Diari digital d'Andorra Bondia
Adonis Moulène, amb granota clara i somrient, a la cabina de la Broussard amb el veguer Michel (al costat), i el conseller Julià Reig (a la dreta): tots en van sortir il·lesos, excepte el pilot francès.
Adonis Moulène, amb granota clara i somrient, a la cabina de la Broussard amb el veguer Michel (al costat), i el conseller Julià Reig (a la dreta): tots en van sortir il·lesos, excepte el pilot francès.

Peig i el primer avió


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Fèlix Peig (Arxiu Nacional)

L’Arxiu publica el reportatge gràfic del tràgic enlairament del 6 d’agost del 1956, amb una trentena d’imatges inèdites.

D’acord, no és una data estrictament rodona, però avui, precisament avui, farà 62 anys del primer aterratge d’una aeronau al nostre racó de Pirineu. Va ser el 6 d’agost del 1956, i l’episodi –com és prou sabut– el va protagonitzar el pilot francès Adonis Moulène, a la cabina d’una avioneta Broussard MH1521 i als terrenys de la Borda Mateu de Santa Coloma.

L’aventura va començar com una festa grossa, i l’endemà de la proesa tothom que va poder es va acostar a la Borda Mateu per fotografiar-se davant de l’aeronau i assistir a l’històric enlairament. Una festa que va acabar de forma tràgica: en el vol de cortesia que va oferir a les autoritats locals –amb el conseller Julià Reig i el veguer francès, Yves Michel, a bord– el tren d’aterratge va topar durant la maniobra d’enlairament amb la copa d’uns pollancres que s’aixecaven al final de la improvisada pista i l’aparell va caure a terra, amb la mala fortuna que el pilot es va trencar l’espinada: va morir el 18 de setembre. La resta del passatge va sortir il·lès d’aquell infaust vol.

Però si en tornem a parlar avui i aquí no és per repetir una història coneguda sinó perquè l’Arxiu Nacional acaba de penjar a l’Arxiu en Línia la primera entrega del monumental fons del fotògraf Fèlix Peig (Sabadell, 1917–Andorra la Vella, 2007): un miler d’imatges –de les prop de 65.000 que integren el fons complet– que inclouen el reportatge gràfic que va disparar aquell fatídic 6 d’agost. Algunes d’aquestes fotografies –les més significatives, just abans i immediatament després de l’accident– ja s’havien publicat al catàleg de l’estupenda retrospectiva que l’Arxiu li va consagrar el 2002. Mitja dotzena, com a molt. L’Arxiu rescata ara el reportatge, si no íntegre, com a mínim un tastet ben suculent: prop de mig centenar de fotografies, majoritàriament inèdites i que permeten fer-se una idea molt aproximada tant de la inusitada expectació que va generar la proesa de Moulène com de la gravetat del subsegüent accident.

Fins a la Borda Mateu s’hi havien desplaçat desenes, potser centenars de persones i, naturalment, autoritats com el subsíndic, Josep Areny, el veguer Michel i el conseller Reig, perquè el de Moulène era un vol comercial: es tractava de convèncer el Consell General que era possible habilitar un aeròdrom a Santa Coloma. Peig, en fi, pul·lula entre la munió de gent que s’hi ha congregat i retrata petits, grans i famílies senceres que posen davant de l’avioneta. També el pilot, que com un heroi de pel·lícula vesteix de blanc nuclear i absorbeix tota l’atenció: traçant el que sembla la trajectòria del vol d’exhibició que està a punt d’oferir damunt d’un mapa estès a l’aleró de l’aparell, posant en una coneguda foto de família amb tot el personal present a la pista, i mostrant la cabina a les personalitats que l’acompanyaran en l’últim vol. Literalment.

Cavallet o gas a fons?

Casimir Arajol hi era, aquell 6 d’agost, i recorda l’ambient d’eufòria que s’hi respirava. Els dies següents s’hi atansaria de nou per recuperar el querosè de l’ala de la Broussard que havia quedat sencera: el van aprofitar per al jeep Willys de l’agència EVISA que aleshores conduïa per guanyar-se uns calerons a l’estiu i que –per cert– ensenya la poteta en alguna de les imatges. També Peig recordava Moulène com un home “molt confiat” –havia sigut pilot de combat a la II Guerra Mundial, i pilot de proves als primers reactors a la immediata postguerra– que, segons sembla, va desestimar temeràriament l’oferiment de tallar els pollancres infaustos. Va dir que no.

Es veu a més que la pluja que havia caigut durant la nit va deixar la pista xopa, impedint que l’avioneta agafés prou velocitat com per salvar l’obstacle. Com a conseqüència de la topada, el tren d’aterratge es va doblegar, va travessar la cabina i va partir l’espina dorsal al pilot. Peig va fotografiar el moment en què Moulène, ja fora de l’aparell i estirat a terra, rep les primeres atencions, el cobreixen amb una flassada i el protegeixen amb un paraigua de la pluja que torna a caure, mentre la gent, desconcertada, corre pel lloc dels fets. Moulène, en fi, va ser immediatament repatriat, però va morir un mes després a conseqüència de les ferides.

Aquesta història té un colofó si no feliç, com a mínim rodó: l’11 d’agost, el pilot espanyol Laureano Ruiz es va plantar a Santa Coloma a bord d’una Jodel D112 –un pes ploma: 65 CV de potència, davant dels 450 de la Broussard– i disposat a retre homenatge al col·lega francès. A l’hora d’enlairar-se –recordava el 2006, convidat pel Comú de la capital per commemorar la gesta– se li va plantejar el mateix dubte que a Moulène: fer un cavallet –és a dir, descriure una corba per allargar la trajectòria i guanyar velocitat– o estirar a fons la palanca, confiant que ja anava prou ràpid per enlairar-se sense problemes. Menys experimentat però potser més prudent que Moulène, Ruiz va optar pel cavallet i va salvar la vida.

El mateix 11 d’agost aterrava a l’aeròdrom La Albericia, a Santander, després de convertir-se en el primer home que s’enlairava des de territori andorrà... i sobrevivia per explicar-ho.

Andorra
Peig
fotografia
Moulène
Arxiu
Laureano
vol
Broussard
avioneta
Ruiz

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte