quals no es tenia notícia.

Ja aleshores, i a partir de les similituds “iconogràfiques, estilístiques i tècniques” –són paraules de Berna Garrallà, cap de l’àrea de bens mobles de Patrimoni– es va sospitar que les pintures havien sortit del pinzell de Josep Oromí (Coll de Nargó, 1836-1915), un dels pintors vuitcentistes més prolifics per aquí dalt –recordin només aquest monument al kitsch nacional que és la decoració de Sant Miquel de la Mosquera.

Doncs bé: sembla que la intuïció era bona perquè precisament ahir Patrimoni va confirmar l’atribució. Oromí també va desfilar per Canillo, i ho devia fer en el primer dels seus encàrrec andorrans: el Llibre d’actes i de comptes del Comú conserva l’anotació d’una despesa amb data del 1860 per “daurar i pintar l’església principal”. És veritat que no hi apareix cap altre indici, i molt menys el nom dels nostre home d’avui, però entre les similituds “iconogràfiques, estilístiques i tècniques” i que la data coincideix amb els altres encàrrecs andorrans d’Oromí –l’arc triomfal i el presbiteri de Sant Joan de Sispony són del 1867, la capella de la Casa de la Vall és del 1882, i el presbiteri de Meritxell, desaparegut en l’incendi del 1972, és del 1866– en fan prou per postular-lo com a autor de la Puríssima Sang. I no només dels fragments ara identificats, sinó també –especulen les restarauradores que hi han treballat– els repintats del retaule major i del de la Puríssima Sang, al mateix Sant Serni. És el que al Llibre d’actes va quedar consignat com “daurar lesglésia”, diuen.

Doncs son aquests fragments més aviat escassos, localitzats sobretot a l’arc de la volta, els que Patrimoni restaurarà fins a finals de juliol. N’extrauran amb bisturí i ultrasons les capes de guix i pintura que oculten les figures, en retocaran les parts més desgastades i ompliran les pèrdues. No ens hem d’imaginar una escena ni molts menys el cicle de la Passió sencer, adverteix la historiadora Mercè Pujol, que va dedicar a Oromí una revelador estudi publicat al número 9 dels Quaderns d’Estudis Andorrans. Es tracta d’una col·lecció de símbols que acompanyaven i il·lustraven molt probablement el retaule de la Puríssima Sang i que fan tots referència a la Passió: la llança amb què el centurió Longinos va rematar Crist, clavant-se-la al costat dret; el gall que simbolitza la triple negació de Sant Pere; l’esponja amb què li van fer beure vinagre per calmar-li el dolor; la palangana on se sucava l’esponja; la capa i la canya amb què el van disfressar de rei per escarnir-lo, i l’escala, el martell, els claus i les tenalles per –glups– clavar-lo i desclavar-lo de la creu. Pelet gore, com es veu.

Tot això és el que ha aparegut sota l’arrebossat de l’arc d’entrada a la capella. I si bé Pujol no creu que hi hagi altres fragments pictòrics a la resta de la volta, adverteix que les altres capelles de Sant Serni conserven l’arrebossat que probablement es va afegir en algun moment del segle XX, i que a sota hi podria haver restes d’altres motius o escenes, sortides (o no) del pinzell del mateix Oromí.

És una possibilitat que de moment es quedarà aquí. El cas és que el bon Oromí ha incorporat de moment una obra més al seu catàleg andorrà. Potser no es tracta d’un artista de primera fila, admet Pujol, però li reconeix “un estil molt personal i peculiar i una manera de fer pròpia”, autor d’unes composicions “sòbries, equilibrades i harmòniques”, i que exhibeix una molt sòlida formació bíblica. Una altra excusa, en fi, per pujar a Sant Serni.

Andorra
Canillo
Oromí
restauració
Patrimoni
Puríssima Sang
Garrallà
Mercè Pujol

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte