Diari digital d'Andorra Bondia
Detall del castell de Peramola, declarat bé cultural d’interès nacional.
Detall del castell de Peramola, declarat bé cultural d’interès nacional.

Peramola, una baronia a Santander


Escrit per: 
Redacció

A la tardor, mentre el món seguia ocupat amb les corbes mortíferes de la pandèmia, moria a Cantàbria Florencio Ceruti Pérez-Venero, l’home que havia aconseguit, a mitjans del segle passat, rehabilitar -i aconseguir per a ell- el títol de baró de Peramola, un dels títols nobiliaris immemorials de Catalunya, amb una jurisdicció senyorial centrada al castell homònim, segons recorda en un article l’heraldista Armand de Fluvià i Escorsa, un reconegut especialista en genealogies catalanes. La baronia tenia sota la seva tutela els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga, en aquest municipi del sud de l’Alt Urgell adjacent amb la Noguera.
Ceruti Pérez-Venero era fill de Florencio Ceruti Fernández-Castañeda, qui havia estat diputat provincial a Madrid i un destacat exponent de les lletres càntabres. També, recullen els mitjans d’aquella comunitat, havia practicat el periodisme internacional com a enviat especial en diversos països. L’avi del recentment desaparegut, per la seva banda, Florencio Ceruti Castañeda, havia estat alcalde de Torrelavega -un dels regidors que més empremta van deixar a la ciutat- en diferents etapes durant les primeres dècades del segle passat. També tocat per l’interès per l’escriptura, havia arribat a dirigir el diari El Liberal Montañés.
Però com és que una de les “baronies immemorials” de Catalunya, com la nomena l’heraldista, ha anat a parar a tants quilòmetres de distància? El títol, inicialment en mans dels Peramola, recorda Fluvià, va anar derivant cap a altres famílies, els Desbrull, els Zurita, els Pinós (comtes de Vallfogona) i els ducs d’Híxar fins a recaure als Silva, marquesos d’Alenquer. Això fins que el 1753 moria sense fills Rosa de Silva y Pimentel, qui va fer donació de la baronia, juntament amb la senyoria de Paracolls (un llogarret a la Noguera), al seu confessor, el prevere Agustín de Navarrete. Un llegat que va ser batallat per la família: Jacinto de Navarrete, comissari ordenador de la marina a Santander va aconseguir que els tribunals decidissin en favor seu, al 1755.
Després, amb els anys, les vicissituds farien que els successors tornessin a Catalunya: hi va haver un governador militar de Tarragona o un membre de la junta carlina de Berga i una de les consorts va néixer a la Seu d’Urgell. El 1888 la baronia va quedar vacant, fins que Ceruti la va reclamar.

 

 

Peramola
Santander

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte