Diari digital d'Andorra Bondia
L’arqueòleg Gerard Remolins indica com el sol incideix amb especial intensitat sobre els gravats del roc de les Bruixes.
L’arqueòleg Gerard Remolins indica com el sol incideix amb especial intensitat sobre els gravats del roc de les Bruixes.

Pel solstici, al roc de les Bruixes


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Una vintena d’aficionats a l’arqueologia van visitar ahir al vespre amb Regirarocs el jaciment rupestre de Prats.

La idea se la va suggerir un professor quan cursava el doctorat. Havia comprovat que quan visitava jaciments rupestres similars al de Prats coincidint amb el solstici d’estiu, l’especial incidència de la llum oferia resultats inesperats. Dit i fet: a Gerard Remolins li va faltar temps per plantar-se un 21 juny al roc de les Bruixes, i com li havia augurat el professor, va resultar que la terrassa superior, enfocada cap a Mereig com si fos un mirador, quan el sol es pon exactament en aquest punt, els raigs de llum confereixen un relleu especial als gravats de la llosa. No insinua, que quedi clar, que els homes que es van dedicar a tallar les fites, arçons, cussols, cassoletes i figures antropomòrfiques i naviformes del roc ho fessin amb una intenció màgica o taumatúrgica. Simplement, constata el fet que els dies previs a Sant Joan són especialment indicats per visitar el jaciment.

I aquesta és la petita aventura que una vintena d’aficionats a l’arqueologia va protagonitzar ahir al vespre, de nou amb Remolins com a guia –ho fa cada any des del 2015– i amb més expectació que mai després de la promoció gratuïta que li ha brindat el ministeri de Cultura –recordin l’amenaça de multa si no retirava de les xarxes la geolocalització del roc– i la polèmica sobre si s’ha de senyalitzar o no l’itinerari d’accès. El servei de Patrimoni va dir inicialment que no i es va atrinxerar durant un mes i mig en aquesta posició, fins que la setmana passada Olga Gelabert va rectificar i va dir al Consell que es marcaria la ruta i que es protegiria el jaciment amb una tanca.

Ja veurem si l’amenaça s’acaba concretant, entre d’altres raons perquè l’espai és molt poc adequat per encabir-hi una estructura que n’impedeixi el pas, però també perque una mesura tan radical requeriria l’aval del consell assessor del patrimoni. En qualsevol cas, la visita d’ahir es va efectuar sense cap entrebanc, i això que Remolins no va elevar l’autorització que el ministeri reclamava. La vintena d’excursionistes –un tastet exacte del turisme cultural amb què tant s‘omple la boca l’executiu– van comprovar com el sol de Mereig converteix la visita al roc de les Bruixes en una experiència especial, i el mateix Remolins va desgranar les seves hipòtesis sobre el conjunt. Tan vàlides com qualsevol altra, perquè el més pintoresc de tot plegat és que estem parlant d’un dels jaciments rupestres més singulars no només d’Andorra sinó de tot el Pirineu oriental, i el cert és que no se’n sap pràcticament res més enllà de l’adscripció a l’edat del bronze que va establir Pere Canturri, el descobridor d’aquesta joieta, el 1964.

Remolins discrepa com és sabut de Pierre Campmajó, l’arqueòleg francès a qui el minsteri ha encarregat un estudi del roc de les Bruixes, i que proposa que el gros dels gravats són d’origen iber, posem que entre els segles III i II abans de Crist. Segons ell, els gravats naviformes que abunden a Prats són molt simialrs als que als jaciments rupestres de la Cerdanya –ell mateix n’ha censat més de 10.000– apareixen associats a escriptura ibera. I en treu la conclusió aparentment lògica: els nostres gravats també han de ser ibers.

Una explicació que no convenç Remolins perquè –argumenta– seria estranyíssim que els ibers que es van entretenir a tallrs les terrasses de Prats no deixessin cap altra traça material al país. I què proposa ell? Doncs curiosament, enarbora una explicació que ja li havíem sentit a Campmajó, segons la qual els andosins o protoandosins que van enfilar-se fins al roc de les Bruixes atribuïen a la pedra poders sagrats i per això es dedciaven a gratar-la, per extreure’n la pols amb què després elabraven potingues suposadament sanadores. Quan el costum aquest va decaure, es va conservar la memòria de lloc sagrat, i per això els nostres avis i rebesavis van continuar fins a l’Edat Mitjana amb la dèria aquesta d’agafar el camí de les Peces i posem que a 25 minuts der Prats, torçar a l’esquerra, pujar fins a la llosa i posar-se a gratar. Que no s’ho perdin, vaja, perquè qualsevol dia d’aquests ens ho trobarem tancat.

Andorra
Canillo
Prats
Roc de les Bruixes
conjunt rupestre
jaciment
arqueologia
Remolins
Regirarocs

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte