Diari digital d'Andorra Bondia
Portades de 'La república invisible', publicat per l'editorial Paseka en txec, i de 'Dernier été à Ordino', que estrena la col·lecció Pere Verdaguer de la universitat Via Domitia, de Perpinyà.
Portades de 'La república invisible', publicat per l'editorial Paseka en txec, i de 'Dernier été à Ordino', que estrena la col·lecció Pere Verdaguer de la universitat Via Domitia, de Perpinyà.

Peruga i el do de llengües


Escrit per: 
A. L.

La traducció al txec de ‘La república invisible’ s’afegeix a la imminent de ‘Dernier été à Ordino’.

És l’Any Peruga, i això que, estrictament parlant, no ha tret cap novetat al mercat. Però a l’edició definitiva d’Últim estiu a Ordino, coincidint amb el 20è aniversari de la novel·la que el va catapultar a la primera fila dels autors locals, s’hi han anat afegint les últimes setmanes la traducció al castellà (Último verano en Ordino) i la francesa (Dernier été à Ordino), que es publicarà de forma imminent en la versió de Miquela Frara i en l’estrena de la col·lecció de literatura catalana que la universitat Via Domitia ha batejat amb el nom del lingüista Pere Verdaguer.

I no s’acaba aquí: Peruga ja parla també txec. L’editorial Paseka acaba de publicar la traducció de La república invisible, que sona més o menys així: Neviditelná republika. D’acord, no és el primer dels nostres novel·listes que parla l’idioma de Capek, Hrabal, Kundera i Havel –se li van avançar Antoni Morell i Albert Salvadó– i es dona el cas que La república invisible era fins aquest annus mirabilis l’única de les seves quatre novel·les que havia merescut els honors de la traducció –va ser el 2006, i al romanès.

Però Peruga atenia ahir al telèfon des de Santalecina, Osca –un dels escenari d’Alcanadre, per cert– com si fos la seva primera criatura literària. O gairebé. I el cas és que les peripècies de Miquel, el periodista bibliòfil, i Maria, directora de la Biblioteca Nacional, al darrere d’un raríssim exemplar de Travel To The Mysterious Republic Of Andorra (1865), van ser només la segona, i sis anys després d’Últim estiu a Ordino: “Havia acabat esgotat, després de bolcar-me durant molts anys en la vida de la Sumpta, i em vaig proposar d’escriure una història que no hi tingués res a veure, ni argumentalment ni tampoc formalment”.

El resultat va ser La república invisible, que combina dues de les passions de l’autor: la història i la bibliofília, amb capítol especial per als viatgers del XIX i principis del XX que es van deixar caure per aquí dalt. El punt de partida va ser una pregunta que els col·leccionistes vocacionals –de llibres o del que sigui– de seguida sabran calibrar: “Fins on seríem capaços d’arribar, què seríem capaços de fer, per posseir una joia bibliogràfica?” I en lloc de demanar-li-ho a Casi Arajol, va escriure una novel·la, probablement la més excèntrica de la seva obra perquè no té efectivament res a veure amb el cicle d’Areny-Plandolit (Últim estiu, El museu de l’elefant) ni tampoc amb l’autoficció que va explorar a Alcanadre.

La cosa, recorda, Peruga, es va anar complicant, “i en lloc de parlar com era la intenció inicial de la passió pels llibres antics, de les bellesa de les enquadernacions, del tacte suau de les pells gastades, de la perfecció dels gravats”, va i li surt una reflexió sobre el mite d’Andorra que van aixecar els viatgers vuitcentistes com Marian Eyre, l’autora de Travel, i Hepburn Ballantine, que el 1894 va protagonitzar el periple amb què Peruga il·lustra la seva tesi: “Aterraven aquí amb la motxil·la carregada de prejudicis romàntics, disposats a veure l’Andorra que havien llegit als llibres. Però quan se’n tornen a Londres i revelen les fotografies, descobreixen amb estupor que aquella Arcàdia feliç que creien haver visitat eren quatre carrers plens de cagallons, i quatre cases velles construïdes amb pedres renegrides”. La pregunta, conclou, és: “Fins quan va sobreviure aquest mite? Existeix encara?”

La traducció, en fi, la firma Michal Brabec, i és en bona part fruit de la seva dèria personal per la novel·la, que va descobrir mentre participava, fa un lustre, al Campus de la llnegua catalana. Ha comptat amb el suport del ministeri de Cultura i del lectorat de català a la Universitat Carolina de Praga, i atenció perquè Paseka és una de les editorial més prestigioses del país, amb autors com Amos Oz i el Nobel Kazuo Ishiguro al catàleg.

Andorra
Literatura
novel·la
Peruga
Últim estiu a Ordino
txec
Frances
Dernier été
Via Domitia
Praga
La república invisble
Eyre
Ballantine

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte