Perico Pastor torna a la Riberaygua amb l’experimentació sobre paper

L’experimentació de Perico Pastor amb les transparències, amb el paper, és el que aquests dies es pot veure a la galeria Pilar Riberaygua.

La mostra  es podrà visitar fins al 12 de novembre, i suposa un retrobament de l’artista amb la galeria de la capital, ja que, tal com ell mateix ha comentat, feia sis anys que no hi exposava. Pel que fa a la temàtica, i segons comenta, s’hi mostren bodegons, figures i paisatges, ja que manifesta amb contundència que “en pintura figurativa no es pot fer res més” que no siguin obres amb aquests temes.
Pastor explica que en els darrer anys ha optat per una tècnica que consisteix a “emmarcar el paper”, és a dir, a tractar-lo gairebé com si fos “escultura”, per generar així una sèrie de pintures que es poden veure a contraclaror. L’exemple més clar és una que penja d’una de les finestres de la galeria. A més a més de les teles més grans, l’artista ha portat a la sala unes peces petites, fetes també amb paper oriental i que es troben dins de metacrilat. Aquesta és de fet la seva peculiar manera d’adaptar-se a la crisi, ja que aquestes obres es poden adquirir per un preu molt popular.
I és que l’artista exposa que mai en els anys que fa que es dedica a l’art havia viscut una crisi tan dura com l’actual, i afegeix que ell ha preferit, en lloc d’abaixar els preus de les peces, “diversificar” i fer altres tipus d’obres, que l’han portat a experimentar, com és el cas dels metacrilats.
Aquesta situació excepcional el va portar al mes de juny a una proposta curiosa, que va consistir a fer durant un mes dibuixos que després es van exposar en una galeria de Barcelona. Els que no van ser adquirits van ser cremats en un acte en què volia “donar importància a l’art i també treure-n’hi”. L’experiència, per sort, va sortir bé ja que només en va haver de cremar nou. “Si no hagués estat així, hauria hagut de marxar a Lapònia”, bromeja.
I tornant a l’obra que es pot veure a la galeria Pilar Riberaygua, cal destacar que hi ha dos bodegons i la resta són paisatges i figures, principalment cares. Aquestes figures, però, no són, tal com exposa l’artista, estudis sobre l’expressivitat sinó que són “estudis de composició”. De fet, en alguns dels casos és el mateix contorn del quadre el que marca aquestes cares.
En aquest sentit, Pastor afegeix que sempre es tendeix a pensar que la cara és la part més expressiva del cos, però va afirmar que això no és així, ja que va posar com a exemple el fet que l’expressió de la cara es pot controlar i, en canvi, la d’altres parts del cos, no.