Pol Castellanos: “No em censuro en contingut ni en forma per si els joves no m’entenen”

Els joves són gent pragmàtica, així que si al ‘profe’ de català li premien una novel·la el que pregunten, després de felicitar-lo, és si tindran descompte per ser-ne alumnes. Pol Castellanos, professor de l’institut La Valira de la Seu d’Urgell, explica l’anècdota després de rebre el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per ‘L’assassina de Venècia’, ambientada en la Primera Guerra Mundial. 

Toca començar per les felicitacions. Vostè no és un neòfit en matèria de premis.
Sí, bé, però aquest em fa especial il·lusió, és clar. N’he rebut, però cap d’aquesta envergadura. 

Al ‘lío’: què és ‘L’assassina de Venècia’?
La protagonista és la Carla, una noia a punt de fer 14 anys, filla d’una família aristocràtica de la Venècia d’inicis del segle XX, just abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Ella té un poder per veure esdeveniments futurs i veu un assassinat. L’acusen d’haver-lo comès. I entre això i que no li agrada gens l’ambient aristocràtic, fuig. 

És visionària. Preveu també la guerra?
Si et contesto faig un spoiler (riu) i no vull. Però vaja, la seva trama personal i el que passa al món s’interconnecten. 

El personatge ja l’havia creat abans, oi?
Sí, era un secundari de l’anterior novel·la, L’impostor de Viena, així que potser funciona com una preqüela. En aquell cas la narració se situa uns anys més tard, a l’acabament de la Gran Guerra. El relat té un parell d’anys, em va funcionar molt bé, i aquest personatge m’agradava. 
 
Situa l’acció en la Primera Guerra Mundial, que no és tan mediàtica, no està tan novel·lada com la Segona. 
Sí. D’entrada perquè és una guerra on és més difícil trobar bons i dolents. Això narrativament és més complicat. A la Segona Guerra Mundial és més fàcil situar-te amb el protagonista en un bàndol i situar el feixisme a l’altre. Al final, era una guerra d’ideologies, mentre que la Primera és una guerra més complexa, una guerra entre nacions on cadascuna té els seus interessos i no n’hi ha cap de bona o dolenta. 

També és pitjor coneguda?  
També és pitjor coneguda. Tot i que després del centenari, el 2018, hi ha hagut més difusió, s’han conegut més detalls, i hem vist que té moltes històries amagades. 

Bé que ho ha vist vostè.  
A la novel·la hi apareixen un parell de personatges de l’època, al rerefons. El poeta Gabriele D’Annunzio, que després s’adheriria al moviment de Mussolini, però que ja al conflicte del 1914 va tenir la seva importància. També la marquesa Casati, un personatge que dona per a una pel·lícula, una musa i protectora d’artistes excèntrica. 

A banda, al Pirineu no va deixar tanta empremta.  
No va afectar tan directament, és cert. Amb tot, sí que va afectar indirectament perquè va redefinir Europa a principis del segle XX i va canviar la manera de pensar. Però empatitzem menys, tenim menys referències. A un novel·lista, no obstant això, li hauria de donar oportunitats d’escriure històries noves i originals. 

Canviem de terç: per què se’n va vostè a Venècia o Viena per situar-hi els relats?  
Perquè conec les ciutats i m’atreuen, bàsicament. Les trepitges i veus la seva història... És un cert exotisme útil per a novel·les d’aventures, que no esperes que et passin al carrer de sota casa. 

I atractiu per als joves?  
Els narradors per a joves tenim el repte d’enganxar-los a la lectura perquè és una època, sobretot quan arriben a secundària, en què baixen les ràtios de lectors, és fàcil de perdre’ls. Tenim aquesta responsabilitat, o missió, de mantenir-los enganxats, interessats a llegir. L’aventura, les històries que et submergeixen, els atrapa. 

És vostè professor de català.   
Fa cinc o sis anys que faig classes, però aquest és el primer curs a La Valira, a la meva plaça. 

Li ha donat sort.   
Tu diràs: arribar i moldre. 

Difícil escriure per a joves?  
No trobo gaire diferència en l’ofici, en les eines, la mecànica. Potser la diferència està a tenir-los al cap, en ment, posar-te a la seva pell, recordar com eres. Però no em censuro ni en contingut ni en forma, no rebaixo la qualitat literària per si no ho entenen, per exemple. 

Models, influències? 
El misteri clàssic, com Agatha Christie i companyia, o les aventures de Jules Verne. O la Cornelia Funke, de quan era jovenet. I per descomptat soc de la generació Harry Potter. 

Un Pol ‘Rowling’ del Pirineu!  
Tant de bo! On s’ha de signar?