Diari digital d'Andorra Bondia
El cantant de Los Toreros Muertos, Pablo Carbonell.
El cantant de Los Toreros Muertos, Pablo Carbonell.

Pablo Carbonell: “Les nostres cançons són ridícules, però tenen molt potencial dramàtic”


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: Los Toreros Muertos

Ha trepitjat el Principat diversos cops: l’any passat, com a còmic, i per esquiar amb la família. Ara ho fa en la faceta de cantant i líder del grup que dissabte actua a la festa major d’Andorra la Vella. El gadità, fundador d’aquesta banda incombustible, deixa també la seva empremta irònica en la manera de qualificar la música que fan els Toreros, que tenen ben poc de Muertos.  

Quins temes oferiran en el concert del 4 d’agost?
Farem les nostres millors cançons amb les noves composicions que hem fet i que estan marcant el grup cap a un costumisme al qual no estàvem acostumats perquè mai havíem tractat amb cançons amb denominació d’origen, sempre amb la ironia i el sarcasme que ja és marca de la casa. 

Alguns dels temes nous que presentaran?
Sí, vuit o nou que no heu escoltat. Estem fent un nou LP sense presses. Ja hem penjat dos temes a youtube, El himno a Teruel i Bicicleta estática, que dona nom a la gira. 

33 anys en la brega. Quin és el secret del grup per perdurar en el temps? 
En realitat nosaltres mai no hem estat moderns, els moderns passen molt aviat de moda. Sempre hem estat uns clàssics amb la nostra manera de fer música. D’altra banda, el sentit de l’humor que hem utilitzat, aquesta mena de burla a l’star system continua vigent perquè l’star system continua sent igual d’idiota. Llavors, que nosaltres mirem les lletres, les intencions de les nostres cançons continua sent una cosa molt sorprenent. Després el component teatral també ens ajuda molt. Les nostres cançons són realment ridícules, és veritat, però jo els he trobat un gran potencial dramàtic. La majoria de les nostres cançons les improvisem en un bar i jo no era gaire conscient del que estava dient ni per què ho deia, i ara amb els anys entenc la intenció dels textos. La gent ve a veure un concert, però veurà una representació teatral. 

Creu que tenim massa sentit del ridícul o, al revés, en tenim poc? 
Probablement l’exercici que he fet d’encarnar el verb el faig per escapar del ridícul.  Si jo volgués que la gent ballés poc, o tingués una reacció similar a la de fa 33 anys, segurament estaria fent el ridícul. Crec que nosaltres hem evolucionat, i de ser un grup combo punk, com va dir Rubén Blades, ara fem punk folklòric i som molt més pallassos en el sentit ampli de la paraula, però amb molta consciència del que estem fent. Les nostres postures de roquers són més aviat bop burlesque. De tota manera, encara que tot tingui aquesta pàtina humorística, el nostre treball és molt seriós. 

Ha navegat per diversos àmbits artístics: sèries, humor, cinema... En quin es troba més còmode?
El cinema per mi sempre és una cosa màgica i segueixo sense dominar-lo. On estic còmode és a l’escenari. I gravar en el cine o la tele sempre em provoca nombroses inseguretats, però no pas dirigir. Quan he dirigit cine he sigut molt feliç, però quan he de satisfer un director em menjo molt l’olla. No soc un bon manat, m’agrada més fabricar-me el meu propi espai on desenvolupar-me amb llibertat.  

No sé si és home de fer balanços. Si ho fos, amb què es quedaria? 
Sí que enyoro els dies del rodatge a Zahara de los Atunes d’Atún y Chocolate, enyoro el bar on vam començar a fer cançons i on ens vèiem totes les nits. De les cançons, em quedo amb la propera que faré i ara mateix en tinc una que estrenarem a Andorra, titulada No se puede surfear en el río Manzanar. 

Quins són els seus gustos musicals?
Jo estic influenciat pels Beatles, Frank Zappa i els Talking Heads. Aquests tres elements formen una mica el so de Los Toreros Muertos. Nosaltres quan satiritzem anem des dels cantautors rancis fins al rock radical basc. Som molt eclèctics, no pertanyem a cap tribu perquè els pallassos no són tribus. Ara bé, per exemple, per escoltar a casa meva, el que més escolto són els Eels, una mica de música clàssica, però en general el que escolto més és el silenci. 

Li agrada treballar sense música de fons?
Quan he d’escriure dic “vaig a escriure un disc” i aquest és el temps que estaré dedicat a escriure la novel·la. Un que utilitzo molt per aquests moments és el Desire de Bob Dylan. La veritat és que soc un tipus força anacrònic, encara que sí que vaig a molts concerts. L’últim al qual vaig anar va ser del grup Blackjack i em va semblar una cosa molt flamenca. 

Diria que Los Toreros Muertos té un públic ampli? 
El ventall podria començar amb Les Luthiers i acabar amb els Sex Pistols. Aquí hi cap molta gent. 

I als joves, els va la seva banda?  
El que més flipa als xavals que venen a veure’ns és que senyors que podrien ser els seus pares estiguin tan bojos i la música els posi tan cardíacs. El mànager de bandes que han tocat amb nosaltres els ha recomanat que ens veiessin perquè aquesta és l’actitud amb la qual s’ha d’estar en un escenari. Consideren que aquesta energia que no sé per què nosaltres hem guardat és digna de veure’s i una lliçó per a les noves generacions que cada vegada que pugen a l’escenari es treuen dos litres de sang. Potser no tenim gaire públic jove, alguns pares els conviden perquè ens vinguin a veure i, en general, som un punt de trobada entre generacions. Seria molt bonic. A mi m’agrada quan vaig a Irlanda i vaig a un pub i de sobte veure que tres o quatre generacions ballen juntes un tema d’Elvis Presley. I el que nosaltres fem ja és una tradició amb 33 anys. 

Quines expectatives té de cara al concert de dissabte? 
Espero que no faci gaire fred i crec que toquem una mica tard. És més maco quan actuem més aviat, la gent està més fresca i entenen molt millor com està el tema. Perquè en un concert de Los Toreros Muertos hi ha molta tela, molt de contingut, s’ha d’estar molt despert. No s’hi pot venir borratxo, amb ànim de festa sí, però també amb ganes d’aprendre.  

Pablo Carbonell

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte