Diari digital d'Andorra Bondia
Roquet, a la sala de Caixafòrum Madrid on s'exposa fins a l'1 de setembre la col·lecció sencera de bíblies, en 1.935 llengües.
Roquet, a la sala de Caixafòrum Madrid on s'exposa fins a l'1 de setembre la col·lecció sencera de bíblies, en 1.935 llengües.

Pere Roquet, col·leccionista: “Al lloc més remot del món hi trobaràs una Bíblia... i potser una Coca-Cola”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Caixafòrum

És sens dubte una de les col·leccions més insòlites que tenim per aquí dalt: 1.935 bíblies en 1.935 llengües diferents. Les ha reunit al llarg d’un quart de segle, el 2016 les va cedir a l’arxiprestat i des d’aleshores s’exposen a Meritxell. Sense gaire fortuna, perquè la difusió ha estat pràcticament nul·la. I han hagut de venir des de Caixafòrum Madrid, on s’exposa fins a l’1 de setembre, per ensenyar-nos el tresor que tenim al costat de casa.

Quins requisits ha de tenir un exemplar dels Evangelis, o de la Bíblia, per tenir lloc a la col·lecció?

Que sigui d’una llengua que encara no tenim. No es tracta d’acumular exemplars. Me n’han ofert en ocasions de preciosos en francès, en castellà i en altres llengües que he hagut de rebutjar. El que ens interessa són les llengües! I és així com n’hem reunit 1.935 de diferents. Aquesta és la gràcia de la col·lecció.

Diuen que no n’hi ha cap altra al món. Vol dir que no exageren?

Podria ser, però no ho sabem, que hi hagi algun col·leccionista que en tingui més. Però el que és segur és que com a mínim a Europa no n’hi ha cap com aquesta que estigui oberta al públic.

No hi ha cap llengua repetida?

He fet una excepció amb el català. En tenim per exemple la de Casal i Vall, i una d’editada a Montserrat. També en castellà en tenim més d’un exemplar.

A un Beatus, li diria que no?

És que és una altra cosa: es tracta de trobar Bíblies en llengües diferents.

La llengua amb menys parlants a què s’hagi traduït la Bíblia?

El yaghan, que es parla a la Tierra del Fuego, entre Xile i Argentina. Segons la Unesco només en queda una, i es diu Cristina Calderón. O en quedava, perquè el 2016 tenia 91 anys. Més relíquies lingüístiques. L’itelmen, que es parla a Kamtxatka, a l’extrem més oriental de Sibèria. La hi van portar els cosacs, i la deuen parlar 600 o 700 persones. És exactament això el que em fascina: com la Bíblia ha arribat als llocs més remots i en ocasions inhòspits de la terra. Però si l’itelmen és insòlita, encara ho és més el niue...

...perdoni!?

El niue, que es parla en un atol·ló de 259 quilòmetres quadrats perdut en la immensitat del Pacífic, i que es troba a 2.900 quilòmetres de Nova Zelanda, que n’és la metròpoli, tot i que té un estatut de sobirania especial depenent dels EUA. Hi viuen 2.200 persones que parlen aquesta llengua, que també es diu niue. I s’hi ha traduït el Nou Testament.

Les llengües de la Península Ibèrica, les té totes?

Quasi totes. Inclosa la fala, a la zona limítrof entre Extremadura, Salamanca i Portugal. La parlen prop de 10.000 persones. També tenim la Bíblia en bable, en aragonès, en valencià, en aranès, en caló o romaní i en la llengua de signes, tant en castellà com en català.

I en sefardí?

També!

Les últimes que han ingressat a la col·lecció?

La Biblia del camionero, traducció de la Trucker’s Bible, i la Biblia del motorista, Biker's Bible. Va ser un obsequi que em van fer a Madrid el dia de la inauguració. Les tinc encara al despatx.

La més difícil?

M’està costant molt trobar la bíblia en cheli, que parlaven els castissos madrilenys. Per això he dit que teníem quasi totes les de la Península. Sé que existeix però no n’he pogut adquirir cap exemplar. Pensi que cada vegada és més difícil, trobar llengües que no tingui.

I en llengües mortes, en té

 I tant: en copte, que es parlava a l’antic Egipte. També en sànscrit, que només ha subsistit com a llengua litúrgica, i en arameu i en siríac, que encara parlen alguns milers de persones. Miri, aquesta col·lecció, quan tindrà realment valor serà d’aquí a 50 anys, perquè les bíblies que ara ja són molt difícils de trobar, en poc temps encara ho seran més.

És qüestió de diners, trobar el tresor ocult?

És qüestió de temps i de paciència. Perquè les societats bíbliques que hi ha a tot el món no te les envien per correu. Les has d’anar a buscar en persona!

Quants països ha visitat, al darrere d’un exemplar de la Biblia?

Una quarantena dels cinc continents. Però també ajuden els contactes. Les 89 que tenim en llengües que es parlen només a Rússia –un país immens, la gran sorpesa del món, i cristià, atenció, perquè de vegades ho oblidem– les vam adquirir als països nòrdics, bàsicament Finlàndia i Suècia, on hi ha entitats que s’han dedicat a traduir-les en aquestes llengües.

Per què serveix, una col·lecció com aquesta?

La vaig començar amb dos objectius ben concrets: el primer de tots, per difondre la Bíblia, cosa gens sorprenent perquè soc home de conviccions. I el segon: mostrar la portentosa riquesa lingüística que hi ha al món. Pensi que hi ha llengües de les quals l’únic testimoni escrit que hi ha és precisament la Bíblia. I per aquest mateix motiu, hi ha llocs en què la Bíblia ha sigut vector d’alfabetització decisiu, perquè era l’únic que podien llegir els seus parlants.

Per cert, qui llegeix, avui, la Bíblia?

Aquí es llegeix poc, és veritat, però pensi que a tot el món es venen cada any 100 milions d’exemplars. És un best seller segur, garantit. Se n’han publicat 6.000 milions! El món és molt més gran que els nostres països descristianitzats. Fins i tot a Indonèsia, el país amb més musulmans del món, la Bíblia s’ha traduït a 48 llengües!

A Rússia, 89, a Indonèsia, 48... Quin país té el rècord de traduccions?

Probablement el sorprendrà: Papua Nova Guinea, on es parlen 872 llengües. La Bíblia se’n deu haver traduït a unes 200.

La col·lecció consta de 1.935 llengües, però la Bíblia s’ha traduït a 3.350, aproximadament. És viable, tenir-les totes?

Impossible. Ara ja és dificilíssim trobar llengües noves. I cada vegada ho serà més.

Les més rares de la col·lecció?

A part de la niue, que és una de les últimes i que em té impressionat –és que ni sabia que existia Niue!– la dzonkha, que és la llengua del Buthan, un país quasi absolutament budista, amb tan sols un 2% de cristians. Ens la va portar un missioner que hi havia enviat una institució de Singapur amb què havíem contactat! No la trobes a la botiga, aquesta. Tampoc la burarra, que es parla a la península del Cap York, al nord-est d’Austràlia. I la Bíblia en mansk, que es parla a l’illa de Mann, mig miler de persones, com el cornick, a Cornualles.

Una a la qual tingui un carinyo especial?

La turkana, al nord de Kènia, l’he de dir, perquè va ser la primera de totes.

La missió de l’Apol·lo XIV va portar el 1971 una Bíblia a la Lluna. En anglès, és clar. Aquesta, la tindria, encara que fos repetida?

Naturalment! Li faríem una excepció. De tot plegat el que em meravella, ho torno a dir, és com la Bíblia ha arribat als llocs més remots. Fins a la Lluna! Però és que hem d’entendre la Bíblia com el pioner de la globalització, i de fet, el producte més globalitzat i probablement de més èxit de la història. Vagis on vagis hi trobaràs una Bíblia... i probablement una Coca-Cola.

Fins i tot s’ha traduït a llengües inventades.

Efectivament: al sindarin, una de les llengües èlfiques que es parlen a la Terra Mitjana, de El senyor dels Anells. I al klingon, de Star Trek. Però aquest és un món que, francament, em queda una mica lluny. Com la versió que en va il·lustrar Robert Crump, guru del còmic underground. També la tenim! I la Bíblia en manga.

Amb tot el que m’explica, només faltaria que vostè no fos un bon lector de la Bíblia...

Ho soc, és clar. Diari.

Me’n diria un passatge?

No, perquè no llegeixo la Bíblia per aprendre’n passatges sinó perquè hi trobo un sistema de vida. Per mi, el Nou Testament és una manera de ser i de fer.

I quina llegeix?

La que tinc a mà: normalment, un Nou Testament de butxaca que vaig editar jo mateix, deu fer cinc o sis anys.

Se’n guarda alguna al despatx, per contemplar-la les tardes d’hivern?

No en faria res, de tenir la Bíblia dzonkha a la leixa: si no l’entenc!

Per acabar: què es pot fer per millorar l’exposició de Meritxell?

Espero que l’exposició de Caixafòrum serveixi perquè ens adonem del profit que es pot treure d’una col·lecció com aquesta. Confio que Andorra farà el necessari perquè s’hi doni la importància que mereix. Amb franquesa, crec que és més interessant aquesta col·lecció –que és, insisteixo, única a Europa– que no una exposició de motos, que només a Catalunya te’n trobes 25. No li sembla, a vostè?

Andorra
Madrid
Pere Roquet
Caixafòrum
bíblies
Meritxell
inue
dzonkha
burarra
turkana
cheli
caló
romaní
Número de vots: 121
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic