Diari digital d'Andorra Bondia
L'historiador barceloní presenta dissabte a les Bons 'Melcior Font, guerriller cultural'.
L'historiador barceloní presenta dissabte a les Bons 'Melcior Font, guerriller cultural'.

Pau Vinyes, historiador: “Melcior Font és un poeta notable, gens carrincló, elegant i encara avui llegible”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Xavier de la Cruz i Sala

Melcior Font era un dels nostres il·lustres oblidats fins a l’aparició de ‘Guerriller cultural’, que repassa la vida i l’obra d’aquest poeta notable i polític que va viure des de dintre els Fets d’Octubre del 1934, a la dreta de Ventura Gassol, exiliat de primeríssima hora a la guerra civil espanyola i reinventat com a home de cine al París dels 40. I tot això, amb un peu a les Bons. El volum es presenta dissabte a Sant Romà, cortesia de la SAC. 

Sorprès, que també aquí sigui un absolut desconegut?

És la tònica de tants que, com ell, van patir l’exili. El franquisme arrasa amb tot, i quan arriba la democràcia els més prominents són recuperats –Macià, Companys i gent d’aquest nivell– però els secundaris de luxe com Font queden als llimbs. Només amb anys de feina els historiadors els hem anat traient la pols i reivindicant-los.

Mort el 1929 seu amic Joan Duch, amb qui havia descobert les Bons, continuarà venint fins al final?

No s’hi va arribar a establir mai. Venia als estius, i va estar a punt de comprar-s’hi una borda, que l’arquitecte Jordi Bonet li havia de reformar. Però va morir i tot es va quedar als plànols. Normalment s’estava a l’Oros, i ja cap al final, a Sant Julià.

El poeta Duch encara és més marcià que Font: com va venir a espetegar a les Bons?

Era tuberculós, de fet va morir d’això, i devia venir pel clima. Li va prorrogar un recull publicat pòstumament.

L’exili de Font, passa per Andorra?

Marxa l’octubre del 1936 i el seu destí és París. Però al llibre hi reprodueixo un salconduit expedit pel ministeri de Defensa francès el desembre del 1939 que li permet traslladar-se a Andorra, a ell i a la seva esposa, Magda Martí. Per motius de salut. Per cert, ella s’hi treu anys: diu que havia nascut el 1910, mentre que a la partida de naixement que he localitzat al jutjat de pau de Torredembarra queda clar que era nascuda el 1902. També hi ha un error en la data de naixement de Font, nascut el 1902, no el 1903 com diu al salconduit. Ves a saber-ne els motius!

Quin lloc li correspon, en la poesia catalana de la primera meitat del segle XX?

Als anys 20 va ser un poeta especialment prolífic i també premiat als Jocs Florals. Als anys 30, com a secretari personal del conseller de Cultura, Ventura Gassol, deixa la poesia de banda i es consagra a l’activitat política. I la Guerra Civil i l’exili ho escapcen tot. El Melcior Font poeta se circumscriu als anys 20.

Noucentista, m’imagino.

totalment. Fill de la seva època però en absolut carrincló. Avui encara se’l pot llegir. Font és un poeta notable, essencialment elegant i amb bon gust.

Els goigs de Sant Romà, quin lloc ocupen dintre de la seva obra poètica?

No són els seus únics goigs. També va escriure els de la Mare de Déu de Lurdes i els de l’ermita de l’Abellera, i diuen els entesos que tenen una certa personalitat. Els de Sant Romà en conserven l’elegància característica. La llàstima és que no els va veure publicats en vida. La intenció és que els puguem cantar dissabte a les Bons.

També va cultivar una notable faceta com a periodista, des de les pàgines de 'La Veu de Catalunya', 'La Publicitat' i 'Imatges'.

No va ser un Planes, afortunadament –i ho dic pel seu final tràgic: els anarquistes el van pelar de set trets al cap a l’Arrabassada. El que passa és que va deixar el periodisme aviat, però en altres circumstàncies, i sense el cataclisme de la Guerra Civil, probablement hauria sigut un bon periodista. Recorda que va ser qui va donar l’exclusiva de l’accident, agonia i mort de Gaudí, inicialment pres per un captaire quan va ser atropellat per un tramvia i ingressat a l’hospital de la Santa Creu. Al llibre n’he fet un recull d’articles, si hi teniu algun interès.

Quins van ser el seu paper i la seva posició en els Fets d’Octubre del 1934, quan Companys proclama l’estat Català dintre de la República Federal Espanyola?

Segons Carles Sentís, que era el secretari del conseller de Finances, Martí Esteva, Font ho veia com un gravíssim error de Companys. Van acabar tots a la presó, però en van ser alliberats de seguida perquè eren secretaris, no polítics de primera fila. Font recuperarà la plaça de funcionari quan es restableix el febrer del 1936 la Generalitat, i torna a posar-se a les ordres de Ventura Gassol, amb una feina que avui seria la del director general del departament.

Diu al llibre que la poesia completa de Font, que la vídua li havia fet arribar perquè la prologués, es va acabar extraviant...

El cert és que no n’hi ha rastre, al fons Carner dipositat a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Una llàstima. El que n’ha quedat són la quarantena escassa de poemes que reprodueixo al llibre, que he localitzat aquí i allà, molt esparsos.  

El seu primer exili va ser l’octubre del 1936, fugint dels anarquistes que el buscaven per pelar-lo. Per què?

Des de la conselleria de Cultura van moure cel i terra per salvar el patrimoni religiós. La catedral de Barcelona, per exemple. També arxius privats i públics, i finalment, van ajudar a marxar gent de dretes amenaçats de mort. La FAI això no els ho perdonava: la nit del 22 d'ocubre del 1936 els van parar una emboscada per segrestar-lo. Els van avisar a temps, es van refugiar al Palau de la Generalitat i l’endemà Companys els va organitzar la fugida, ocults en un camió de mudances els van conduir a l’aeroport francès de Barcelona per volar cap a Tolosa, i d’aquí, a París, on treballarà per a la Generalitat, preparant l’exposició d’art medieval català al Jeu de Paume.

Com sobreviu Font durant la II Guerra Mundial?

Passant-les magres a París, on contacta amb els exiliats i entre d’altres episodis, acull els fills i la dona de Tarradellas, que se n’havia anat a Suïssa pel temor de ser extradit cap a Espanya, i els porta a la frontera franco-suïssa. Sempre li ho agrairà, com el mateix Tarradellas li explica en una carta a Josep Fontbernat.

La reconversió final en home de cine és sensacional.

Havia traduït Pagnol, i com que a París vivia a rue des Orfebvres, era veí i amic de Montand, Signoret i altres, i s’hi va acabar introduint. Va fer amistat amb Muñoz Suay i amb Berlanga, i va ser representant a França de la productora Uninsi, se’n cuidava de la traducció i distribució. També s’ocupava de la distribució de cine francès a Espanya i per això viatjava sovint a Madrid.

Llavors entrava i sortia d’Espanya amb normalitat. No hi tenia comptes pendents.

M’imagino que acaba obtenint la nacionalitat francesa i que això el va ajudar a moure’s amb certa facilitat.

Andorra
Encmap
les Bons
Melcior Font
biografia
guerriller cultural
Fets d'Octubre
Pau Vinyes

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte