Diari digital d'Andorra Bondia
El coreògraf Philippe Lafeuille dirigeix 'Car/Men', dimecres al Centre de Congressos de la capital.
El coreògraf Philippe Lafeuille dirigeix 'Car/Men', dimecres al Centre de Congressos de la capital.

Philippe Lafeuille, coreògraf i fundador de Chicos Mambo: “Carmen era una dona lliure, empoderada i feminista molt abans del Me Too”


Escrit per: 
A. Luengo

Raríssim privilegi, el nostre: ‘Car/Men’ es va estrenar deu dies enrere a Marsella, el cap de setmana va desfilar per Grasse, i dimecres recala al Centre de Congressos en el que és quasi, quasi, una estrena universal. Oportunitat única d’assistir a l’enèsima revisió del mite de Merimée (i de Bizet), passat aquí pel sedàs de la dansa, el clown i el teatre. Cortesia, per cert, de l’ambaixada francesa, que obre així la Saison Culturelle.

A ‘Tutu’ repassaven la història del ballet. A ‘Carmen’, què proposen?

La línia sí que és la mateixa que Tutu. Car/Men és també dansa, és teatre, és clown, és música... Partim òbviament d’aquest personatge icònic que encarna la llibertat i la seducció, entre molts altres arquetips.

Quin paper hi juga l’òpera, a ‘Car/Men’?

Tenim un contratenor que canta les àries més cèlebres de Carmen, però el nostre espectacle és un divertiment creat a partir d’una de les òperes més representades del repertori, si no la que més.

Per què va escollir ‘Carmen’, precisament?

Perquè sempre m’havia demanat per què té aquest lloc de privilegi en el favor del públic. Què té, Carmen? I el nostre espectacle intenta respondre en aquesta qüestió amb el nostre llenguatge escènic. A més, m’interessava incorporar d’una banda el cant, i no només la veu, que ja acostumo a utilitzar als espectacles, i també i per primera vegada escenografia, que projectem en vídeo.

Qui fa de Carmen, a ‘Car/men’?

El joc és que els vuit ballarins i el contratenor són en algun moment Carmen.

Per què treballa només amb homes: actors, cantants, ballarins...?

Sí que hi ha dones a l’equip de producció. No tinc res en contra de les dones...

...m’ho imagino.

És la identitat de Chicos Mambo des dels inicis, el 1994, quan la vam crear a Barcelona tres ballarins. Tres nois. I crec que a Car/Men té especialment sentit, perquè són homes els que interpreten una icona molt, molt femenina. El resultat és en la meva opinió molt potent. D’altra banda, quan un home es posa a interpretar codis essencialment femenins de seguida sorgeix la comicitat. No tinc del tot clar que al revés, quan una dona interpreta personatges masculins, el resultat sigui igual de divertit.

Precisament: un senyor amb tutú és un recurs quasi fàcil, si m’ho permet. Efectivament, riurem només de veure’l, ho faci bé o malament.

Exactament. I no és això el que busco. A Tutu jugàvem amb aquest equívoc, i a Car/Men l’efecte és més potent encara perquè es tracta d’un personatge molt femení. I molt lliure, com m’agrada ser a mi.

L’objectiu és passar una bona estona, o a més ens vol fer arribar algun missatge?

És evident que si és l’òpera més representada de la història és perquè Carmen sempre ens diu alguna cosa nova, sempre interpel·la l’espectador.

Vostè, què hi aporta, doncs?

Crec que explotar la feminitat del personatge a través d’intèrprets masculins potencia enormement l’efecte. Al final es tracta de posar en qüestió les identitats, també la de l’espectador. Però sempre amb una perspectiva lúdica, crec que podem tocar amb humor els temes més seriosos. La vida ja és prou complexa i prou difícil. Encarar-la d’una manera distesa, que és el que proposem nosaltres, és molt saludable.

Com acaba, la seva ‘Car/Men’? Morta a ganivetades, com mana la novel·la de Merimée i el llibret de Halévy?

A mi el que m’inspira és la música. Un espectacle el començo a construir a partir d’un concepte musical. És la música la que em suggereix les imatges que després vull traduir en moviment. El final de l’òpera és musicalment molt potent, no podia prescindir-ne. No puc fer-ne ara un espòiler, però el final de Car/men no és el final de Carmen. Carmen és al cap i a la fi una tragèdia... però no volia acabar el muntatge com una tragèdia. Diguem-ho així.

I el final alternatiu i diguem-ne feminista de Muscato, en què Carmen no només no mor, sinó que li agafa la pistola a Don José, li engega un tret i el pela?

Va ser un escàndol, però, per què no? Tots sabem com acaba Carmen. Precisament per això, és encara més eficaç canviar els codis establerts.

És filla del Me Too, la seva Carmen?

Estem parlant d’una dona lliure, empoderada, que no tem expressar la seva sexualitat. Ja era feminista molt abans del Me Too. La meva no és especialment feminista, no era aquesta la intenció. Però és que no li cal, Carmen ja va néixer feminista.

Andorra
saison culturelle
ambaixada francesa
Chico Mambo
Tutú
Centre de Congressos
Car/Men
Lafeuille
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic