Diari digital d'Andorra Bondia
Imatge de la celebració, amb la foguera ja encesa al poble d’Alàs.
Imatge de la celebració, amb la foguera ja encesa al poble d’Alàs.

Pla B (per a la nit de Sant Joan)


Escrit per: 
Marià Cerqueda / Foto: Elvira Fité

La intensa pressió dels incendis de Peramola i Artesa i la por pel que podria comportar una espurna caiguda fora de lloc,  va fer que les mirades del poble d’Alàs estiguessin posades en el cel, la setmana abans de la nit de Sant Joan. Tot i la pluja de dimarts les circumstàncies no eren les propícies i, donats els riscos, la baixada de falles de les Peces fins a la plaça major d’Alàs els plans contra incendis impedien repetir fil per randa, la festa de l’any passat. De manera assenyada la comissió de fallaires va optar per canviar un xic la festa, o el que seria el mateix, va desenvolupar un pla B.  L’empenta dels tallers per a construir aquestes falles i el bon ambient generat va fer entendre que, per tal de poder sobreviure, calia adaptar-se.

La festa va començar amb tota normalitat. Força abans de la posta del sol, els fallaires que  carregaven la seva corresponent falla,  van pujar fins a l’ermita de les Peces.  En no poder-se encendre ni el far ni les torxes prop del bosc, en el primer foscant, es va optar per reproduir l’esperada baixada mitjançant el recurs que tots plegats tenim més a l’abast, la tecnologia. Com si es tractés d’un concert, on els mòbils han acabat per substituir els encenedors quan sona una cançó lenta, la llum led va ser l’encarregada de marcar el camí que, amb tota probabilitat, reproduïa el que havien seguit els antics fallaires. 

Segons ens expliquen els historiadors aquest ritual, tan estès pels Pirineus,  ens atansa a un  seguit de ritus que volen remarcar la importància que tenen els solsticis. No costa massa comprovar que després de Sant Joan, el solstici de l’estiu, els dies ja no s’allarguen i per tant les hores de llum minven. Un fallaire, amb la seva torxa de foc carregada a l’esquena, representa un portador de llum. Aquesta llum que tant depèn de la rotació de la Terra. 
   
Veient les llums fredes, que descendien pel camí, quedava clar que no es reproduiria la serp de foc de l’any passat.  Però el pla B, potser sense voler-ho, obria les portes a tota una nova simbologia. Apagar els leds per encendre les falles a l’entrada del poble, no era més que  deixar enrere  la tecnologia, com si aquesta estigués obsoleta. Alàs iniciava, per uns moments,  un viatge en el temps fins a una època on la llum de les torxes era l’única resposta a la foscor de la nit.  El ball d’ombres, que només la llum generada pel foc dibuixa, permetia  fer-se una idea del que era viure en una nit qualsevol de l’any 1543, quan es va descobrir el document que ha permès recuperar la tradició. Per uns moments els carrers s’il·luminaven sota una nova llum, una de les més velles que l’espècie ha estat capaç de dominar.  

Acabat el tomb pel poble els fallaires arribaven a la plaça i les campanes emmudien a poc a poc. El ritu quedava acomplert. La música i l’alegria per la feina feta, un cop desada la falla a terra de la plaça perquè acabés de cremar, era expressada en una rotllana que va començar a girar al voltant d’aquell improvisat i dòcil foc, com si fos atreta per una estranya gravetat.  I com acostuma a passar en les festes,  a mesura que es van fonent entre els dits, els més agosarats ja iniciaven els plans de cara al proper Sant Joan.

falles
Alàs
Joan

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte