Plaça Benlloch x 2

L’havíem vist construint aquella mena de patchwork amb post-its a la Rotonda i al Shopping Festival de fa dos anys, i també sembrant la façana principal del Comú de sabates de taló, en el que ella en deia una reivindicació de la feminitat, en el de l’any passat. Per parlar només de les seves intervencions a la via pública. Però Sam Bosque no s’havia vist mai en una com aquesta: pintar un mural a la paret mitgera de la façana que dóna a la plaça del Poble –que pròpiament no és del Comú, sinó de l’arxiprestat– pel costat de la rambla Molines: 400 metres quadrats, una superfície no sabem si gegant però, com a mínim, enorme.

Probablement, la intervenció artística de proporcions més grans que hagi tingut lloc al nostre raconet de Pirineu. Probablement. Doncs aquesta és l’aventura en què es va embarcar la setmana passada i que la tindrà previsiblement ocupada fins a finals d’octubre. El projecte amb què va guanyar el concurs d’idees per embellir la façana preveu reproduir-hi en un estil hiperrealista la perspectiva de la plaça Benlloch que precisament l’edifici del Comú impedeix de contemplar des de la plaça del Poble. Es tracta, deia ahir el cònsol menor, Marc Pons, de rectificar en la mesura del possible un dels efectes col·laterals d’un cert urbanisme, aquests murs cecs que abunden a la capital –però no només a la capital– i que constitueixen un cop de puny arquitectònic al paisatge urbà. El Comú ha començat precisament per aquí en primer lloc per donar exemple, diu Pons, i animar els particulars a practicar un lífting a les seves parets mitgeres. De fet, ja s’han “avaluat” altres espais de la parròquia i és “molt possible” que en un futur pròxim hi hagi intervencions similars. Però és que resulta, a més, que la perspectiva triada és, segons el cònsol menor, una de les més fotografiades a les xarxes socials. Així que tocava posar-hi un granet de sorra per fer-lo encara una mica més pintoresc.

Bosque, en fi, proposa un trompe-l’oeil per donar resposta a una pregunta: ¿què veuríem si no existís l’edifici del Comú? Fàcil: la plaça Benlloch, des de la Casa Rossell fins a la casa Molines, passant per cal Sabater i cal Cintet, amb els porxos, però també la tartera i l’espai pròpiament dit de la plaça. Dit i fet: així que ara tindrem dues places Benlloch, la de veritat i l’altra. Això serà d’aquí unes setmanes. De moment, en aquesta altra ahir ja hi lluïa el cel, i els pròxims dies s’aplicarà a reproduir-hi la muntanya. Sempre, és clar, enfilada a la bastida, i amb dos reptes per endavant. Un és estrictament tècnic: trobar els pigments especials que resisteixin la intempèrie –especialment la llum del sol– i que garanteixin certa longevitat; n’hi ha, però amb una paleta de colors limitada i amb una expectativa de vida –en condicions, s’entén– d’una desena d’anys. L’altre, la dificultat de treballar en aquestes proporcions monumentals: “Treballant des de la bastida, tan a prop de la paret, perds completament la perspectiva i la consciència de les dimensions; has de baixar contínuament a peu de carrer i prendre una mica de distància –el millor lloc és el mirador de la plaça del Poble, just al final de la rambla Molines– per veure com queda.” Sembla evident, però no ho és tant, i menys per a qui per primera vegada s’enfronta a una cosa tan enorme. Així que per no posar-se nerviosa va fer una trampeta: “En lloc de pintar una tela de 400 metres quadrats, faig com que en pinto 400 d’un metre.” Per això ha quadriculat la façana. I de moment, funciona. Veurem a finals d’octubre.