Peacock, una mica més a prop

L’ampliació del cementiri de Soldeu permetrà obrir la fossa on Benet creu que descansa l’aviador nord-americà desaparegut el novembre del 1943.

De vegades, l’atzar té aquestes coses. Ahir aterrava en aquest tros nostre de Pirineu Terry du Soleil, investigadora nord-americana amb una dèria entre cella i cella: localitzar les restes dels aviadors nord-americans missed in action durant la II Guerra Mundial –ras i curt: desapareguts– i mirar d’obtenir mostres d’ADN de les suposades restes per confirmar-ne (o no) la identitat. Com deuen haver endevinat, el que l’ha portat fins aquí és el rastre del sergent Charles B. Peacock (Mooristown, 1914 - Andorra, 1943?), que formava part d’una partida de fugitius que va arribar a Soldeu el 8 de novembre del 1943 –tots menys ell, que es va quedar, exhaust, pel camí– i de qui Claude Benet, aquí amb el barret d’historiador, sospita que podria estar inhumat a la fossa comuna del cementiri vell de Soldeu.

Doncs resulta –i aquí és on entra en joc l’atzar– que el Comú de Canillo ampliarà de forma immediata el cementiri, que s’ha quedat petit. I que l’ampliació comportarà la construcció d’una filera de nínxols al trosset de jardí on se suposa que hi ha la fossa comuna on s’inhumaven els cadàvers que de tant en tant es veu que apareixien a la muntanya. Un d’aquests cadàvers, recuperat el 29 de setembre del 1953 a la zona de les marrades Negres i que segons el llibre d’òbits de Canillo correspon a un home d’entre 35 i 40 anys “muerto de muchos días”, és el que Benet i ara també Du Soleil creuen que podria ser el del nostre Peacock.

Així que l’ampliació del cementiri és l’oportunitat somiada per recuperar les restes de la fossa i confirmar d’una vegada –o descartar definitivament– que el sergent Peacock hi ha descansat tots aquests anys. La intervenció de la historiadora californiana pot ser determinant, perquè s’ha posat en contacte amb la família de l’aviador, sembla que disposada a cedir una mostra d’ADN que podria ser concloent. És clar que per a això cal primer de tot tenir unes restes amb les quals es puguin comparar. Corre pressa, Benet ho sap i per això va començar ahir mateix a moure fils: cal primer de tot saber qui pot legalment fer-se càrrec de les restes de la fossa fins que les proves d’ADN es puguin dur a terme. Fins i tot ha contactat amb una dentista local perquè faci una primera valoració –la cosa s’està posant pelet gore– de les dentadures que es recuperin, perquè es veu que Peacock en tenia una de ben particular.

En fi, que després d’anys donant voltes al dossier Peacock, l’afer es pot desencallar de la manera més insospitada i imminent. Aprofitant el viatge, Du Soleil va visitar ahir tant el que queda de l’hotel Calbó, on es van allotjar els companys d’expedició de Peacock, com Incles i la zona de les marrades Negres on, si la hipòtesi de Benet és correcta, va anar a morir el nostre aviador. És molt probable que una mica de suport oficial –el que tot aquest fascinant episodi no ha tingut fins ara– ajudés de forma substancial a resoldre l’enigma Peacock.