Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, Patxi Leiva, Colors de Música, Mi cabeza deordenada, Alea Iacta Est
Andorra, Escaldes, Patxi Leiva, Colors de Música, Mi cabeza deordenada, Alea Iacta Est

Patxi Leiva: “Un dia dorms al cotxe, i l’endemà, en una suite: és la vida d’artista”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: P. L.

¿Què hi fa, a Madrid?

Assajant el bolo d’Escaldes. Pot sonar estrany, però és que venim de tocar a Àvila i la banda és madrilenya.

Al juliol va estrenar el Fòrum de la FNAC. Però el seu últim concert andorrà es remunta al Colors de música de l’estiu passat. ¿Se li ha quedat petit, el nostre racó de món?

És que si pretens viure d’això has de sortir. El mercat andorrà de seguida el tens saturat.

¿Quants bolos ha fet, aquest curs?

Potser una quarantena. L’últim serà el 15 d’octubre al Liceu en el concert solidari de la Fundació GAEM per l’esclerosi múltiple, amb el cor Carlit.

¿I què s’aprèn de recórrer mig Espanya de festa en festa?

A ser humil.

Concreti.

Un dia has de dormir a la furgoneta perquè, senzillament, no tens diners; i l’endemà, en una altra ciutat, resulta que et posen a la suite del millor hotel del lloc, com si fossis una celebritat. La lliçó és clara: has de ser el mateix.

¿Cap de cartell o teloner?

Posem que de cap de cartell, un concert de cada vint.

¿És aquesta la vida que somiava quan fa un lustre va decidir consagrar-se a la música?

Si hi ha una cosa que tinc clara és que sóc aquí perquè m’encanta el que faig, amb el que té de bo i el que té de dolent.

Però, ¿'molt' dolent?

Has de tenir molt clar que viuràs al dia, que les passaràs magres i que hauràs d’improvisar i viure al dia. No és fàcil, perquè si no toco no menjo. I quan no tens bolos en perspectiva ho passes malament.

Però mola, viure 'on the road', ¿no?

 Creu-me: és l’antítesi d’una vida de pel·lícula.

¿Té mànager? ¿Agent?

Tinc una persona de confiança que m’ajuda a gestionar el que va sortint: jo m’encarrego de la part artística, i ell, de la tècnica i, diguem-ne, logística. Però no tinc un mànager que em busqui bolos ni que es dediqui a promocionar-me.

¿I com acaba en localitats tan improbables com ara Mojácar i Ciudad Rodrigo, per on ha desfilat aquest estiu?

Doncs perquè algú em sent en algun lloc, li agrada i contacta amb mi a través del Facebook. Un sistema molt rudimentari, vaja.

El repertori d’aquesta tarda: ¿'Mi cabeza desordenada'?

I tant: encara el tinc ben viu. I uns quants temes del nou disc, que es dirà Alea Iacta Est.

Per Tutatis! Fa anys que en parla. ¿Ara és l’hora?

Fa anys que s’arrossega perquè un individu em va estafar i vaig haver de començar de zero.

¿Estafar, diu!?

Sí, com ho sents. Un suposat empresari que va muntar una discogràfica i no només em va estafar sinó que pretenia quedar-se amb les cançons. És la cara fosca de la música, un món on et pots trobar paios xulescos com aquest que s’aprofiten de la teva bona fe.

¿En quina fase es troba, el disc?

Gravat. Deu cançons estil Patxi: un parell de rumbetes, algun mig temps, una bona dosi de rock i unes engrunes de pop. El té una discogràfica, i estem esperant resposta. A veure. Però hi tinc moltes esperances posades. Crec que és una col·lecció de grandíssims temes. El sents i sona guai. És així.

¿Algun amb aspecte de single?

I tant: Mantis religiosa: una barreja de bossa, samba i ritmes llatins. També m’encanta Mi frente con tu ombligo, que tira més cap al gipsy swing. I El ritmo famós, per fi en disc.

Ja que en parla: ni Thiago ni Valdés, que l’acompanyaven a l’“Eo, eo”, continuen al Barça. ¿No deu ser vostè malastruc?

Al contrari: Valdés semblava condemnat a retirar-se, després de la lesió, i ha sobreviscut; i Thiago ha acabat al Bayern. De totes maneres no sóc gens futboler.

¿Què li falta per donar la campanada? ¿Un anunci a la televisió, posem que de cerveseta 'mediterrània'?

Una companyia discogràfica que aposti per mi, que vegi que la inversió pot ser rendible i em faci sonar a la ràdio. És l’única forma que la gent em conegui. I si em coneix, estic convençut que la cosa funcionarà.

¿Què li fa pensar que serà així?

Hem tocat a Moscou davant d’un públic que no entenia una paraula de castellà però que ballava entusiasmat. Per tant, la fórmula és bona. Però he d’arribar al públic. I això només ho aconsegueixes sonant a la ràdio.

Veig que és més difícil gravar el primer disc que el segon.

El que és relativament fàcil és autoproduir-te, que és el que vaig fer amb Mi cabeza des­ordenada. Però no puc permetre’m aquest luxe. Hi hem invertit tants diners que l’hem de posar en mans d’una discogràfica perquè soni. És qüestió de paciència.

En fi. ¿Què promet, per a aquest vespre?

Un concert cent per cent Patxi, però amb elegància, com Tiempo al tiempo, una balada del primer disc que hem reconvertit en bolero.

Andorra
escaldes
Patxi Leiva
Colors de Música
Mi cabeza deordenada
Alea Iacta Est
Número de vots: 228
Comentaris: 1

Comentaris

Així és el Patxi, el vaig coneixa i vàrem treballar junts ara fa 10 anys, personatge inquietat i amb talent. M'alegro MOLT Patxi. Salut i Molta Merda!!!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic