¿Espectacular, oi? És un dels gravats rupestres que Jordi Casamajor va descobrir el 2012 a la muntanya de Rocafort. Aquesta d’aquí dalt és sens dubte la representació d’un combat singular, amb dos guerrers molt ben definits, diu Casamajor, “de traç naturalista i filigranes elaborades”: el de l’esquerra empunya una espasa –¿o és la beina, i l’espasa la té al costat del cap, com els toreros quan entren a matar?– i el de la dreta, que du un pintoresc barret o casc emplomat, es defensa amb un escut de dimensions dubtoses. El cas és que aquesta vinyeta no és l’única; en va localitzar unes quantes més de tema militar i d’època medieval que fan pensar, diu, en una hipotètica guarnició “que es dediqués a representar-se amb les seves armes –espases, llances, ballestes, elms– o en la narració esquemàtica d’un episodi bèl·lic”. Ho explica amb més detall al pròxim número dels Papers de Recerca Històrica, i a més dels gravats de Rocafort també repassa els conjunts localitzats als Graus de la Bartra, a Encamp, i roca Corba, a Escaldes, tots dos perduts fins que ell els va documentar. Pel que fa als de la Bartra, Casamajor, amb profusió de gravats en forma de fus o barca però també antropomòrfics –homes ocell, com a Rapa-Nui!– i geomètrics, amb clàssics com creus, marros, discos i nusos de Salomó, especula que es tracta d’un espai sacralitzat, diu, “conegut i visitat en diverses èpoques”, qui sap si des del primer mil·lenni abans de Crist. Els de roca Corba, en fi, de nou amb figures geomètriques, antropomòrfiques i vegetals, els concentra sobretot a l’edat mitjana. Un univers, aquest dels gravats rupestres, molt poc transitat i en què Casamajor és l’autoritat indiscutible. Passin pel seu blog de Nirudia –ara, a Blogspot– i veuran el que és bo.
