Pas a pas pel català

Potser els investigadors van aixafar la guitarra als ganxos, dient-los que les seves Homilies, les d’Organyà, no es poden considerar el text més antic escrit en català. Però això no els resta entusiasme per seguir avançant en la promoció de la seva fita literària, i aquest cap de setmana la Ruta de les Homilies, que també passa per Andorra, va afegir Folgueroles com a nou punt del recorregut. A la població osonenca s’hi va desplaçar una delegació del poble alturgellenc per a la inauguració d’un monòlit que “simbolitza la cristal·lització de la renaixença de la nostra llengua i a Verdaguer com  fundador de la literatura catalana moderna”, expliquen.
La ruta forma part del projecte Camins del català, presentat el juliol del 2020 per l’aleshores encara president de la Generalitat, Quim Torra, “amb la voluntat de donar a conèixer les característiques de la llengua catalana i la seva història”. Precisament la primera a habilitar-se ha estat la Ruta de les Homilies d’Organyà, que està formada per nou punts d’interès, situats en tots els territoris de parla catalana: Organyà, Montserrat, Prada de Conflent, l’Alguer, Beniarjó-Gandia, Folgueroles, Castelló i Andorra. En tots els punts s’hi alçarà un monòlit de l’escultor Ramon Maria Jounou que simbolitza un moment o concepte que ha estat clau per a la llengua catalana com ara els orígens, la Renaixença, la normativització, o la consciència lingüística. A Andorra, el monòlit commemoratiu es va col·locar a la travessera de l’Areny, en un espai situat entre el ministeri de Cultura i Esports i la seu administrativa del Comú. Va ser precisament un dels primers a inaugurar-se, el passat mes de novembre, després dels de Montserrat i, per descomptat, la localitat alturgellenca que se situa al centre de la ruta.
El projecte contempla també les rutes Pompeu Fabra, per Barcelona, Gràcia i la Catalunya del Nord, que porten a terme el col·lectiu Ruta Pompeu Fabra, i la Ruta Pompeu Fabra a la ciutat de Badalona, que organitza l’Ajuntament d’aquesta ciutat.

Caboet
Aquest projecte segueix en marxa malgrat, dèiem, les dades aportades per la recerca presentada pel catedràtic de Paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo i la doctoranda Tània Alaix, que van identificar l’autor i la data del fins al moment text llarg més antic escrit en català. L’estudi, presentat a les Trobades Culturals Pirinenques a Montanui (Ribagorça), estableix que el sotsdiaca Ramon de Cabó va escriure el 1105, més d’un segle abans que les Homilies d’Organyà, el text titulat Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, un recull de les infraccions, faltes i ofenses que el vassall Guillem Arnall havia comès contra el mateix Isarn, la seva dona i els seus drets. 
El text, un pergamí de 10 centímetres d’alçada i 52 de llargada, es conserva a la Biblioteca de Catalunya.