Peacock: un jaciment... d’enigmes

El llibre d’òbits no registra cap difunt d’entre 22 i 30 anys inhumat a Soldeu cap al 1940: una nova incògnita al cas.

L’Operació Peacock s’embolica cada vegada una mica més. De fet, ben aviat li haurem de canviar el nom, perquè l’únic que és clar en l’excavació impulsada al setembre al cementiri de Soldeu per Velles Cases Andorranes i l’empresa Regirarocs és que cap dels dos individus que en van ser exhumats són el sergent Charles B. Peacock: ja saben, l’aviador ianqui desaparegut en algun lloc prop de Soldeu l’octubre del 1943. Les seves restes mai no van ser localitzades –és l’únic militar aliat que sabem que va passar durant la II Guerra Mundial per aquí baix i que continua desaparegut– i el president de Velles Cases, Claude Benet, tenia esperances que fossin seves les restes de l’home localitzat el setembre del 1953 a la zona de les Marrades Mortes i que van ser inhumades a la fossa comuna de Soldeu.

Doncs no. Això ja ens ho havia confirmat fa dos mesos l’antropòloga catalana Núria Armentano després d’analitzar la fitxa dental de Peacock. El resultat va ser concloent: no coincidia amb les de l’home exhumat a Soldeu. En canvi, sí que en va determinar el sexe i l’edat: l’infortunat era un home que en morir tenia entre 22 i 30 anys. El patró de Regirarocs, Gerard Remolins, va reconduir aleshores l’aventura: descartat Peacock, es tractava ara de posar-li nom i cognom en aquell difunt anònim que havia aparegut a més amb una col·lecció d’objectes –unes botes de muntanya, un impermeable aparentment militar, una moneda francesa de 5 cèntims de franc que va circular fins al 1941– que permetien especular que l’home fos un contrabandista o un evadit que va morir a la muntanya cap al 1940 o 1941. I quatre setmanes enrere posava bona part de les esperances en el buidatge del llibre d’òbits de Canillo. Hi buscava un difunt de les mateixes característiques: home d’entre 20 i 30 anys, traspassat pels volts del 1940.

Semblava fàcil, oi? Doncs va tornar a sortir llufa: resulta que al llibre no n’hi consta cap “d’aquesta edat, forastera o local, enterrada aquells anys al cementiri de Soldeu”. Encara més: l’únic difunt que podria coincidir per sexe i edat amb el de les restes exhumades és un jove de 27 anys que va morir el 1924 en un accident al port d’Incles. Remolins es va quedar de pedra, és clar, d’aquesta aparent contradicció entre les dades arqueològiques i el llibre d’òbits. És altament descartable, diu, que just aquell difunt se’l descuidessin d’anotar; es podria haver equivocat en la datació de les restes, admet, però no ho acaba de veure clar “perquè molts dels objectes recuperats són clars marcadors temporals, i si fossin les restes del noi enterrat el 1924 alguns dels materials que hem exhumat no encaixarien”. I les restes òssies estan tan ben conservades que tampoc sembla plausible un error en la determinació antropològica: vaja, que no fos un home o que tingués més dels 30 anys que Armentano va establir en la banda alta.

Aleshores? El jaciment de Soldeu s’ha acabat convertint en el clàssic trencaclosques embolicat en un misteri dintre d’un enigma. Per mirar d’acostar-se ni que sigui tangencialment a la solució d’aquest cas, si és que n’hi ha, Remolins ho provarà ara amb les restes del segon difunt exhumat al setembre. Un home –això és l’únic que de moment se’n sap– enterrat en una caixa que va aparèixer just a sota del que inicialment se sospitava que podia ser Peacock. Armentano tornarà a desfilar els pròxims dies pel taller de Regirarocs on es conserven les restes i mirarà de determinar-ne l’edat per recomençar la recerca al llibre d’òbits. Remolins confia ara a identificar aquest segon difunt per poder-li posar una data fiable i –com que va ser enterrat abans que el fals Peacock, perquè va aparèixer en un nivell inferior– tenir una referència cronològica.

Tot plegat comença a tenir l’aspecte d’un trencaclosques: les preguntes es multipliquen i de respostes, ben poques. Però precisament per això és l’aventura arqueològica més estupenda dels últims temps en aquest racó de món nostre. No tenen ganes de saber qui són, com i quan van morir aquests dos pobres difunts anònims?