Diari digital d'Andorra Bondia
Vilanova, assessor de la Carta Magna, exmagistrat i expresident del Constitucional, i representant d'Andorra a la Comissió de Venècia, ahir a l'Era d'Ordino.
Vilanova, assessor de la Carta Magna, exmagistrat i expresident del Constitucional, i representant d'Andorra a la Comissió de Venècia, ahir a l'Era d'Ordino.

Pere Vilanova, viatger i politòleg: “L’1-O no va ser un referèndum: ho sap qualsevol professor de Dret constitucional”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Va participar com a assessor en l’elaboració de la Carta Magna, ha sigut magistrat i president del Tribunal Constitucional, i és el representant d’Andorra a la Comissió de Venècia. Diu que no contesta preguntes sobre política local però, si escolten bé, se li entén (quasi) tot. Ahir va estrenar a l’Era d’Ordino la segona edició del cicle Geografies, consagrat a l’Índia, amb una conferència sobre l’altre gegant asiàtic.

L’Índia és a punt de superar en població a la Xina, si no ho ha fet ja. És un fet revolucionari, inèdit a la història. I ho estem vivint en directe!

Tots dos voregen els 1.300 milions, 50 amunt o 50 avall. Què implica, això? Que la població conjunta de l’Índia i de la Xina suposa el 42% del total mundial. I això sí que no havia passat mai.

Això, és bo o és dolent?

L’Índia és un país geogràficament petit. La paradoxa és que hi viu més gent que a tot Àfrica. A tot el continent! I això és indubtablement un problema.

Per a qui?

Per a l’equilibri poblacional del món. Quan hi ha aquests desequilibris tan brutals, la història ens ensenya que les poblacions es mouen. I els grans desplaçaments de poblacions no han sigut mai pacífics. Mai.

L’Índia, primera potència demogràfica mundial, pot convertir-se en un problema per al món?

Si té més població que la que pot processar, generarà migracions. De moment, sembla que l’Estat hindú no té ambicions expansionistes.

La Xina sembla que se n’està sortint, a l’hora d’ubicar la seva població. És previsible que se’n surti, també, l’Índia?

La Xina és com el Far West dels EUA al segle XIX: ha tingut 70 o 80 anys per omplir el seu territori interior. S’ho pot permetre perquè és molt gran i té coixí geogràfic...

Però l’Índia...?

En té menys. I això, insisteixo, pot ser un problema. El que no podem predir és cap on sortirà el vapor d’aquesta olla: el cert és que cap a les fronteres que té no hi ha gaire espai.

Diu Albert Padrol que entre un hindú del Caixmir i un tàmil hi ha més diferències que entre un finlandès i un portuguès. De què parlem, quan parlem de l’Índia?

El que manté unida l’Índia és l’existència d’un edifici estatal fort, hindú, que quan s’impacienta acaba imposant-se, com han comprovat els sikhs, els caixmirs i d’altres. Això no és una garantia eterna. És un edifici que aguantarà el que aguanti. El problema és que, en un espai relativament limitat, s’hi està concentrant una població enorme, amb una gran diversitat lingüística i cultural.

L’epicentre geogràfic del nacionalisme hindú, on és?

Més que territorial –la capital s’ha mogut de Calcuta a Nova Delhi, i després a Delhi– és un concepte religiós.

L’hem de veure com un potencial competidor per a l’hegemonia mundial, com a la Xina?

L’Índia està exportant professionals joves molt formats en sectors clau: enginyers, sobretot. N’hi ha que ho critiquen, però avui dia els cervells joves competitius estan disposats a moure’s per tot el món, i pretendre que aquesta elit intel·lectual es quedi a casa és il·lusori.

L’Índia ens fascina, però molts dels que hi van en queden com desencantats. Padrol parlava d’una certa “incomoditat”.

L’Índia no et deixa indiferent. I és cert que hi ha gent a qui li ha interessat molt però a qui no li ha agradat tant. Jo mateix, per exemple. Per què? És un país amb moltes desigualtats. És la democràcia més gran del món, diuen. D’acord, voten. Però l’exclusió, la fractura social és oceànica, feridora. I és el tercer país amb més musulmans del món –prop de 180 milions de persones– després d’Indonèsia i el Pakistan. Quin és l’estatus futur dels musulmans a l’Índia? Molt complicat.

L’hem de veure amb recel?

El cas és que tant el Pakistan com l’Índia disposen d’armament nuclear. I que, des que en tenen, la relació entre ells és molt menys inestable. Sense armes nuclears van lliurar tres guerres en trenta anys. Ara, com a molt, hi ha incidents fronterers.

Tornem al Pirineu: comença a sentir-se un xup-xup a favor d’algun retoc constitucional. Quines són les condicions objectives per a una reforma de la Carta Magna?

Tota Constitució és reformable quan el subjecte que la pot impulsar –que és el Parlament– tingui la voluntat de fer-ho. Ara bé, qualsevol reforma ha de concitar com a mínim el mateix consens amb què es va aprovar i promulgar. I l’andorrana en va tenir molt, de consens.

L’argument que hi ha tota una generació que no la va votar i que té dret a dir-hi la seva, és vàlid?

Com a constitucionalista he de dir que no és vàlid a cap país del món. Imagini’s la Constitució dels EUA, que té 230 anys! Una generació te exactament el mateix dret a reformar la Constitució que les anteriors i les posteriors. Com? Aconseguint prou suport parlamentari per tirar-ho endavant. L’argument generacional no té cap valor constitucional enlloc.

L’avortament, cap a la Constitució?

Qui ho ha de decidir és el legislador, i el TC com a àrbitre. En aquest, com en qualsevol altre tema.

Sintetitzi la posició de la Comissió de Venècia sobre el referèndum de l’1-O.

Primer de tot, no va ser un referèndum. I segon: la Comissió va fer un simple escrit dient que allò era un afer intern d’Espanya. Prou. I es va remetre als criteris per considerar que una convocatòria és un referèndum.

Que són...?

Antelació suficient de la convocatòria, transparència, campanya electoral equilibrada i oberta a totes les opcions, imparcialitat de les institucions i dels mitjans públics... No sembla que fos el cas. La Comissió de Venècia només atén peticions que li arriben dels interlocutors estatals al Consell d’Europa. No hi ha cap precedent que s’hagi dirigit a la Comissió un ens subestatal.

Qui ho va sol·licitar, en aquest cas?

La Generalitat va fer venir una missió d’observadors, el Limited International Observation Mission, i curiosament no ha tingut cap interès a divulgar l’informe que van elaborar.

En resum: que era un assumpte intern. I que no era un referèndum, ho va dir literalment?

Això ho dic jo i ho sap qualsevol professor de dret constitucional. No reunia cap de les condicions tècniques requerides.

Andorra
Geografies
Ordino
Era d'Ordino
Pere Vilanova
Índia
Padrol
Guillamet
Número de vots: 81
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic